Joan Miquel Oliver: ¡°Les meves can?ons s¨®n conceptes est¨¨tics¡±

Promoci¨® del nou disc de Joan Miquel Oliver, primer que edita (avui, per cert), despr¨¦s de la separaci¨® d'Ant¨°nia Font, el grup on abocava la seva creativitat. La cita ¨¦s en un hotel de Barcelona, i la recepci¨® mostra el paisatge ja tradicional als hotels: joves din¨¤mics amb ordinadors que transmeten la sensaci¨® d'estar enfeinats en temes substancials. L'entrevistat espera a la terrassa, i ¨¦s dels pocs que no t¨¦ aspecte estranger, ni t¨¦ un ordinador al davant. Nom¨¦s mira. No fa cara de cansat, tot i que ja ha fet set entrevistes explicant Pegasus, un disc amb 10 can?ons amb una portada juganera que d'aqu¨ª a poc comen?ar¨¤ a presentar per tot Catalunya. Qu¨¨ vol explicar Joan Miquel Oliver del seu nou disc sense revelar els misteris que cada oient ha de descobrir per si mateix?: "All¨° que vull explicar ja ¨¦s al disc i ¨¦s abstracte, en tot cas puc explicar com l'he fet", diu amb els ulls amagats sota unes ulleres de sol ben fosques. Sigui com sigui, les hist¨°ries que explica no s¨®n narracions lineals, no ha escrit mai aix¨ª, "en efecte", confirma mentre passa la m¨¤ per una cara que fa almenys un dia que no s'afaita. "Est¨¤ b¨¦ no esperar narracions aix¨ª, les meves can?ons s¨®n conceptes est¨¨tics, per aix¨° no puc explicar de qu¨¨ van, nom¨¦s cal llegir-les".

El sol cau a la terrassa sense fregir mentre en Joan Miquel aborda el ritual promocional. No ho fa a disgust: "La gent t¨¦ curiositat per saber la intimitat de la nostra activitat. La m¨²sica ¨¦s abstracta, i aix¨ª com pots imaginar com s'ha pintat un quadre i pots tocar una escultura, que ¨¦s una cosa concreta, la m¨²sica no t¨¦ mat¨¨ria, no ¨¦s tangible, d'aqu¨ª ve part del seu misteri". Per¨°, cal pensar, com a escriptor de can?ons podr¨¤s parlar del llenguatge que fas servir... "No ¨¦s un llenguatge particular. El llenguatge po¨¨tic no existeix, ¨¦s el mateix llenguatge que fem servir per comunicar-nos. La difer¨¨ncia ¨¦s la mat¨¨ria del llenguatge, que en el cas de la poesia parla de coses m¨¦s abstractes que el llenguatge quotidi¨¤". Entesos, millor no preguntar de qu¨¨ van les can?ons, intenci¨® d'altra banda in¨²til considerant que en Joan Miquel escriu impressions verbals, poemes visuals fins i tot, combinaci¨® de paraules que no necess¨¤riament han de tenir un significat obvi. No ¨¦s un notari. De tota manera, "qu¨¨ vol dir mar¨¨s?"..."Aaah", respon com un guia tur¨ªstic a qui pregunten per un tema estimat, "¨¦s una mena de pedra que abans rebentaven des de dins fent un forat, ficant fusta i mullant-la. Quan la fusta s'expandia rebentava la pedra, que despr¨¦s es trossejava per a la construcci¨®. Fa unes formes geom¨¨triques incre?bles. La catedral de Palma est¨¤ feta de mar¨¨s". Per cert, Mar¨¨s a radial?¨¦s el primer tema del disc.

En Joan Miquel parla amb tranquil¡¤litat, no perd el fil de la conversa, per¨° els seus ulls no paren d'escrutar la terrassa i tot all¨° que s'hi pot veure. Parlem de la seva veu, que en aquest disc sona molt millor que als anteriors, on en Joan Miquel semblava un cantant limitat que havia trobat la m¨²sica perfecta per a les seves limitacions. Per contra, ara sembla un bon cantant: "Mira, fins ara jo pensava que veu i lletra eren el mateix, per¨° Quimi Portet, que ha gravat veus i ha fet la mescla del disc, m'ha fet veure que ¨¦s un instrument m¨¦s i que, a m¨¦s a m¨¦s, cal fer-la servir com una eina per interpretar les lletres. Abans pensava que escrivint la lletra i dient-la ja n'hi havia prou. Per aix¨° crec que he gravat les millors veus de la meva carrera". Aquesta veu est¨¤ destinada a "explicar al disc alguns dels temes essencials de la po¨¨tica d'en Joan Miquel, on no hi falten els extraterrestres. "S¨ª", diu mentre riu, "¨¦s un dels meus temes, i ho deu ser tant que ho perceps, tot i que d'extraterrestres nom¨¦s en parla una can?¨®". S¨ª, es pot articular a mode de defensa, per¨° com que surten "marcianets" al grafisme del disc doncs... "S¨ª, s¨ª", respon divertit mentre s'acaba un gint¨°nic que s'ha perm¨¨s perqu¨¨ ja passen alguns minuts de les sis de la tarda.

