No som res

Montaigne al segle XVI i Pascal al XVII ja van expressar molts dubtes sobre l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un jo ¨ªntim extern a les percepcions dels sentits, i al segle XVIII Hume la va negar rotundament al Tractat de la naturalesa humana: ¡°Quan penetro m¨¦s ¨ªntimament en el que anomeno el jo, sempre ensopego amb una percepci¨® particular de fred o de calor, de llum o d¡¯ombra, d¡¯amor o d¡¯odi. No em puc mai atrapar a mi mateix, en cap moment, sense una percepci¨®, i no puc observar mai res m¨¦s que percepcions¡±. Qui vulgui seguir tot el fil de la q¨¹esti¨® far¨¤ molt b¨¦ de llegir Loin de moi, el breu assaig que hi va dedicar el fil¨°sof franc¨¨s Cl¨¦ment Rosset i que ara s¡¯ha reeditat en castell¨¤ (Lejos de m¨ª. Estudio sobre la identidad, Marbot Ediciones). Emparant-se en els pensadors que l¡¯han precedit i en les seves pr¨°pies observacions, il¡¤lustrades amb passatges de les obres de Maupassant, Turgueniev, Hitchcock o Herg¨¦, Rosset arriba a l¡¯¨²nica conclusi¨® raonable: no essent possible sostenir l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un jo ¨ªntim independent dels sentits, la identitat d¡¯una persona no es pot conformar m¨¦s que per via imitativa: amb tries inconscients o deliberades, un home no pot ser res m¨¦s que una combinaci¨® de fragments d¡¯altres homes o la c¨°pia sencera d¡¯un home en concret. Si biol¨°gicament el ser hum¨¤ no ¨¦s res m¨¦s que un sac de gens, socialment no ¨¦s res m¨¦s que un sac d¡¯atributs.

Rosset no ¨¦s el primer que veu l¡¯esp¨¨cie humana com una esclava del mimetisme, idea que vertebra el pensament de Ren¨¦ Girard i que es pot considerar una preocupaci¨® central de la cultura europea moderna. Encara que l¡¯home sempre ha cregut posseir una identitat personal, ¨¦s probable que la nostra ¨¨poca sigui la que m¨¦s ha cultivat aquesta pretensi¨®. No ¨¦s d¡¯estranyar, doncs, que al segle XX el fenomen hagi captat tant l¡¯inter¨¨s del pensament i l¡¯est¨¨tica. Robert Musil hi va dedicar una novel¡¤la de 1.500 p¨¤gines, L¡¯home sense atributs; Gombrowicz en va fer l¡¯eix de la seva obra, i ¨¦s un tema essencial en el cinema de Bergman. Al segle XXI, en canvi, la identitat col¡¤lectiva ¡ªel m¨¦s complet dels mimetismes socials¡ª ha arribat al seu punt ¨¤lgid quan l¡¯art i la literatura es trobaven en hores baixes i, aprofitant la debilitat de l¡¯adversari, s¡¯ha perm¨¨s dictar el que es pot representar, i el que, segles enrere, s¡¯hauria hagut de representar. Aquest mal, program¨¤ticament dif¨®s per les escoles i els mitjans de comunicaci¨®, tamb¨¦ ofereix indicis de voler corrompre la ci¨¨ncia. D¡¯aqu¨ª a pocs dies, als Estats Units, s¡¯organitza una manifestaci¨® per una ci¨¨ncia feminista, transsexual, gai, afroamericana, asi¨¤tica, etc., condicions tan estranyes a la investigaci¨® cient¨ªfica com a l¡¯art i la literatura. Assenyalar-ho ¨¦s arriscat: no som res, per¨° fa de mal dir.