Macron i Le Pen es disputaran la presid¨¨ncia de Fran?a

La classificaci¨® de Macron, de 39 anys, i Le Pen, de 48 anys, en la primera volta de les eleccions deixa fora les dues grans fam¨ªlies pol¨ªtica franceses ¡ªla socialista i la gaullista¡ª per primera vegada des que es va fundar la V Rep¨²blica el 1958. Posa cara a cara dos candidats que reneguen de l'etiqueta esquerra i dreta i aspiren a ser transversals, encara que Le Pen estigui gen¨¨ticament i filos¨°ficament adscrita a la tradici¨® de la dreta extrema aut¨°ctona, i encara que Macron no pugui dissimular la seva filiaci¨® ¡ªcriat pol¨ªticament a l'Elisi del president sortint Fran?ois Hollande¡ª amb el centreequerra socialista, una mena de tercera via a la francesa.

La final Le Pen-Macron obre la inc¨°gnita sobre quina majoria parlament¨¤ria tindr¨¤ el proper president. Guanyi qui guanyi, no ¨¦s clar que els seus partits tinguin prou tracci¨® per aconseguir els diputats necessaris per governar en les eleccions legislatives de l'11 i el 18 de juny.

Comencen dues setmanes de campanya intensa en la qual xocaran dues visions oposades sobre el futur de Fran?a, Europa i el m¨®n. La pugna reprodueix la del juny del 2016 al Regne Unit entre els partidaris de continuar a la UE i els partidaris d'abandonar-la, i el de novembre del mateix any als EUA entre la candidata dem¨°crata Hillary Clinton i el republic¨¤ Donald Trump.

?s la mateixa fractura que travessa les societats occidentals en la complicada d¨¨cada posterior a la gran recessi¨®. Segons el pa¨ªs, i segons el color ideol¨°gic de qui formula l'an¨¤lisi, adopta una definici¨® diferent, per¨° les l¨ªnies divis¨°ries s¨®n les mateixes. Poble contra elits; perdedors contra guanyadors de la globalitzaci¨®; camp contra ciutats; persones sense i amb educaci¨® superior; nacionalisme contra internacionalisme; replegament i obertura; intervencionisme econ¨°mic i liberalitzaci¨® suau.

Els sondejos elaborats abans de les eleccions de diumenge a la nit pronosticaven, en cas d'un enfrontament entre Le Pen i Macron en la segona volta, una vict¨°ria ¨¤mplia de Macron. Per¨° la classificaci¨® de tots dos pot transformar la din¨¤mica d'una campanya en la qual fins ara participaven onze candidats. Le Pen i Macron s'hauran d'esfor?ar per ampliar el camp, seduir votants d'altres candidats per sumar el 50% de vots m¨¦s un necessaris per convertir-se en el proper president de Fran?a. En els propers dies s'espera que Hollande demani el vot per a Macron i que els candidats derrotats es pronunci?n i eventualment se sumin a la campanya d'un dels finalistes.

Le Pen parteix d'una posici¨® de desavantatge. Durant setmanes els sondejos pronosticaven que seria la m¨¦s votada. Si queda segona, com apunten les primeres projeccions, ser¨¤ una petita derrota.

L'FN, el partit que va fundar el seu pare, Jean-Marie Le Pen, i que ella va heretar, ha viscut durant d¨¨cades estigmatitzat en la vida p¨²blica francesa. Ara s'ha de veure si els esfor?os per desdemonitzar-lo des que ella va assumir les regnes i va trencar amb el seu pare donaran resultat.

El drama de l'FN en les eleccions recents ¨¦s que, per m¨¦s que sigui el partit m¨¦s votat en les eleccions regionals o municipals, en la segona volta la resta de votants s'uneix contra ell i l'elimina. Li va passar a la mateixa Le Pen al seu feu de la regi¨® Nord-Pas de Calais, quan en la primera volta de les regionals del 2015 va treure un 40% de vots i, no obstant aix¨°, va perdre la segona volta. L'FN va guanyar en sis regions en la primera volta d'aquelles eleccions, per¨° no governa en cap. Malgrat tenir el suport d'un 20% de francesos com a m¨ªnim, nom¨¦s tenen dos diputats a l'Assemblea Nacional. El sistema de dues voltes, tamb¨¦ en les legislatives, els condemna. I aquest ¨¦s ara el principal obstacle: trencar el forrellat de el "tots contra Le Pen" en la segona volta de les presidencials del 7 de maig.

Un primer pas podria ser suavitzar les promeses menys populars del seu programa, com la sortida de la UE i de l'euro per tornar al franc franc¨¨s. L'esperan?a de Le Pen ¨¦s seduir una combinaci¨® de votants del sector m¨¦s dur dels Republicans de Fillon i de votants de l'extrema esquerra que vulguin donar un cop al sistema.

Macron, per la seva posici¨® central al tauler, ho t¨¦ m¨¦s f¨¤cil per atreure tant votants de l'esquerra com de la dreta. Tindr¨¤ l'aval de bona part de l'establishment econ¨°mic i pol¨ªtic, i de l'ampli espectre de votants que veuen l'FN com un partit empestat, gaireb¨¦ feixista. Si el 2002, quan Jean-Marie Le Pen va passar per sorpresa a la segona volta, milions de votants d'esquerra van votar el candidat de la dreta Jacques Chirac i li van donar la vict¨°ria m¨¦s folgada en la hist¨°ria de la V Rep¨²blica, aquesta vegada podria passar una cosa similar.

La final Macron-Le Pen suposa, en tot cas, una ruptura en el sistema, un rebuig, cadascun amb una ¨°ptica diferent, a la classe pol¨ªtica que ha regit el pa¨ªs des de fa d¨¨cades. Fa un any semblava que en aquestes eleccions s'enfrontarien figures com el president Hollande o el seu antecessor Nicolas Sarkozy. Finalment, seran les del canvi de gu¨¤rdia en la V Rep¨²blica.

Macron, que va ser banquer a Rotschild i ministre d'Economia amb Hollande, ¨¦s un nouvingut en l'escena pol¨ªtica, un desconegut per al gran p¨²blic fins fa dos anys que s'ha saltat totes les etapes reglament¨¤ries per ser un aspirant presidencial. La seva vict¨°ria el convertiria en el president m¨¦s jove de la V Rep¨²blica. Suposaria una renovaci¨® generacional, un nou estil. La vict¨°ria d'un exbanquer europeista, favorable a la globalitzaci¨®, liberal i amb el suport de l'establishment del seu pa¨ªs obligaria a revisar el "relat" sobre l'onada populista en les societats occidentals.

Le Pen, tot i que el seu cognom sigui una pres¨¨ncia p¨²blica des dels anys cinquanta i encara que tingui el suport de milions de francesos, ha estat exclosa dels cercles del poder. Si guany¨¦s, el canvi de gu¨¤rdia seria el menys significatiu. Amb un president favorable a la sortida de la UE i de l'euro, en el tancament de les fronteres a la immigraci¨®, Fran?a, i tamb¨¦ Europa, entrarien en territori desconegut.