La portada, per cert. Cal seguir preguntant al respecte de l'imaginari na?f i infantil que ha dibuixat Albert Pinya per al disc, aparentment molt relacionat amb el contingut, per¨° de seguida puntualitza: "Jo crec que l'Albert no pensa que el que ha dibuixat sigui infantil, potser fins i tot pensa que ¨¦s realista", diu en Joan Miquel rient abans de rendir-se davant el talent del seu il¡¤lustrador, "quan fas un disc tens 100 idees que destil¡¤les i per raons d'espai i de possibilitats en deixes set perqu¨¨ qui l'escolti pugui completar el que tu dius, omplir els forats, amb el seu bagatge cultural, que t¨¦ les mateixes arrels que el teu. Doncs b¨¦, l'Albert no veu 100 temes, en veu 150. I nom¨¦s t¨¦ 30 anys". Per¨° tornem al contingut del disc, que s'escolta amb una sensaci¨® inicial que alguna cosa est¨¤ passant sense que es pugui percebre, com si mentre escoltes les can?ons t'estiguessin explicant una hist¨°ria que entra de manera subrept¨ªcia, com amagada, sense deixar-se veure. S'escolta el disc i una estranya sensaci¨® que et perds alguna cosa no abandona l'o?dor. Pot ser que sigui la manera com estan agrupades les can?ons? "Ben vist, les peces van unides de dues en dues, era com que no tenia prou espai amb una sola per parlar d'all¨° que volia parlar i per aix¨° els temes els desenvolupo en dues can?ons". Entre aquesta continu?tat i la semblan?a que tenen algunes can?ons fa la sensaci¨® d'estar sempre a la mateixa habitaci¨®, per¨° de vegades la finestra est¨¤ oberta, de vegades entra el sol, de vegades la foscor i de vegades la finestra es tanca. En Joan Miquel torna a somriure amb aquell somriure que saps que ¨¦s de gat vell, per¨° que sembla ingenu, i respon amb el gint¨°nic davant, esperant un altre atac: "Sempre busco que el disc sigui unitari, per¨° alhora que tingui una varietat harm¨°nica, r¨ªtmica i t¨ªmbrica. Procuro que sigui variat, per¨° que els canvis no siguin massa perceptibles. Jo crec que els bons compositors de pop s¨®n aquells que introdueixen canvis que gaireb¨¦ no es noten, ja que entren com amb vaselina". Mallorca, el mar, la nit, els animals i els homes..., temes dels quals en Joan Miquel parla en un disc on no cal oblidar que cita un cop els extraterrestres. I sempre en la clau d'en Joan Miquel, que pensa que escriure can?ons li permet barrejar formes est¨¨tiques suaus per acompanyar continguts molt forts, disbarats si tu vols: "En aquest sentit, quan treballes una can?¨® tens m¨¦s elements que quan escrius narrativa", diu l'autor de novel¡¤les com El misteri de l'amor i Setembre, octubre i novembre.

Passen els minuts i en Joan Miquel continua atenent els tres eixos de la tarda: el seu gint¨°nic, la terrassa i la vista, i l'entrevista. Parlem de matem¨¤tiques i de la seva aplicaci¨® a la m¨²sica, un tema molt Oliver: "A veure, no ¨¦s que sigui matem¨¤tic, per¨° per sobre dels estils musicals jo veig la m¨²sica com una cosa molt t¨¨cnica, de proporcions justes. Em diuen que a aquest disc hi ha samba i reaggeton, i no ¨¦s que m'agradin els estils, ¨¦s que certs ritmes sincopats em faciliten l'escriptura de les lletres, les frases encaixen b¨¦, hi ha una proporci¨® que m'atrau. A Mar¨¨s a radial?fico un bombo i el patr¨® el repeteix una corxera i m¨¦s tard el baix, i si fico un shaker?[instrument de percussi¨®] no ¨¦s perqu¨¨ m'agradi la m¨²sica tropical, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s l'element que lliga bombo i baix". I parlant de lligar, a Pegasus tot sona molt millor que als teus discos anteriors, que tenien un so com despentinat. "?s que n'he apr¨¨s. Sempre he volgut sonar b¨¦ sense perdre honestedat i ficar-me en produccions complexes. Ara puc aconseguir un bon so, millor que el de discos anteriors". Bon so, bona veu, can?ons mel¨°dicament delicioses i un esperit de calma balear fan que Pegasus sigui el millor disc editat fins ara per Joan Miquel Oliver en solitari. I la vida continua: "T'has fixat en la xicota aquella que est¨¤ prenent el sol en un biquini taronja... All¨¤, a aquella terrassa? Que b¨¦ que s'ho munta". El gint¨°nic ja ¨¦s un record.