¡°?s important llegir amb els fills des que s¨®n nadons¡±

¡°Quin hotel tan encantador, quin esmorzar tan encantador!¡±, exclama la il¡¤lustradora de llibres infantils Helen Oxenbury (Ipswich, Anglaterra, 1938), que va a l¡¯entrevista amb un vestit primaveral i unes sabatilles esportives de color blanc. Per ella tot ¨¦s lovely i digne de ser observat, com els beb¨¨s observen tot el que se¡¯ls presenta davant els ulls: des d¡¯una curiositat que no s¡¯acaba. L¡¯¨²ltim llibre amb il¡¤lustracions d¡¯Oxenbury, el conte La saltinadora gegant (Editorial Joventut) est¨¤ escrit per Julia Donaldson, i tradu?t al catal¨¤ per Bel Olid. Es va presentar durant la festa de Sant Jordi, que, esclar, a la dibuixant li va semblar ¡°encantadora i ¨²nica¡±: ¡°Una festa en la qual es regalen roses i llibres? ?s perfecte!¡±.

Oxenbury pren caf¨¨ envoltada de desenes de llibres amb les seves il¡¤lustracions. Els contes, que es poden trobar en 25 pa?sos i en 20 lleng¨¹es diferents, mostren la traject¨°ria d¡¯una de les il¡¤lustradores els dibuixos de les quals s¨®n m¨¦s reconeguts a tot el m¨®n. Del seu best-seller, Anem a ca?ar un os, publicat el 1983, se n¡¯han fet m¨¦s de vuit milions de c¨°pies.

De la multitud de premis que ha rebut per la seva feina, en destaquen les dues medalles Kate Greenaway i els guardons pels seus dibuixos en el conte Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles, un cl¨¤ssic les il¡¤lustracions del qual van ser per Oxenbury un gran repte. ¡°En aquests casos, has d¡¯oblidar el que han fet els altres artistes i dur a terme les teves idees¡±, afirma.

El mestratge que t¨¦ aquesta artista amb el llapis i les aquarel¡¤les (¡°he intentat dibuixar per ordinador, per¨° es perd molt¡±, assegura) l¡¯aplica tant al dibuix de nens i adults com al d¡¯animals. Per exemple l¡¯os, el protagonista del seu llibre m¨¦s conegut, o el conill, el del conte que presenta ara. ¡°Els gats no m¡¯agraden, perqu¨¨ no s¨¦ predir els seus moviments, igual que les bicicletes o dibuixos m¨¦s t¨¨cnics... amb aquests m¡¯ajuda el meu marit¡±, admet somrient Oxenbury, parlant del seu esp¨°s, el tamb¨¦ il¡¤lustrador infantil John Burningham.

Oxenbury va comen?ar a dibuixar quan es va casar, despr¨¦s de treballar com a escen¨°grafa de teatre. Va ser de les primeres il¡¤lustradores que es va centrar en els llibres per a nadons. Aix¨ª va n¨¦ixer la c¨¨lebre col¡¤lecci¨® Libros del chiquit¨ªn, que encara es reedita, amb t¨ªtols com Ayudando, Amigos o Jugando. Aquests contes, formats per cartrons gruixuts, amb les vores arrodonides a prova de mossegades i baves, s¨®n, segons la il¡¤lustradora, una eina perqu¨¨ els nens reconeguin la realitat que els envolta. ¡°No m¡¯agraden els llibres que intenten transmetre un missatge, jo dibuixo per als nens, als quals els encanta veure¡¯s dibuixats i veure representades les coses que tenen a prop¡±.

Impuls a la curiositat

La seva capacitat per explicar una hist¨°ria nom¨¦s amb dibuixos la reafirma en la seva convicci¨® que els nens, abans d¡¯aprendre a fer-ho, ja estan llegint quan reconeixen una hist¨°ria en les il¡¤lustracions. ¡°Fan falta m¨¦s llibres per a beb¨¨s, que promoguin la seva curiositat. A aquestes edats ¨¦s molt important que els pares s¡¯asseguin amb ells i llegeixin¡±, conclou. Oxenbury, que durant anys s¡¯ha inspirat en els seus fills i nets, als quals ha observat amb ulls de dibuixant, respecta la independ¨¨ncia del nad¨®, allunyat de responsabilitats i dedicat ¨²nicament a donar a con¨¨ixer les seves demandes: ¡°Ells mai ajuden, per¨° s¨®n meravellosos!¡±.

Els cabells grisos recollits i la seva cara allargada donen recer a uns ulls delicats per¨° molt entrenats: ¡°Per dibuixar, m¡¯he passat la vida als bars mirant les persones, com es mouen, les seves l¨ªnies, els seus colors¡±, explica. La seva destresa amb la il¡¤lustraci¨® rivalitza amb les seves habilitats com a contacontes: amb veu molt suau, explica que el seu ¨²ltim treball tracta d¡¯¡°un conill, que quan torna al seu cau, escolta una veu profunda i amena?adora que surt del forat, i decideix buscar l¡¯ajuda d¡¯altres animals. Al final tots acaben morts de riure, perqu¨¨ s¡¯han deixat espantar per un animal molt petit¡±.