¡°Nom¨¦s soc un espectador, per¨° de vegades sento que molesto¡±

Joan Miquel Oliver acaba d'editar el seu segon disc post-Ant¨°nia Font, segurament l'¨²ltim que s'ha de presentar fent refer¨¨ncia a la seva antiga banda. El seu llenguatge ja t¨¦ forma, la pr¨°pia d'una persona que, com ell, assegura ¡°no escric el que he pensat, sin¨® que escric i resulta que estic pensant¡±, i dona aix¨ª forma a can?ons presidides per ¡°la mirada aneuronal i ¨¤tona pr¨°pia d'una observaci¨® est¨¤tica de l'individu en la seva rutina, la que preval l'observaci¨® per sobre del pensament¡±. Cita Ray Bradbury i alguna de les seves novel¡¤les marcianes per exemplificar aquesta mirada entre ap¨¤tica i ab¨²lica que nom¨¦s explica all¨° vist. Tot aix¨° pren forma de can?ons que tot i sonar com autos de xoc i a baixa fidelitat, amaguen un fin¨ªssim treball de producci¨® ¡°fins ara no m'havia atrevit a fer un disc aix¨ª perqu¨¨ temia que es pogu¨¦s considerar cutre, per¨° Tony Pastor, el mesclador, em va llevar les pors i fins i tot va desvestir m¨¦s les can?ons sobre la barreja que jo li havia lliurat¡±. El resultat es diu Atlantis, una dotzena de can?ons enganyoses en el millor sentit del terme.

Perqu¨¨ darrere d'aquest llenguatge juganer i infantil s'oculta una mirada tor?ada que es manifesta en can?ons com La rumba del temps, ¡°t¨¦ una guitarra de jota mallorquina que fa com un reggae, una bateria esquem¨¤tica i un baix amb un tumbao de samba¡±, i damunt explica una hist¨°ria plena de la millor mala intenci¨® en narrar el col¡¤lapse mental d'un rellotger que entra en crisi quan l'astrof¨ªsica li descobreix que el temps ¨¦s relatiu. Acaba destrossant rellotges a cops de martell en lloc de reparar-los.

En Joan Miquel diu que ¨¦s de les poques can?ons en qu¨¨ no intenta ¡°descarregar la percepci¨® de la cultura, ser capa? d'observar sense pensament, com els nens m¨¦s petits¡±. I ¨¦s llavors quan el cantant, guitarrista i compositor de S¨®ller parla de la seva inf¨¤ncia. ¡°No va ser particularment feli?, quan estic millor ¨¦s ara. No recordo la meva inf¨¤ncia i adolesc¨¨ncia com a afortunades. Vaig ser un nen molt solitari. Tenia una relaci¨® directa amb la realitat, era igual que soc ara. Jo mirava, intentava pensar¡­ recordo ser petit i preguntar-li al meu pare qu¨¨ passaria si en lloc d'una persona fossis una goma d'esborrar? Coses aix¨ª. Devia tenir sis anys. Sempre he tingut la sensaci¨® de ser un espectador, no de formar part del m¨®n, nom¨¦s miro, per¨° sento que de vegades estic molestant¡±.

Realment, en escoltar les seves can?ons i en xerrar amb ell, home d'aspecte anod¨ª amb un extraordinari univers a l'interior, es pot caure en el t¨°pic del perdedor incompr¨¨s. Per descomptat, no far¨¤ esfor?os perqu¨¨ la seva ¨°rbita coincideixi amb la dels altres. ¡°La meva proposta ¨¦s aix¨ª, si la canvi¨¦s ja no valdria la pena fer-la¡±. Per¨° tampoc ¨¦s un misantrop en fugida, ¡°no vull ser una persona encriptada, soc un llibre obert per a qui el vulgui entendre, encara que de vegades penso que no tothom vol entendre perqu¨¨ fuig de la profunditat i dels dubtes, busca el confort. No crec ser ¨²nic al m¨®n, n'hi ha molts com jo, i la gent com jo no es relaciona f¨¤cilment amb altres persones, ni amb altres persones com elles. Per tant, som com illots de timidesa, gent perduda, sense res definitiu, sense sent¨¨ncies, dubtant sempre de tot. Treballem en les petites interseccions que tenim amb la resta de les persones. S¨ª, soc un llibre obert¡­ escrit en japon¨¨s¡±, riu.

Electr¨°nica

Per¨° t¨¦ p¨²blic i amics, no ¨¦s un perdedor: ¡°necessito amistats i relacions amb gent oberta, que va amb tothom. Albert Pi?as, dissenyador de les meves portades, ¨¦s un paio s¨²per sensible i va als sopars d'artistes amb la fam¨ªlia reial a Palma, jo mai hi vaig, i es fa col¡¤lega de la Let¨ªcia i li pega un copet al cul a la reina Sofia,i despr¨¦s se'n va al jard¨ª i es fuma un porro i est¨¤ tan tranquil. Necessito tenir amics aix¨ª d'oberts. I ¨¦s tan sensible que no t¨¦ pell¡­ li toques alguna cosa i es posa a plorar o veu un quadre i s'estira els cabells d'emoci¨®. Es fa col¡¤lega de tothom en dos minuts¡±, comenta ir¨°nic.

I parlar amb ell de m¨²sica i de recursos t¨¨cnics d'enregistrament condueix al moll del seu so. Parla d'afinacions, de baixos d'¨¨poca que ha fet servir en l'enregistrament, de guitarrades rockeres que en realitat s'han gravat tocant t¨¨nuement i fin¨ªssimament la guitarra, aix¨° s¨ª, connectada a un amplificador al m¨¤xim perqu¨¨ els harm¨°nics s'emborratxin i atordeixin. ¡°No demano consell a m¨²sics, sin¨® al paleta que ve a arreglar-me les humitats. Jo sento el que senten els m¨²sics, no el que sent un paleta en el meu so¡±, rebla molt content en ser definit el seu acostament a l'electr¨°nica a Atlantis com a propi d'uns Pet Shop Boys de prov¨ªncies, ¡°no vull sonar com Coldplay, sin¨® com Daniel Johnston¡±, rebla.