Literatura sense personatges extraordinaris

Els escriptors Petros M¨¤rkaris i Francesc Ser¨¦s tenen poc en com¨², amb excepci¨® potser de la seva inspiraci¨® en personatges mundans. El periodista Antonio Lozano, moderador del di¨¤leg entre els dos que es va celebrar divendres passat a Barcelona, va preguntar-los quines persones excepcionals els havien marcat m¨¦s. M¨¤rkaris va oferir com a resposta un recurs cl¨¤ssic del novel¡¤lista: ell beu del seu entorn, de gent comuna, dels tom¨¤quets amb pebrots que cuinava la seva mare i que tamb¨¦ cuina l¡¯Adrian¨ª, la dona del seu personatge m¨¦s popular, el detectiu Kostas Jaritos; d¡¯un tipus del bar que hi ha a la seu de la seva editorial grega i que va convertir en l¡¯assass¨ª del llibre Pa, educaci¨®, llibertat. M¨¤rkaris va rec¨®rrer a un discurs memoritzat, aportant apunts que sobretot podien satisfer els seus admiradors. Ser¨¦s va anar m¨¦s enll¨¤ i es va nodrir d¡¯exemples per explicar per qu¨¨ ell no creu en ¡°personatges extraordinaris¡±: ¡°La idea de l¡¯heroi, persones que m¡¯han impactat m¨¦s, a mi no em funciona. Jo col¡¤lecciono antiherois que em permeten fer literatura.

Lozano va destacar, per justificar l¡¯encontre ¨Ccelebrat al Museu del Disseny en un cicle de Sant Jordi de l¡¯Ajuntament de Barcelona-, que M¨¤rkaris i Ser¨¦s han escrit en el context de la crisi econ¨°mica. Si M¨¤rkaris va parlar sense sortir del t¨°pic i d¡¯all¨° que ha repetit en cent altres confer¨¨ncies. Ser¨¦s va intentar sorprendre. L¡¯autor de la Franja va dir reconstruir vides d¡¯individus, potser m¨¦s complexos que de traject¨°ria especial, per convertir-les en literatura. Com un dels seus amics, un antic professor universitari, d¡¯or¨ªgens acomodats, que va acabar dormint al carrer fins que C¨¤ritas li va trobar un petit pis d¡¯acollida; o la colla de gent amb el que ¨²ltimament juga a p¨°quer, no per afici¨® a les cartes sin¨® pel seu inter¨¨s pel que hi ha darrere d¡¯ells.

Sobre la migraci¨® a Europa, M¨¤rkaris va insistir en una de les seves idees m¨¦s reiterades: ¡°La societat multicultural no existeix, el que existeix ¨¦s una societat multicomunal. Els grups no es mesclen. Els alemanys no poden pretendre que els sirians o els iraquians acceptin la seva Constituci¨® perqu¨¨ per a ells la Constituci¨® ¨¦s Saddam Hussein o El Assad. S¡¯ha d¡¯acceptar que s¨®n gent diferent que t¨¦ un model de vida diferent¡±. En conson¨¤ncia amb aquesta tesi, M¨¤rkaris va escriure a la novel¡¤la Mort a Estambul: ¡°A Murat li agrada molt la cuina alemanya. Perqu¨¨ va n¨¦ixer i cr¨¦ixer a Alemanya. Jo vaig anar-hi quan tenia set anys. ¨CFa una pausa abans d¡¯afegir amb amargor-: Jo vaig aprendre dels alemanys fins i tot la seva cuina. Els alemanys no van aprendre res de mi¡±.

Ser¨¦s va afegir optimisme i va defensar models socials d¡¯integraci¨® com el de Canad¨¤, Su¨¨cia i tamb¨¦ el de societat ¡°multicomunals¡±. Tan dolent no ser¨¤ viure a Alemanya quan acull un mili¨® de refugiats en un any, a la seva selecci¨® hi ha jugadors d¡¯origen turc o polon¨¨s, o un exministre d¡¯Economia nascut al Vietnam. M¨¤rkaris va fer inc¨ªs en l¡¯agreugat rebuig a l¡¯estranger que, segons ell, es produeix a les societats allunyades del mar. Ser¨¦s va replicar que el seu poble, Said¨ª (Osca), de 1.500 habitants, mai havia tingut poblaci¨® estrangera fins que un dia hi van arribar 300 marroquins. Lluny d¡¯estigmatitzar-los es van convertir en ve?ns, m¨¦s o menys integrats gr¨¤cies al treball, perqu¨¨ els nadius i els nouvinguts patien per igual al camp i convivien entorn d¡¯aquest. ¡°Des dels 80 i fins avui no hi ha hagut ni un sol conat de viol¨¨ncia¡±, va afegir Ser¨¦s.

M¨¤rkaris va n¨¦ixer el 1937 a Turquia en una fam¨ªlia cristiana, de pare armeni i mare grega i d¡¯educaci¨® german¨°fila. Amb un legat familiar tan ric, l¡¯explicaci¨® que va exposar de la seva polititzaci¨® i de la seva visi¨® de la societat va ser limitada: va dir que ell es producte d¡¯una generaci¨® i que a casa nom¨¦s es parlava de menjar, superviv¨¨ncia i negocis perqu¨¨ ¡°les minories no acostumen a parlar de pol¨ªtica¡±. Els or¨ªgens de Ser¨¦s semblen menys ex¨°tics i en canvi l¡¯apunt que va oferir de com va viure la pol¨ªtica a la seva inf¨¤ncia va superar de nou al grec: va contar que el seu pare era membre d¡¯un sindicat agr¨ªcola clandest¨ª; a casa s¡¯hi reunien els militants, ¡°els barbuts¡±, com Ser¨¦s els anomenava, i va recordar com planejaven sabotatges a les obres de la central nuclear de Chalamera. Ser¨¦s va assegurar que aquesta mem¨°ria no el determina, m¨¦s aviat el contrari: ¡°Sota la capa del comprom¨ªs pol¨ªtic he vist aut¨¨ntiques barbaritats. Prefereixo pensar en termes de moral; una cosa est¨¤ b¨¦ o est¨¤ malament¡±. El millor de M¨¤rkaris ¨¦s llegir-lo; en el cas de Ser¨¦s, se¡¯l pot llegir i escoltar.