Qu¨¨ esperem?

Ens hem acostumat tant a la mentida que sembla que h¨¤gim de combregar-hi tot i saber que el que se¡¯ns diu no ¨¦s veritat. L¡¯¨²ltima falsedat, la de la pluja de milions per les inversions a Catalunya, ¨¦s particularment escandalosa. Ha estat la demostraci¨® de fins a quin punt la directriu pol¨ªtica pot manar sobre la informaci¨®. Pocs dies despr¨¦s, els Pressupostos han deixat en declaraci¨® d¡¯intencions l¡¯en¨¨sima promesa solemne.

Les portades de l¡¯endem¨¤ a la visita de Rajoy fregaven la humiliaci¨®. N¡¯hi havia d¡¯haver prou amb la pluja de milions promesa perqu¨¨ es temperessin les ¨¤nsies independentistes. Ja se sap que si alguna t¨¦ el car¨¤cter catal¨¤ ¨¦s una ¨¤nima fen¨ªcia. De poc val veure la comprovaci¨®, cient¨ªfica, de l¡¯endarreriment en les infraestructures i del d¨¨ficit fiscal, i de poc serveix veure ja no el grau de compliment de la inversi¨®, sin¨® el grau de credibilitat de les promeses realitzades.

Les reaccions no es van fer esperar i en un arc que va de l¡¯ABC a la sorprenent M¨°nica Oltra, a Rajoy li van retreure la decisi¨®. Mitjans als quals nom¨¦s els va faltar preguntar de qu¨¨ ens queix¨¤vem, tractant-nos de desagra?ts, publicaven a Extremadura els greuges de la suposada inversi¨®. Altres posaven preu a la desafecci¨® preguntant quant valia mantenir Catalunya callada. Aix¨ª ho va fer Oltra en un gest digne de Rodr¨ªguez Ibarra, dient que se¡¯ns tapava la boca. ?s una de les demostracions m¨¦s palpables que Espanya pot ser moltes coses, per¨° en absolut una naci¨®.

Arriba un moment que la paraula cansa i que escrivint sobre pol¨ªtica estem donant voltes i m¨¦s voltes a la mateixa q¨¹esti¨® sense aven?os clars. Llegim reflexions i articles m¨¦s o menys encertats, per¨° aix¨° d¡¯estirar tant el xiclet comen?a a ser una mica vici¨®s. Estem tips d¡¯expressions lampedusianes, de llocs comuns i de reflexions profundes sobre Pla o Vicens Vives, dels nous punts de vista sobre l¡¯encaix de Catalunya i Espanya, amb citaci¨® d¡¯Aza?a o de Chaves Nogales.

Aix¨° est¨¤ tan vist per a sent¨¨ncia que, de fet, ja s¡¯estan produint. Unes reals i unes altres de facto: mentre l¡¯Estat inhabilita Francesc Homs, la vella gu¨¤rdia d¡¯Iniciativa intenta purgar ?ngels Mart¨ªnez Castells pel s¨ª al refer¨¨ndum i la majoria del Congr¨¦s frena els pressupostos catalans. Pot ser not¨ªcia per¨° estava m¨¦s que previst. Hi ha moviments? B¨¦, m¨¦s que moviments hi ha escenes rid¨ªcules, com la pluja de milions. Amb un d¨¨ficit fiscal clamor¨®s, Rajoy es permet venir aqu¨ª a dir que arreglar¨¤ el que ja va prometre i va espatllar el PSOE i el que el PP es vanta de destrossar.

Nous personatges i la hist¨°ria de sempre¡­ No dubto que les promeses de descentralitzaci¨® del poder i de reconeixement nacional que fa Podem s¨®n sinceres per¨° ja hem estat aqu¨ª amb Zapatero i avui estem aqu¨ª amb Dom¨¨nech. Els nostres intel¡¤lectuals moderats, dialogants, sorayescos o compungits tampoc aporten arguments nous sobre el tema perqu¨¨ saben que no queda recorregut.

Li toca moure fitxa al Govern de la Generalitat. Aix¨° vol dir for?ar el refer¨¨ndum i mantenir-se ferm en la seva defensa. Vol dir no demorar m¨¦s la hisenda pr¨°pia, que ara dep¨¨n, se suposa, d¡¯ERC. Segur que cometran errors, per¨° el pitjor error ser¨¤ no fer res. Que la CUP ¨¦s un desastre? Recordin que qui no t¨¦ res m¨¦s, amb el seu marit es fica al llit i que Junts pel S¨ª no ¨¦s un model de virtuts. Per cert, era la meva ¨¤via qui solia dir que qui no t¨¦ res m¨¦s amb el seu marit es fica al llit.

Avui el pitjor fatalisme al qual ens podem enfrontar ¨¦s a aquesta calma absoluta que serveix perqu¨¨ un dia inhabilitin a un, un altre dia multin un altre i al tercer, arribi el president del Govern a riure¡¯s de nosaltres preguntant quant costa que no diguem ni piu. Cap enrere no hi ha res. Cap enrere nom¨¦s tenim el mateix de sempre: pol¨ªtica autonomista, articles de les ploraneres de la tercera via i un pa¨ªs que segueix discutint sobre promeses que no es compliran. Encara que acumulem desenes de columnes d¡¯opini¨® i declaracions la realitat roman inamovible i el dia que ho faci, per poc que sigui, per petita que sigui la millora en respecte cultural, institucional o pressupostari, la reacci¨® dels partits i mitjans, ser¨¤ clamorosa, tremenda.

En comptes d¡¯organitzar caixes de resist¨¨ncia, a qu¨¨ estem esperant, per tenir data, pregunta i comen?ar la campanya, president?

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.