Ray Loriga guanya el Premi Alfaguara de Novel¡¤la 2017

L¡¯escriptor Ray Loriga (Madrid, 1967) ha guanyat el Premi Alfaguara de Novel¡¤la en la seva vintena edici¨® per Victoria, que l¡¯autor va presentar amb el pseud¨°nim de l¡¯exfutbolista argent¨ª Sebasti¨¢n Ver¨®n i que es publicar¨¤ amb el t¨ªtol de Rendici¨®n. El guard¨® est¨¤ dotat amb 175.000 d¨°lars (164.000 euros aproximadament) i una escultura de l¡¯artista canari Mart¨ªn Chirino.

¡°El nostre optimisme no est¨¤ justificat, no hi ha senyals que ens animin a pensar que alguna cosa pot millorar. Creix nom¨¦s, el nostre optimisme, com la mala herba, despr¨¦s d¡¯un pet¨®, d¡¯una xerrada, d¡¯un bon vi, encara que d¡¯aix¨° ja gaireb¨¦ no ens en queda¡±, aquest ¨¦s el comen?ament de la novel¡¤la guanyadora, que ofereix b¨¦ el to d¡¯una obra, que, segons l¡¯editorial que concedeix el guard¨®, es tracta d¡¯una distopia sobre ¡°una societat en la qual el privat ¨¦s de domini p¨²blic¡± i on ¡°impera un ordre rigor¨®s, una calma autorit¨¤ria i una absoluta transpar¨¨ncia: no estan permesos els secrets ni les parets¡±.

Rendici¨®n s¡¯ha imposat en una lli?a en qu¨¨ havien concorregut 665 manuscrits, dels quals 305 van ser remesos des d¡¯Espanya, 107 des de l¡¯Argentina, 91 de M¨¨xic, 50 des de Col¨°mbia, 48 dels Estats Units, 23 de Xile, 21 del Per¨² i 20 de l¡¯Uruguai.

El novel¡¤lista va irrompre en l¡¯escena liter¨¤ria a principis dels anys noranta del passat segle, com avan?ament d¡¯una generaci¨® liter¨¤ria a la qual li havien sortit les dents en democr¨¤cia i recollia el desencantament que va viure Espa?a despr¨¦s de l¡¯entusiasme dels vuitanta. Lo peor de todo (1993) i H¨¦roes (1994) estaven farcides de refer¨¨ncies al rock i la contracultura, que van plasmar per a una generaci¨® el descoratjament caracter¨ªstic de les democr¨¤cies occidentals al final de la d¨¨cada liberal de Margaret Thatcher al Regne Unit i Ronald Reagan als Estats Units. Loriga reclamava influ¨¨ncies anglosaxones com Jack Kerouac, William Burroughs, Mark Twain, al mateix temps que la seva prosa s¡¯emparentava amb autors nord-americans com Bret Easton Ellis o Douglas Coupland.

Despr¨¦s d¡¯aquest primer esclat creatiu, que en va fer un escriptor popular a Espanya i respectat en pa?sos com Alemanya, va iniciar un cam¨ª de consolidaci¨® del seu estil literari, amb novel¡¤les com Tokio ya no nos quiere (1999) o Tr¨ªfero (2001).

Despr¨¦s, Loriga es va aventurar al cinema. Com a director, el 1997 va signar La pistola de mi hermano, adaptaci¨® de la seva novel¡¤la semiautobiogr¨¤fica Ca¨ªdos del cielo en la qual a m¨¦s de la seva parella llavors, la cantautora Christina Rosenvinge, comptava amb la participaci¨® de Viggo Mortensen, Karra Elejalde i Nico Bidasolo. L¡¯escriptor va tornar a provar sort el 2006, amb Teresa, el cuerpo de Cristo, que abordava la vida de Teresa de Jes¨²s, interpretada per Paz Vega. Tamb¨¦ ha col¡¤laborat en el gui¨® de pel¡¤l¨ªcules de Pedro Almod¨®var (Carne tr¨¦mula), Carlos Saura o Daniel Calparsoro.

Creat el 1964 i rellan?at el 1998, el premi Alfaguara ha acumulat en aquestes dues d¨¨cades dos milions d¡¯exemplars venuts en les dues bandes, at¨¨s que es tracta d¡¯un guard¨® de marcat accent transatl¨¤ntic. Entre els seus guanyadors destaquen Manuel Vicent, Sergio Ram¨ªrez, Eliseo Alberto, Elena Poniatowska, Laura Restrepo, Santiago Roncagliolo, Juan Gabriel V¨¢squez o Eduardo Sacheri.

El jurat ha estat en aquesta edici¨® presidit per Elena Poniatowska, i compost per Eva Cosculluela, Juan Cruz, Marcos Giralt Torrente, Andr¨¦s Neuman, Santiago Roncagliolo, Samanta Schweblin i Pilar Reyes (amb veu per¨° sense vot). Des de la seva primera edici¨®, el 1998, han presidit l¡¯Alfaguara Carlos Fuentes, Eduardo Mendoza, Alfredo Bryce Echenique, Antonio Mu?oz Molina, Jorge Sempr¨²n, Luis Mateo D¨ªez, Jos¨¦ Saramago, Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald, ?ngeles Mastretta, Mario Vargas Llosa, Sergio Ram¨ªrez, Luis Goytisolo, Manuel Vicent, Bernardo Atxaga, Rosa Montero, Manuel Rivas, Laura Restrepo, Javier Cercas, Carme Riera i Elena Poniatowska.