La ciutat dels gossos

Fa uns dies vaig llegir en la secci¨® d'opini¨® de La Vanguardia, la carta d'una lectora queixant-se de l'actitud d'alguns amos de gossos a la via p¨²blica i parcs de Barcelona. (Observeu que escric ¡°amos de gossos¡± i no ¡°gossos¡± a seques). Nom¨¦s l'extensi¨® de la carta m'impedeix reproduir-la tal com es va publicar. Aix¨ª que nom¨¦s en citar¨¦ l'¨²ltim par¨¤graf: ¡°Ha de constatar-se que en alguns dels llocs esmentats (en concret, els jardins del Mestre Balcells) els gossos tenen el seu propi espai on poden c¨®rrer en llibertat, encara que sembla que aix¨° no ¨¦s suficient. Qualsevol sol¡¤licitud que es fa als propietaris dels gossos, ¨¦s rebuda amb una mirada de menyspreu i, en general, amb nuls resultats¡±. La carta la signa la lectora Al¨ªcia Soloz¨¢bal i Coll. La subscric absolutament paraula per paraula i sense llevar-li una coma. Uns dies m¨¦s tard el meu amic Joan Estruch m'informa per correu electr¨°nic que pari esment a un article de Joana Bonet sobre el mateix assumpte. Reprodueixo un destacat: ¡°Un ter? dels espanyols considera el seu gos, el seu gat o la seva tortuga m¨¦s important que els seus amics¡±.

La percepci¨® que tinc de Barcelona ¨¦s que ¨¦s una de les ciutats amb m¨¦s gossos d'Europa. No veig res semblant a Berl¨ªn, Helsinki, Estocolm, Par¨ªs, Tallin i Tessal¨°nica, per citar-ne nom¨¦s algunes, i crec que la nostra ciutat guanyaria qualsevol certamen de cans per metre quadrat. (Al costat d'aquesta percepci¨®, es podria invocar el fet, probablement gens casual, si la comparem amb la densitat canina, que Catalunya ¨¦s el territori europeu amb menys natalitat¡­de persones). Tinc alguna cosa contra els gossos? No nom¨¦s no tinc res contra ells, sin¨® que a m¨¦s m'agraden molt. Amb qui s¨ª que tinc un seri¨®s contenci¨®s ¨¦s amb els seus amos. I m'agradaria que l'ajuntament, que pago amb els meus impostos i col¡¤laboro al fet que governi amb els meus vots, faci alguna cosa sobre aquest tema i ho faci al m¨¦s r¨¤pid possible. Com l'autora de la carta, jo tamb¨¦ vaig tenir la meva batussa. Soc ve¨ª del parc de les Aig¨¹es i cada dia veig m¨¦s sovint gossos saltant a pler sense la preceptiva corretja i espatllant l'enjardinament que uns treballadors havien acabat d'arreglar amb acurada cura i dedicaci¨®. En dir al seu amo que seria millor portar lligat el seu animal, m'etziba sense cap consideraci¨® que a qui caldria lligar ¨¦s a mi. Un ve¨ª, al fil d'aquestes reflexions, em va comentar que va passar per casa d'uns amics a prendre un caf¨¨ i no b¨¦ va traspassar el llindar de l'habitatge el va assaltar un goss¨¤s ple d'agressiva alegria i li va fer un parell de rascades al bra?. El meu amic li va dir als seus amos, amb tota l'educaci¨® que va ser capa?, que preferia esperar-los al bar de sota a prendre l'acordada infusi¨®. Encara els est¨¤ esperant. El meu amic va fer refer¨¨ncia a l'educaci¨®, q¨¹esti¨® que a mi em va semblar una mica exagerada tractant-se d'animals, tal ¨¦s la meva ignor¨¤ncia sobre la mat¨¨ria. Va argumentar que si el gos dels seus amics hagu¨¦s estat educat amb la mateixa convicci¨® amb qu¨¨ eduquem els nostres fills (per ventura no veiem al carrer com els amos dialoguen amb els seus animalets gaireb¨¦ maternalment, o comparteixen i intercanvien informaci¨® canina amb altres amos als parcs, com si ho fessin dels seus fills?), l'animal no hauria tingut aquesta reacci¨® davant la seva arribada.

El que fa que escrigui aquest article i no un sobre les mentides infraestructurals de Rajoy, ¨¦s que la meva paci¨¨ncia va arribar al seu l¨ªmit l'altra nit quan la meva condici¨® de ciutad¨¤ es va veure ofesa per una gegantina caca de gos al caixer de sota el meu domicili. ?s veritat que cada dia observo m¨¦s persones que recullen els excrements dels seus gossos. Per¨° com que la quantitat d'aquests augmenten en proporci¨® geom¨¨trica (per exemple, tinc observat que des de fa un any o poc m¨¦s, cada vegada hi ha m¨¦s gent amb dos i fins a tres gossos, probablement perqu¨¨, com passa amb els nens, si en tens m¨¦s d'un es fan companyia i molesten menys) i l'h¨¤bit recollidor de deposicions encara no nia en els amos de gossos amb la progressiva convicci¨® c¨ªvica que seria desitjable, l'assumpte pinta molt malament.

S¨ª, m'agraden molt els gossos. Deia la novel¡¤lista George Eliot que els gossos no fan preguntes i tampoc critiquen. Prometo que m'agradaria ser com ells.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.