¡®Sorpasso¡¯ a la francesa

Per segona vegada en poc temps, una de les grans democr¨¤cies europees tindr¨¤ una elecci¨® entre dos candidats de la dreta. Va succeir al mar? a Holanda, on la vict¨°ria d¡¯un liberal de dretes en les eleccions legislatives, Mark Rutte, va haver de ser rebuda amb alleujament per l¡¯esquerra perqu¨¨ l¡¯altre candidat amb opci¨® de vict¨°ria era un ultra xen¨°fob i racista, Geert Wilders. A Fran?a, on la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica es dirimeix en dues votacions amb dues setmanes de difer¨¨ncia, l¡¯esquerra no ha arribat a la final. Si els electors progressistes volen tancar el pas a la ultradretana Le Pen, hauran de votar el neoliberal Emmanuel Macron en la segona volta. El mal menor.

El 2012, a Espanya l¡¯esquerra va rebre amb alegria la vict¨°ria del socialista Fran?ois Hollande en les eleccions presidencials franceses perqu¨¨ al seu programa figurava la reorientaci¨® de la pol¨ªtica econ¨°mica de la Uni¨® Europea (UE) dictada des de Brussel¡¤les i Berl¨ªn. Una cosa de m¨¤xim inter¨¨s a Espanya, esclar. A l¡¯hora de la veritat, no obstant aix¨°, la renegociaci¨® promesa pels socialistes francesos no va arribar ni tan sols a ser plantejada i en el seu lloc un cap de Govern socioliberal, Manuel Valls, i un ministre d¡¯Economia neoliberal, Macron, nomenats per Hollande, es van escarrassar amb afany a aplicar les pol¨ªtiques que el president havia injuriat com a candidat en la seva campanya electoral.

Un dels resultats d¡¯aquesta actuaci¨® ha estat el creixement del malestar social i l¡¯enfonsament dels socialistes en les eleccions presidencials franceses del diumenge passat. Com s¡¯havien enfonsat un mes abans en les d¡¯Holanda. I abans, en les de Gr¨¨cia. I en les d¡¯Espanya el 2011, despr¨¦s que el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero sotmet¨¦s la seva pol¨ªtica econ¨°mica a les ordres del Banc Central Europeu. Aquesta dram¨¤tica evoluci¨® del partit socialista a gaireb¨¦ tot arreu (aqu¨ª est¨¤ l¡¯excepci¨® de Portugal) presenta ara mateix una particularitat summament interessant a Espanya. El que m¨¦s separa els dos candidats amb m¨¦s possibilitats de guanyar l¡¯elecci¨® per a la secretaria general del PSOE, Susana D¨ªaz i Pedro S¨¢nchez, ¨¦s, precisament, l¡¯acceptaci¨® o el rebuig de la pol¨ªtica del mal menor. Per ella, facilitar la reelecci¨® del conservador Mariano Rajoy com a president del Govern era un mal menor en comparaci¨® de l¡¯alternativa existent, que era formar una majoria parlament¨¤ria amb Podem i partits independentistes. Per ell, en canvi, la dif¨ªcil alian?a parlament¨¤ria amb la resta de progressistes no era pitjor que Rajoy, amb les seves pol¨ªtiques antisocials, la seva pol¨ªtica econ¨°mica lliurada a la banca i el seu partit corrupte fins a les celles.

La idea que qualsevol mal ser¨¤ menor que una alternativa que se situ? a la seva esquerra es va imposar al gener en el PSOE. Per¨° ¨¦s una deriva que ha dominat els socialistes tamb¨¦ a Fran?a. Per a la seva vict¨°ria en la primera volta de les presidencials, Macron ha tingut el suport directe i expl¨ªcit d¡¯Hollande i Valls. Aquestes dues figures significades del socialisme franc¨¨s han preferit donar suport a un neoliberal sense partit abans que al candidat designat pels afiliats i simpatitzants socialistes en unes eleccions prim¨¤ries, Beno?t Hamon, que expressava el malestar de les bases enfront de l¡¯opci¨® socioliberal d¡¯Hollande i Valls. Com ha succe?t a Gr¨¨cia i a Espanya, aquesta deriva de la direcci¨® socialista ha facilitat el creixement d¡¯alternatives a la seva esquerra, mitjan?ant la reagrupaci¨® de diversos partits i la suma de descontentaments i desencantats d¡¯¨¤mbits diversos, incl¨°s el socialista. A Fran?a els plats trencats els ha pagat Hamon, que s¡¯ha vist impotent per aturar la fugida de vots cap a la dreta impulsada per Hollande i Valls, i cap a l¡¯esquerra, per la plataforma de La France Insumise encap?alada per Jean-Louis M¨¦lenchon. Hamon va obtenir el 6,2% pel 19,5% de M¨¦lenchon. ?s una posici¨® inversa a la qual es va donar el 2012. Llavors, Hollande va aconseguir el 28,6% en la primera volta i M¨¦lenchon l¡¯11,1%. El sorpasso tan temut en el PSOE ja s¡¯ha donat a Fran?a.

?s improcedent la translaci¨® a Espanya de les circumst¨¤ncies del socialisme franc¨¨s. Per¨° seria ingenu pensar que aqu¨ª no influeixen els moviments electorals que han deixat a la cuneta els socialistes a Fran?a, a Holanda i a Gr¨¨cia despr¨¦s que governs dirigits per ells apliquessin les pol¨ªtiques econ¨°miques neoliberals. Si el partit socialista no funciona com a alternativa, l¡¯alternativa ocupar¨¤ el seu espai. En aix¨° han d¡¯estar pensant, tamb¨¦, Susana D¨ªaz, Pedro S¨¢nchez i Patxi L¨®pez.