Maria del Mar Bonet: ¡°Em fa f¨¤stic veure la meva obra maltractada i piratejada¡±

Maria del Mar Bonet va commemorar el passat 19 de desembre els cinquanta anys de la seva primera actuaci¨®. A tot el llarg del 2017, la mallorquina est¨¤ celebrant aquest mig segle dalt dels escenaris amb diversos concerts. La cantant mallorquina (Palma de Mallorca, 1949) afronta un any d¡¯una activitat fren¨¨tica al voltant del seu mig segle sobre els escenaris, en el qual no faltar¨¤ una exposici¨® de fotografia, un llibre autobiogr¨¤fic i un disc, recentment editat, gravat a Cuba amb m¨²sics cubans.

Pregunta. Per qu¨¨ Cuba?

Resposta. El 2012 em van donar el premi Cubadisco pel disc Bellver i vaig anar a recollir-lo. Era una obra simf¨°nica i em van oferir fer-la amb l¡¯Orquesta Sinf¨®nica Nacional de La Habana. Com que era molt curta per a un concert, el meu m¨¤nager, Yanni Munujos, em va proposar que fes algunes can?ons del meu repertori amb un grup de latin jazz que coneixia. Ja el primer dia em va encantar tocar amb ells.

P. Vost¨¨ ha viatjat musicalment per tot el m¨®n, qu¨¨ va trobar diferent a Cuba?

R. Gent amb la qual es pot dialogar musicalment. Amb anterioritat a aquest viatge no m¡¯hauria imaginat mai, i ho dic de deb¨°, gravant un disc a Cuba. Sempre m¡¯havia agradat la m¨²sica cubana, unes coses m¨¦s que unes altres, m¨¦s la m¨²sica popular, m¨¦s r¨ªtmica i percutiva, que els cantautors. Les sonoritats de l¡¯illa s¨®n molt interessants i molt variades. Tenen la part africana, l¡¯americana, l¡¯espanyola... Un mosaic musical molt profund.

P. Com es converteix aquest inter¨¨s en la possibilitat d¡¯interpretar m¨²sica cubana?

R. Mentre preparava el meu concert a Cuba, em van organitzar una festa sorpresa amb un grup de m¨²sics camperols. Mar¨ªa Victoria Rodr¨ªguez va cantar la meva Can?¨® de Na Ruixamantells, que li havien tradu?t. Va ser divertit, perqu¨¨ era un grup de m¨²sica tradicional! Els vaig demanar que em cantessin can?ons de treball cubanes i vaig trobar uns sons i unes harmonies que tenien molt a veure amb Mallorca, jotes i boleros. En aquell moment vaig comen?ar a veure-hi la possibilitat. He incorporat textos de can?ons antigues mallorquines que parlaven de Cuba, de l¡¯allunyament que se sent tant en anar com en tornar, de l¡¯aiguardent, del tabac... Em va entusiasmar poder cal?ar, perqu¨¨ cal?aven perfectament, les quartetes mallorquines amb la m¨²sica de la guajira amorosa i del zapateo. Vam estar un mes gravant a Cuba en un petit estudi a la muntanya i un altre m¨¦s gran a l¡¯Havana.

P. ?s un disc de m¨²sica cubana?

R. Jo diria que ¨¦s un disc meu amb m¨²sica cubana i m¨²sics cubans.

P. Per a molts pot resultar curi¨®s el fet de cantar m¨²sica cubana en catal¨¤.

R. Per a mi ¨¦s natural, i espero que la gent que ho senti tamb¨¦ ho trobi natural. A Cuba els va encantar. Els va semblar interessant que jo pos¨¦s lletra a melodies que no tenien i ho fes en la meva llengua, ho van trobar natural. Jo vaig respirar fons, perqu¨¨ si ells estaven contents... Una vegada Mikis Theodorakis em va dir que, quan jo cantava les seves can?ons en catal¨¤, semblava que fos grega. Sempre busco aquesta complicitat. Una altra vegada a Marsella vaig fer un concert amb una cantant italiana i el p¨²blic va pensar que les dues ¨¦rem italianes! A Cuba, quan va arribar Pancho Amat a l¡¯estudi per fer els solos de tres i va sentir el que est¨¤vem fent, em va preguntar ¡ªno ens coneix¨ªem¡ª si jo era de Cap Verd. El que va sentir li havia sonat a portugu¨¨s, tampoc coneixia el portugu¨¨s, per¨° amb una cad¨¨ncia m¨¦s africana, m¨¦s amorosa.

P. Sempre s¡¯ha parlat dels molts intercanvis culturals entre les diverses zones del Mediterrani, per¨° Cuba queda una mica lluny.

R. Les illes Balears han tirat sempre molt cap al nord d¡¯?frica, per¨° fins i tot al Jap¨® he trobat can?ons de treball amb una certa similitud. El que no s¡¯ha de fer ¨¦s faltar al respecte. Transformar la r¨ªtmica o fer coses solament perqu¨¨ a tu et convenen. No pots tallar-li les branques a l¡¯arbre. Jo intento mantenir sempre l¡¯ess¨¨ncia.

¡°Guardo la meva intimitat per a mi mateixa. Si la gent vol saber coses meves, que escolti les meves can?ons¡±

P. Ultramar, el seu nou disc, acaba de sortir al mercat. Com se sent gravant i editant discos en un moment en el qual domina la pirateria a trav¨¦s d¡¯Internet?

