Cort¨¢zar, un ¡®cronopio¡¯ entre vinyetes

La mare es va asseure al llit i l'hi va preguntar: ¡°Julio, digues-me la veritat, els has copiat?¡±. El nen, tapat amb el llen?ol fins al nas, no respon: mira fixament cap endavant mentre la llum groga de la lluna va minvant en el seu rostre, com en una s¨¨rie de fotogrames, deixant-lo sumit en una foscor desoladora. ¡°El fet que la mare pogu¨¦s dubtar de mi¡­ Jo els hi havia donat dient-li que eren meus; va ser com la revelaci¨® de la mort, saps? Aquests primers cops que et marquen per sempre¡­¡±, confessaria aquest noi anys despr¨¦s, ja fita de la literatura, en una m¨ªtica entrevista del televisiu A fondo, de Joaqu¨ªn Soler Serrano. No cal imaginar-se els dos episodis: es poden veure, amb realisme i sensibilitat notable, a Cort¨¢zar (N¨®rdica), el primer c¨°mic biogr¨¤fic sobre l'autor de Rayuela, que signen Jes¨²s Marchamalo i Marc Torices.

Cort¨¢zar, sempre obert i juganer amb la literatura, va fer el gui¨® de, com a m¨ªnim, dos c¨°mics: Fantomas contra los vampiros multinacionales (pastitx d¡¯estil pulp, del 1975) i La ra¨ªz del omb¨² (al¡¤legoria sobre la hist¨°ria argentina des del 1930, amb l'artista pl¨¤stic Alberto Cedr¨®n, del 1981). El primer va ser la seva resposta al tamb¨¦ c¨°mic, aquest mexic¨¤, La inteligencia en llamas, que, escrit per Gonzalo Martr¨¦ i amb dibuixos de V¨ªctor Cruz, explica la misteriosa destrucci¨® de grans biblioteques de tot el m¨®n i l'amena?a que uns escriptors ben recognoscibles ¡ªOctavio Paz, Alberto Moravia, Susan Sontag i el mateix Cort¨¢zar¡ª reben per no publicar m¨¦s llibres. Fantomas s¡¯acabar¨¤ enfrontant al malvat que ordeix el pla. Ara, Cort¨¢zar ¨¦s l'¨²nic protagonista d'una historieta gr¨¤fica.

¡°La proposta s¨®n dues mirades generacionals sobre un escriptor molt generacional¡±, resumeix el llibre Marchamalo. Amb ra¨®: entre ell (Madrid, 1960) i l'il¡¤lustrador (Barcelona, 1989) intervenen 29 anys. Per al guionista, responsable de dues exposicions i d'un llibre sobre la biblioteca de l'argent¨ª, ¡°Cort¨¢zar va ser un escriptor fetitxe per als de la meva ¨¨poca: poc solemne i amb un clar¨ªssim comprom¨ªs pol¨ªtic¡±. Les lectures personals i de nou biografies van permetre a Marchamalo liofilitzar en tan sols 35 folis vida i obra del gegantesc escriptor d'1,92 cent¨ªmetres, per¨° amb el saga? afegit d'algunes floretes de la vida que marcaran una traject¨°ria, com l¡¯episodi de desconfian?a de la mare davant la inimaginable qualitat dels textos d'un moc¨®s.

En aquest fil de l'imprevist s¡¯estenen tamb¨¦ els records d'un drac de colors que ben b¨¦ podria ser l'evocaci¨® on¨ªrica de la salamandra del Park G¨¹ell, on jugava Cort¨¢zar de nen, quan la fam¨ªlia es va refugiar a Barcelona por la Gran Guerra. O la tristesa recurrent i silenciosa per l'aband¨® del pare; les pors que li despertava el soterrani de casa seva a Banfield; el metge que va receptar l'absurd que se li havien de racionar les lectures o la troballa d¡¯Opio, el llibre de Cocteau, en un aparador d'una llibreria de Corrientes i que va canviar la seva vida i la de la hist¨°ria de la literatura castellana; o fins a una mostra dels 40 tornavisos que tenia de tots els color i condicions.

