Una icona del Govern de Zapatero

"Capit¨¢n, mande firmes". La seva imatge passant revista embarassada de set mesos a les tropes a l'Afganistan es va convertir en una de les icones del Govern de Jos¨¦ Lu¨ªs Rodr¨ªguez Zapatero. Era l'abril del 2008 i cinc dies abans, Carme Chac¨®n (Esplugues de Llobregat, Barcelona, 1971), s'havia convertit en la primera dona ministra de Defensa. Tenia 37 anys. "Embarassada o no, tenia clar que la meva primera obligaci¨® era visitar els que s¨®n capa?os de posar la seva vida en risc per valors superiors: la llibertat dels altres. Una embarassada no ¨¦s una malalta. Segur que ¨¦s m¨¦s dur ser caixera i estar tot el dia dreta. Volia expressar la gratitud de la societat als que s'arrisquen perqu¨¨ hi hagi pau en regions de conflicte", va explicar a EL PA?S sobre aquella decisi¨®.

Zapatero, un dels seus padrins pol¨ªtics, ja havia comptat amb ella com a ministra d'Habitatge el 2007. A Defensa, Chac¨®n va substituir Jos¨¦ Antonio Alonso,?mort el febrer passat als 56 anys, i va nomenar cap de l'Estat Major de la Defensa el general Jos¨¦ Julio Rodr¨ªguez, ara a Podem.

Filla de Baltasar Chac¨®n, d'Almeria i funcionari del cos de bombers de Barcelona, i Esther Piqueras, advocada, patia una cardiopatia cong¨¨nita, per la qual des de nena la van advertir que havia de portar una vida tranquil¡¤la. Ho va desobeir moltes vegades. En teoria, com va explicar en una entrevista a La Vanguardia, no podia ser mare a causa d'aquest problema de salut. El seu fill es diu Miquel i ara t¨¦ 8 anys.

Advocada de formaci¨®, es va afiliar a les Joventuts Socialistes amb nom¨¦s 18 anys, i va comen?ar la seva carrera pol¨ªtica com a regidora del seu poble entre el 1999 i? el 2007. Va ser diputada per Barcelona des del mar? del 2000 fins a l'agost del 2013 i vicepresidenta primera del Congr¨¦s dels Diputats entre l'abril del 2004 i el juliol del 2007.

El 2011 va estar a punt de presentar-se a les prim¨¤ries per a la candidatura a la presid¨¨ncia a les eleccions generals del 2012, per¨° finalment va decidir retirar-se i va deixar la via lliure a Alfredo P¨¦rez Rubalcaba. En la roda de premsa on va comunicar la seva decisi¨® de fer un pas enrere, va denunciar una suposada maniobra de membres del seu partit per fer fora Zapatero. El 2012, va perdre contra Rubalcaba per 22 vots la batalla per ocupar la secretaria general del PSOE.

El 2014, tamb¨¦ va renunciar a presentar-se a les prim¨¤ries org¨¤niques per escollir el proper secretari general del PSOE, que finalment va guanyar Pedro S¨¢nchez. "El nostre problema no ¨¦s intern sin¨® de credibilitat social. Aix¨° significa que si diem esquerra, hem de fer esquerra; si diem prim¨¤ries, hem de fer prim¨¤ries. Hem perdut la connexi¨® amb la societat i nom¨¦s la recuperarem si demostrem un prop¨°sit sincer de rectificaci¨® de les nostres pol¨ªtiques, ens obrim i escoltem", va escriure llavors en una carta adre?ada a la milit¨¤ncia socialista.?

L'abril del 2016 va renunciar a ser diputada. Abandonava la vida parlament¨¤ria, per¨° no la pol¨ªtica, ja que seguia a l'executiva del PSOE. Al setembre d'aquest any, va fitxar com a s¨°cia del bufet Ram¨®n y Cajal Advocats.