La legalitzaci¨® com a derrota

Fa poc m¨¦s d¡¯un parell de setmanes que es van commemorar els 40 anys de la legalitzaci¨® del Partit Comunista d¡¯Espanya (PCE). Tal legalitzaci¨® va ser una pe?a clau per donar credibilitat a la transici¨® pol¨ªtica, per conv¨¨ncer els espanyols i el m¨®n que el proc¨¦s cap a la democr¨¤cia anava de deb¨°. Al seu torn, potser va ser el moment de la transici¨® m¨¦s comprom¨¨s, el que m¨¦s rebuig va deslligar entre els membres del vell r¨¨gim m¨¦s resistents al canvi. Vist des d¡¯avui, aquest rebuig no sembla gaire intel¡¤ligent: l¡¯aparentment poder¨®s PCE va ser derrotat a les urnes un parell de mesos despr¨¦s, en les primeres eleccions democr¨¤tiques del 15 de juny del 1977.

En aquestes eleccions es jugaven simult¨¤niament, com a m¨ªnim, tres partides. Primera, qui seria el triomfador absolut, capa? de formar govern. Segona, quin partit escollirien els espanyols com a representant de la dreta, seria la UCD de Su¨¢rez o l¡¯AP de Fraga? Tercera, qui seria el representant de l¡¯esquerra, el PSOE de Felipe o el PCE de Carrillo? El triomfador absolut va ser UCD (165 diputats), que tamb¨¦ va resultar ser el partit hegem¨°nic de la dreta; el guanyador a l¡¯esquerra va ser el PSOE (118 diputats). Els perdedors van ser AP i el PCE (16 i 20 diputats, respectivament). Difer¨¨ncies contundents i significatives.

?s evident que els ciutadans van optar pel bipartidisme i la moderaci¨®: dos partits hegem¨°nics, un a la dreta i un altre a l¡¯esquerra, tots dos en conflu¨¨ncia cap al centre. Es van excloure els extrems o, en tot cas, all¨° que una majoria d¡¯electors consideraven com a extrems. Perqu¨¨ el PCE havia demostrat amplament que no era un partit extremista ni estava situat gaire m¨¦s a l¡¯esquerra que el PSOE, encara que estava pres d¡¯un estigma, una maledicci¨® que el perseguia i no podia eludir encara que fos injusta: ser un partit comunista semblant al de l¡¯URSS. I encara que tampoc aix¨° era cert, una gran majoria d¡¯espanyols aix¨ª ho van considerar i, encara sentint-se d¡¯esquerra, van votar el PSOE. La difer¨¨ncia entre socialistes i comunistes va ser enorme i aquesta difer¨¨ncia va marcar el futur del PCE: aixecar el vol ja li va resultar impossible.

Des del 1956, quan va adoptar la ¡°pol¨ªtica de reconciliaci¨® nacional¡±, els comunistes van contribuir decisivament a afeblir el franquisme i, despr¨¦s de la mort del dictador, van maniobrar amb intel¡¤lig¨¨ncia per aconseguir una entesa entre les forces democr¨¤tiques. Per¨° de res li van servir aquests antecedents: va perdre, i el greu ¨¦s que va perdre davant el PSOE. A partir de llavors l¡¯esquerra a Espanya va ser liderada pel partit que dirigia Felipe Gonz¨¢lez. Despr¨¦s de les eleccions del 1982, el paper pol¨ªtic del PCE va passar a ser irrisori.

En definitiva, els dies de gl¨°ria i esperan?a del PCE legalitzat van durar poc, des del 9 d¡¯abril fins al 15 de juny del 1977, poc m¨¦s de dos mesos. Des dels anys seixanta, almenys, alguns apostem per un socialisme a la italiana, ¨¦s a dir, per una democr¨¤cia parlament¨¤ria en la qual el gran partit de l¡¯esquerra fos de tradici¨® comunista, com a It¨¤lia el PCI, i no socialdem¨°crata, com a Alemanya, Fran?a o la Gran Bretanya. Un partit que impos¨¦s la seva hegemonia, abans cultural que pol¨ªtica, a trav¨¦s de les institucions democr¨¤tiques, el gran referent de les quals no fos Lenin per¨° tampoc Willy Brandt sin¨® Gramsci (encara que no en la tergiversada interpretaci¨® de Laclau, Mouffe i Errej¨®n).

Per¨° despr¨¦s de la legalitzaci¨®, no va poder ser. A m¨¦s de la por a la idea del comunisme rus i al record de la Guerra Civil, el gruix de la direcci¨® del PCE havia passat els anys de dictadura a l¡¯estranger, desconeixia, per tant, la realitat social espanyola i, en la seva majoria, eren uns ineptes pol¨ªtics, uns funcionaris de partit, fidels a Carrillo per¨° amb escassos coneixements. No, all¨° no era el PCI, ni Carrillo era Togliatti. El PCE va dur a terme una oposici¨® molt intel¡¤ligent i efica? durant la dictadura per¨° la seva m¨ªtica for?a es va esvair en abandonar la clandestinitat, en mostrar-se tal com era.

La legalitzaci¨® va ser una vict¨°ria de la democr¨¤cia per¨° el comen?ament de la derrota. Si no hagu¨¦s estat legalitzat, el mite comunista seguiria indemne, la democr¨¤cia espanyola seria imperfecta i el PSOE un partit que es va apropiar de vots comunistes que no podien expressar-se. En el fons, la legalitzaci¨® va legitimar el PSOE, que el 1982 va guanyar netament i per golejada.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.