Tot aix¨° ho afronta Torices amb el bagatge d¡¯¡°algunes lectures de relats i biografies¡±, per¨° amb una riquesa de registres gr¨¤fics notable. ¡°Durant una vida una persona canvia, passa per etapes, i aix¨° s¡¯havia de reflectir¡±, assegura. Fins i tot hi ha un missatge subliminal en el color. ¡°Al principi domina el vermell, que per mi ¨¦s entusiasme; quan comen?a a anar-se¡¯n i en arribar la mort mana el groc, l'ocre i el negre¡±. Hi ha luxes i picades d'ullet de tot tipus: es mostren reproduccions de les anotacions que Cort¨¢zar feia als seus llibres i els edificis han estat reconstru?ts amb exactitud, especialment les aules de l'argentina Universitat de Cuyo, on va impartir l'escriptor, que la policia va prendre i que ja no existeixen, amb el seu trencador terra d¡¯escacs: ¡°Em van acabar trobant tres fotos que van servir per documentar-me¡±, recorda l'il¡¤lustrador, impressionat per la personalitat que Cort¨¢zar destil¡¤la en la xerrada amb Soler Serrano, fins a l'extrem que funciona com a discret nexe visual de la biografia.

La pres¨¨ncia de les hipn¨°tiques espirals que tant sedu?en l'autor i que dipositava en cartes o llibres conviu amb una geom¨¨trica aparici¨® de Carol Dunlop, ¨²ltima companya de l'escriptor, 32 anys m¨¦s jove. Ella, ¡®la Osita¡¯; ell, ¡®el Lobo¡¯. I aquest udola en solitari al bosc quan el seu ¨²ltim gran amor ¡°se¡¯n va anar com un fil d'aigua entre els dits¡±, com va descriure la seva mort a la seva mare. Sobre la suposada asfixiant relaci¨® que va mantenir l'escriptor amb la seva progenitora com apuntava la biografia Julio Cort¨¢zar. El cronopio fugitivo, de Miquel Dalmau (2015), el c¨°mic no en diu res; tampoc de les possibles relacions incestuoses amb la germana ni de les obsessions sexuals de l'autor de 62/Modelo para armar de la seva mort per combinaci¨® letal de c¨¤ncer i sida, pel que sembla per sang contaminada, temes tots escabrosos apuntats en el mateix estudi. ¡°Eludim expressament aquest llibre i altres pol¨¨miques perqu¨¨ ens havien viciat d'origen i perqu¨¨ s¨®n aspectes intranscendents, no canvien l'ess¨¨ncia del personatge ni de la literatura que va fer¡±, opina Marchamalo.

On s¨ª que creuen els autors que la seva biografia gr¨¤fica es mulla ¨¦s en el comprom¨ªs pol¨ªtic de Cort¨¢zar, especialment en el fam¨®s cas Padilla, quan nom¨¦s el pare de Historias de cronopios y de famas, junt amb Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, es va negar a signar la carta dels intel¡¤lectuals contra Fidel Castro per aquella detenci¨®. El comprom¨ªs pol¨ªtic de l'escriptor amb la revoluci¨® cubana es plasma en una est¨¨tica gr¨¤fica de tall revolucionari i amb la pres¨¨ncia de recognoscibles cameos, com els del dictador cub¨¤ i el de Camilo Cienfuegos, o els de, en altres moments, Gabo, Jos¨¦ Lezama Lima, Ernest Hemingway, Carlos Fuentes o Francisco Ayala, que li va encarregar les traduccions de Poe.

Amb una delicadesa extrema, com s¡¯acosten els gats de l'escriptor (Adorno o Flanelle), Torices (coeditor de Z¨¢ngano C¨®mics) resol la mort de Cort¨¢zar difuminant-ne el rostre en un paisatge. El llibre es tanca amb una fotografia decorada de la tomba de Cort¨¢zar al cementiri de Montparnasse. Sempre hi ha flors, notes, c¨°dols, xarranques dibuixades en bitllets de metro¡­ i algun llibre seu subratllat. Aquesta biografia gr¨¤fica ben b¨¦ tamb¨¦ podria reposar aqu¨ª.