La dignitat islandesa

?s veritat que Isl¨¤ndia ¨¦s petita i remota, i ¨¦s veritat que de Rodr¨ªguez Zapatero gaireb¨¦ ning¨² en parla b¨¦ des de fa un parell d¡¯eres. Fins i tot alguns han acudit a Zapatero com a demostraci¨® emp¨ªrica de la inutilitat derivada de la democr¨¤cia quan guanyen els que no han de guanyar. Fins i tot entre la divisi¨® et¨ªlica de Twitter han tingut a b¨¦ carregar contra l¡¯embar¨¤s de Carme Chac¨®n quan va passar revista a les tropes i es va posar a viatjar com una mare boja en lloc de fer el que s¡¯esperava d¡¯ella, d¡¯acord amb la tradici¨® m¨¦s r¨¤ncia i castradora que no sembla destorbar la dreta, bandera a dalt bandera a baix. Tot aix¨° ¨¦s veritat per¨° ¨¦s una veritat silvestre i capritxosa, banal i d¡¯¨ªnfima categoria: per sort poden seguir conreant la superstici¨® i la m¨¤gia difonent-les sense por a l¡¯autoritat ni al codi penal ni a la palmeta del c¨¤stig ni la mirada fer¨¦stega d¡¯un poder jur¨ªdic.

Per¨° per molt petita que sigui Isl¨¤ndia, per poc que compti el seu PIB en els r¨¤nquings globals, per delicada i inestable que pugui ser la seva futura economia i per lluny que estigui, a m¨¦s, ha estat capa? de posar-se per davant de tots (si estic ben informat) i ha prohibit per llei la discriminaci¨® salarial entre dones i homes per al mateix c¨¤rrec en les empreses privades, a m¨¦s de perseguir la discriminaci¨® per sexe, ¨¨tnia o nacionalitat. A l¡¯antic bambi del PSOE (segons Alfonso Guerra) tamb¨¦ li va sortir la cua i les banyes com als comunistes durant el franquisme i va comen?ar a fer de les seves en l¡¯equiparaci¨® de drets de les dones i de col¡¤lectius maltractats i vexats estructuralment per la legislaci¨® espanyola. Potser no arribar¨¤ a redemptor dels p¨¤ries de la terra per¨° va posar ordre a les cases, assossec en les consci¨¨ncies civilitzades i fins i tot bondat estricta en facilitar la vida contra l¡¯assetjament, contra la viol¨¨ncia, contra la marginalitat a un grapat de desenes de milers d¡¯homes i dones avui m¨¦s ben assistits en els seus drets i m¨¦s respectats que mai, encara que massa poblaci¨® del pa¨ªs segueixi m¨¦s pendent de verges i sants de guix que de persones reals.

La lli?¨® d¡¯Isl¨¤ndia ¨¦s comunal i artesana, ¨¦s transversal i senzill¨ªssima, sabotejadora dels prejudicis i de les formalitats jur¨ªdiques destinades a disfressar situacions de fet aberrants. I per molt grans que siguem els altres pa?sos i per moltes xifres que vesteixin d¡¯honra i honor els nostres indicadors macroecon¨°mics, Isl¨¤ndia sembla demostrar en qu¨¨ consisteix prendre¡¯s de deb¨° les coses que van de deb¨°. La desigualtat de sou entre dones i homes ¨¦s una de les vileses socialment consentides m¨¦s repulsives perqu¨¨ no s¡¯anomena, se sap i es calla, es pateix com si fos una xacra b¨ªblica, un mandat div¨ª o alguna cosa el record de la qual en veu alta tor?a el gest dels senyors i massa vegades agafa una ganyota ins¨ªpida de fastig i fatiga davant tantes demandes banals, superficials, tants assumptes com reclamen les dones sense fixar-se en els indicadors d¡¯aut¨¨ntica fatxenderia i maj¨²scules reconsagrades.

Mentida. Aquesta nova legislaci¨® d¡¯un pa¨ªs de 300.000 habitants salva la cara, la dignitat i la dec¨¨ncia dels qui vivim fora d¡¯Isl¨¤ndia i amb xafogor submisa sabem que aquesta mesura de discriminaci¨® positiva no embarga cap dret dels empresaris, no perjudica cap ciutad¨¤ i nom¨¦s segueix recomponent el maltractament obsc¨¨ que la cultura judeocristiana (i gaireb¨¦ qualsevol altra) ha donat a la dona al llarg de la hist¨°ria, sota l¡¯empara de la immoralitat profunda de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, com a m¨ªnim l¡¯espanyola. Si la Confer¨¨ncia Episcopal tingu¨¦s algun rastre viu de dec¨¨ncia moral, sortiria al carrer per manifestar que la mare de tots els seus feligresos ¨Ctots, tots, tots¨C mereix el mateix sou que el pare. I hauran d¡¯ennuegar-se i amagar-se si mentrestant descobreixen que sobre la paternitat dels pares hi ha m¨¦s dubtes, cobrin el que cobrin.

Si aix¨° hauria de ser una acci¨® program¨¤tica de l¡¯Esgl¨¦sia no s¨¦ com definir el deure de tots els partits pol¨ªtics per activar sense reserves i sense dilacions una legislaci¨® equiparable: exacte, equiparable, perqu¨¨ ning¨² segueixi creient que la seva pr¨°pia mare mereix un sou inferior al del seu pare en l¡¯acompliment de la mateixa feina (encara que els dos siguin dos ganduls de pron¨°stic reservat).

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.