R. Molt trista, em molesta molt i em fa f¨¤stic veure la meva obra maltractada, robada, piratejada. Els creadors ens sentim indefensos davant de tot aix¨°, la situaci¨® ¨¦s d¡¯una indefensi¨® bestial. Poden agafar les meves can?ons i fer el que els dona la gana. Es baixen, es pugen coses... i ning¨² et demana perm¨ªs per a res. ?s igual que la gent que va a una llibreria, roba un llibre i ja est¨¤.

P. Hi ha molta gent que no robaria mai un llibre, que no faria un acte de robatori f¨ªsic, per¨° en canvi descarreguen il¡¤legalment m¨²sica, pel¡¤l¨ªcules o llibres sense cap problema moral.

R. En ser virtual, no passa res! Els creadors estem molt indefensos, i ¨¦s una merda. ?s un problema mundial, i com tal s¡¯hauria de solucionar d¡¯una manera global. Els mateixos que van inventar Internet haurien d¡¯intervenir perqu¨¨ aquestes coses no es puguin fer. Els governs no fan res i no s¨¦ per qu¨¨. Hi ha tantes coses que em pregunto: per qu¨¨ hi ha guerra quan l¡¯¨¦sser hum¨¤ ha estat capa? d¡¯arribar a la lluna? Per qu¨¨ es permet que hi hagi gent que tiri armes qu¨ªmiques o matin la majoria de nens d¡¯un pa¨ªs, com a S¨ªria? Aqu¨ª hem de passar la vergonya d¡¯aquest govern espanyol que pr¨¤cticament no ha fet res pels refugiats. La vergonya d¡¯aquesta Europa que diu que hem d¡¯estar junts i, de sobte, ¨¦s incapa? de fer un pas per arreglar el problema dels refugiats. Hi ha tantes coses!

P. D¡¯aqu¨ª a uns dies, el 13 de maig, oferir¨¤ un concert a Ventall¨® per l¡¯ONG Proactiva Open Arms en suport dels refugiats. Creu que la m¨²sica ¨¦s un bon mitj¨¤ de den¨²ncia?

R. La idea del concert ¨¦s ajudar, per¨° el fet de fer-ho amb aquest t¨ªtol tamb¨¦ ¨¦s denunciar. La can?¨® ¨¦s una manera, m¨¦s que de denunciar, de dir el que penses sobre tot el que est¨¤ passant. I tamb¨¦ el teatre, el cinema... No crec que el comprom¨ªs de les arts hagi perdut pes. Personalment m¡¯interessen molt tots aquests grups d¡¯ajuda humanit¨¤ria que, arriscant la seva vida, estan all¨ª on arriben els refugiats mentre els ex¨¨rcits de tots els pa?sos no fan res. Per qu¨¨ no s¡¯uneixen tots els ex¨¨rcits per arreglar aix¨°? De qu¨¨ serveix tenir ex¨¨rcits, vaixells i tantes coses perqu¨¨ es quedin a casa? Hem estat veient com tot es feia malb¨¦ i ara ja no podem fer res per solucionar-ho.

P. Dins de les celebracions dels seus cinquanta anys als escenaris, el 2 de juny es presentar¨¤ al Tradicion¨¤rius barcelon¨ª amb un programa ¨ªntegre de can?ons tradicionals.

R. Jo sempre li he donat molta import¨¤ncia a la m¨²sica tradicional. En els meus primers anys a Barcelona vaig recollir molt material. Era una habitual del Mercat de Sant Antoni i tinc una col¡¤lecci¨® fant¨¤stica. Per a mi la m¨²sica tradicional ¨¦s una base, per¨° no busco fer la m¨²sica tal com la trobo en els can?oners, sin¨® recrear-la des del respecte i fer una altra cosa personal. Cohen deia que el seu llibre b¨¤sic era la B¨ªblia; la meva B¨ªblia ¨¦s el Can?oner del Pare Ginard, que no t¨¦ m¨²sica per¨° cont¨¦ m¨¦s de mil lletres populars.

P. Un altre dels actes de celebraci¨® ha estat l¡¯edici¨® d¡¯un llibre de mem¨°ries, Intensament, amb el periodista Jordi Bianciotto. Ho ha explicat tot?

R. Home, tot, tot, no.

P. En el seu relat es troba a faltar una mica m¨¦s d¡¯hist¨°ria personal, d¡¯intimitat.

R. Jo sempre he guardat la meva intimitat per a mi mateixa. Si la gent vol saber coses meves que escolti les meves can?ons, totes parlen de la meva intimitat i, a m¨¦s, d¡¯una forma important. Crec que totes les can?ons que he cantat, ja siguin meves o d¡¯uns altres, o poemes, les he escollit perqu¨¨ volia dir all¨° en concret, coses que sento com meves.

P. Es despulla en les can?ons per¨° no en un llibre?

R. S¨ª, ¨¦s aix¨ª. Hi ha artistes que, com jo, han reservat molt el seu m¨®n.

P. ?s dif¨ªcil mantenir aquesta divisi¨® entre la vida privada i la vida p¨²blica?

R. No. Quan ja des del principi poses l¨ªmits, la gent t¡¯ho respecta.