¡°De la lluita contra els paradisos fiscals en dep¨¨n el nostre estat del benestar¡±

Pregunta. En cada crisi emergeixen esc¨¤ndols relacionats amb els comptes de les empreses i s¡¯adopten mesures per reduir-los. Per qu¨¨ mai s¨®n suficients?

Resposta. Les crisis fan aflorar problemes que en un altre context no sortirien. Posen de manifest empreses que volen mantenir un nivell de benefici per pagar dividends o bons a directius. Quan l¡¯activitat econ¨°mica cau, van a pitjor i tendeixen a maquillar els seus comptes. I al cap d¡¯un temps surt a la llum. Per¨° el 25% dels casos es coneixen per casualitat i els controls interns i les auditories en detecten el 20%. La majoria, gaireb¨¦ la meitat, es descobreixen per den¨²ncies an¨°nimes.

P. Aix¨° vol dir que amb la legislaci¨® actual sempre veurem frau?

R. Cal fer que no surti a compte. Al llibre parlo de la porta del frau: sempre hi ha una motivaci¨® i una oportunitat, i ambdues poden rebaixar-se. Mirem qu¨¨ passa als Estats Units. Hi ha frau, per¨° menys que als anys 40 perqu¨¨ van endurir la legislaci¨®. La just¨ªcia all¨¤ ¨¦s molt r¨¤pida, les penes s¨®n contundents i impliquen pres¨®, cal retornar els diners i socialment est¨¤ molt mal vist.

P. Despr¨¦s del cas Gowex el Govern es va proposar combatre el frau posant el focus en les auditores. Quin ha de ser el seu paper?

R. No puc parlar de Gowex perqu¨¨ llavors estava al consell de la CNMV. Per¨° sobre els auditors cal tenir en compte que bona part de l¡¯engany comptable ¨¦s legal perqu¨¨ la normativa de tots els pa?sos ¨¦s molt flexible. Amb els auditors hi ha un gap d¡¯expectativa. La gent pensa que persegueixen el frau i la seva principal missi¨® no ¨¦s aquesta, ¨¦s comprovar si l¡¯empresa segueix la normativa comptable.

P. Parla d¡¯enganys legals. Entraria aqu¨ª el recurs als paradisos fiscals?

R. Que una empresa operi en paradisos fiscals ja ¨¦s una llum vermella que assenyala que pot haver-hi fraus comptables i d¡¯un altre tipus. Les societats estan all¨¤ per dos motius: la baixa tributaci¨®, que pot portar a l¡¯elusi¨® fiscal, i per la falta de transpar¨¨ncia.

P. Per¨° moltes defensen que operar all¨¤ ¨¦s legal.

¡°Que una empresa operi en paradisos fiscals indica que pot haver-hi frau comptable¡±

R. Una cosa pot ser legal per¨° tal vegada no ¨¨tica.

P. L¡¯e-commerce ho est¨¤ afavorint?

R. Per la facilitat de situar l¡¯empresa central a un altre pa¨ªs, per¨° ha existit sempre. Tenim un problema amb els paradisos fiscals. I d¡¯aix¨° en depenen les pensions i l¡¯estat del benestar. O ho solucionem o ser¨¤ dif¨ªcil mantenir els nivells d¡¯estat del benestar que mereixem.

P. Tamb¨¦ es posa el focus en les ag¨¨ncies de qualificaci¨® de risc. Estan ben regulades?

R. Veig asimetria entre la responsabilitat que s¡¯atribueix a la consultoria i a les ag¨¨ncies de rating. Des del crack del 2008 la Uni¨® Europea ha millorat la regulaci¨® a la qual se sotmeten les ag¨¨ncies, per¨° queda molt terreny per millorar. S¡¯ha de revisar b¨¦ la responsabilitat.

P. Es va parlar de crear una gran ag¨¨ncia europea. On ha quedat aix¨°?

R. Se¡¯n va parlar, per¨° no hi ha res i seguim amb l¡¯oligopoli de les tres grans nord-americanes.

P. Com estem aqu¨ª en frau i enganys comptables?

R. ?s m¨¦s com¨² del que pensem. Estem en l¡¯¨°rbita de pa?sos mediterranis, a un nivell similar dels asi¨¤tics i n¡¯hi ha menys que a Am¨¨rica Llatina. Per¨° estem molt pitjor que en pa?sos anglosaxons i del nord. La legislaci¨® ¨¦s laxa. Quants han anat a la pres¨® per frau comptable? La just¨ªcia hauria de ser r¨¤pida, les penes contundents i s¡¯hauria d¡¯obligar a retornar els diners.

P. I com es pot millorar?

R. Un, millorant la legislaci¨® perqu¨¨ aquesta no permeti la creativitat o la comptabilitat interessada. I dos, que la normativa sigui molt dura i d¡¯aplicaci¨® molt r¨¤pida amb els qui han defraudat o enganyat. I dues coses m¨¦s: canals de den¨²ncies an¨°nims i treballar m¨¦s els valors.