El cam¨ª m¨¦s dif¨ªcil de la Carme

L'acte d'homenatge a Carme Chac¨®n va tenir un aire d'oasi, d'alleujament momentani per a la fam¨ªlia socialista. Tenir alguna cosa en la qual combregar, alguna cosa o alg¨² al voltant a qui sentir-se units resultava reconfortant, encara que la process¨® an¨¦s per dins. Els unia el record d'una dona de la qual es va dir que era valenta, treballadora, c¨¤lida, tena?, propera, abnegada, intel¡¤ligent, rigorosa, vital, emp¨¤tica, ferma, sensible i lleial, entre molts altres adjectius; una dona que ha simbolitzat la imatge de modernitat, valentia i comprom¨ªs amb la qual els socialistes se senten confortables. Recordar-la els va permetre aquest dimecres reviure els moments dol?os de l'¨¨xit: especialment aquells 25 diputats catalans que van engrandir el triomf de Zapatero a les eleccions del 2008, haver estat de les 17 dones ¡°netes, dignes, valentes i decents que van formar part del meu govern i que van patir atacs masclistes indecents¡±, segons va recordar un emocionalment contingut per¨° vehement Rodr¨ªguez Zapatero. Una gran curranta, en paraules de David Trueba.

Volien deixar-les fora, per¨° les ferides del socialisme estaven aqu¨ª i en algun moment van aflorar, com quan Josep Borrell va recordar que la hist¨°ria hauria estat diferent si un petit grup de persones no hagu¨¦s canviat en l'¨²ltim moment el seu vot al Congr¨¦s de Sevilla, se suposa que per pressions, quan es decidia qui seria el secretari general del PSOE i va guanyar P¨¦rez Rubalcaba en lloc de Carme Chac¨®n per nom¨¦s 22 vots.

Efectivament, Carme Chac¨®n havia trencat moltes barreres. La seva imatge passant revista a les tropes, embarassada, s'ha convertit en una icona de la lluita contra tots els sostres de vidre. Per¨° hi ha una altra de la qual se n'ha parlat menys: haver estat la pol¨ªtica ¡ªel pol¨ªtic¡ª catal¨¤ que s'ha atrevit a anar m¨¦s lluny en la pol¨ªtica espanyola: voler dirigir el PSOE, un dels dos partits de l'alternan?a, i eventualment aspirar a la presid¨¨ncia del Govern. 22 vots d'un aparell molt danyat per barons i mascles alfa la van apartar d'aquest cam¨ª. Ella, com va recordar l'exvicepresidenta Fern¨¢ndez de la Vega, s'havia atrevit al que era el m¨¦s dif¨ªcil: enfrontar-se a l'aparell, ¡°i gaireb¨¦ ho va aconseguir¡±. No es va sentir cap missatge de P¨¦rez Rubalcaba.

I aqu¨ª estaven tamb¨¦, per recordar que les coses no han canviat, en una tibant treva, Susana D¨ªaz, Pedro S¨¢nchez i Patxi L¨®pez, que ara es disputen la secretaria general en unes dures prim¨¤ries. Hi havia mar de fons, per¨° tots van ser prudents, no volien entelar l'acte. Alguns es van permetre posar-hi una mica de seny, com quan Xavier Sard¨¤, el presentador, va demanar que el socialista deix¨¦s de ser un partit donant de vots. A la pantalla va quedar, mentre el pavell¨® es buidava, el somriure ampli i llumin¨®s, amb aquest lleuger p¨°sit de malenconia que la caracteritzava, d'una dona que, com es va recordar, va triar el cam¨ª m¨¦s dif¨ªcil. Per exemple, ser pol¨ªtica catalana a Madrid i l¨ªder xarnega a Catalunya.