La perspectiva plana

El fot¨°graf Joan Vilatob¨¤ (Sabadell, 1878-1954), un dels primers picturialistes catalans, i tamb¨¦ espanyols, era enemic dels artificis que utilitzaven altres col¡¤legues a l¡¯hora del revelat, per aconseguir que la fotografia estigu¨¦s a l¡¯altura de la pintura i en di¨¤leg amb aquesta. Ni les impressions en paper imitant tela ni els efectes i retocs posteriors al moment de disparar el satisfeien. Era enemic de qualsevol manipulaci¨®, m¨¦s enll¨¤ de fer c¨°pies impecables. La fotografia s¡¯havia de guanyar un lloc entre les arts majors, per dret propi, no per imitaci¨® de les altres. El pictorialisme, tant el directe, clar i conc¨ªs, de Vilatob¨¤, com el que volia ¡°millorar¡± la t¨¨cnica mitjan?ant l¡¯artesania, va passar de moda als anys vint del segle passat. Moviments com la Nova Objectivitat, la Nova Visi¨® i, tamb¨¦, el surrealisme ¡ªque en fotografia va donar exemples magn¨ªfics¡ª, van deixar enrere, una d¨¨cada despr¨¦s, qualsevol cosa que volgu¨¦s imitar un quadre d¡¯aires m¨¦s o menys convencionals. Les sobreimpressions, els enquadraments agosarats i la mirada als detalls de les coses, al mecanicisme, la publicitat, l¡¯arquitectura moderna, els cactus i altres plantes, al cos hum¨¤ nu i fragmentat, a la moda i el cinema, van aportar un nou llenguatge, aut¨°nom i bastant deslligat de la pintura.

Marcel Gir¨® (Badalona, 1913-2011) s¡¯inscriu de ple en aquesta altra tend¨¨ncia, no obstant aix¨° mantindria un interessant di¨¤leg amb la pintura, no pas l¡¯acad¨¨mica sin¨® l¡¯abstracta del seu temps. En aquest aspecte, mant¨¦ una gran concomit¨¤ncia amb el seu coetani Toni Sirera (Barcelona, 1911-Lleida, 1975). Per¨° si Sirera ha estat cada vegada m¨¦s vindicat, Gir¨® resta encara com un desconegut a casa seva. ?s la gran difer¨¨ncia dels artistes que es van quedar al pa¨ªs i els que es van exiliar arran de la Guerra Civil. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs petit, i si alg¨² marxa aviat queda omplert el buit que deixa enrere. Aix¨° ha passat amb molts artistes que eren joves als anys trenta i van fugir per raons ideol¨°giques. Alguns, com ara Antoni Clav¨¦, Apel¡¤les Fenosa o Emili Grau Sala, gr¨¤cies a assolir una certa fama a fora i a galeristes competents que els van defensar aqu¨ª, van mantenir un bon reclam. Per¨° uns altres, com ara Joan Junyer, Remedios Varo o Esteve Franc¨¨s, un cop a l¡¯exili, poca gent va recordar-los tal com es mereixien. Tret, aix¨° s¨ª, de Sebasti¨¤ Gasch, que en parlava amb defer¨¨ncia sempre que podia.

Gir¨®, com Junyer o Franc¨¨s, va retornar un cop mort el dictador i es va instal¡¤lar de nou a Badalona. Per¨° llavors ning¨² va retre honors a la seva brillant traject¨°ria, entre altres raons perqu¨¨ potser ning¨² la coneixia. Ara la galerista Roc¨ªo Santa Cruz ens dona l¡¯oportunitat d¡¯acostar-nos i con¨¨ixer de primera m¨¤ les magn¨ªfiques fotografies del badalon¨ª, fetes al Brasil als anys cinquanta, aix¨ª com algunes dels anys trenta, i unes altres ja fetes als setanta. Totes s¨®n c¨°pies de tiratge original, fetes per l¡¯autor a l¡¯¨¨poca, i d¡¯una mida bastant gran, 30 x 40 cm, un fet bastant excepcional. La tria se centra en l¡¯aspecte m¨¦s modern del seu treball, obviant la faceta de retratista, en la qual tamb¨¦ va excel¡¤lir i era reconegut al pa¨ªs americ¨¤ on va residir tants anys. Gir¨® era un dels principals membres de l¡¯anomenada Escuela Paulista, focus de l¡¯avantguarda brasilera. Just per aix¨° mateix, el Museum of Modern Art de Nova York n¡¯adquiria, l¡¯any passat, vuit fotografies representatives per a la seva col¡¤lecci¨®.

L¡¯obra de Gir¨® connecta directament amb l¡¯avantguarda dels anys trenta i la porta al l¨ªmit, de manera que l¡¯abstracci¨® que voreja la fa retornar a la pintura, per¨° a la m¨¦s contempor¨¤nia, tal com feia Sirera. Per¨° si aquest darrer anava a buscar la part irreal de la pr¨°pia realitat, el badalon¨ª buscava el detall que, tot i ser volunt¨¤riament recognoscible, remetia a una pl¨¤stica depurada, esteticista sense caure mai en l¡¯amanerament, i amb connexions al m¨®n extrem oriental. Tamb¨¦, a vegades, mantenia connotacions amb la pintura geom¨¨trica, de Joaquim Torres-Garc¨ªa i els artistes neopl¨¤stics. Tant en la relaci¨® amb l¡¯arquitectura com amb la naturalesa, la visi¨® de Gir¨® ¨¦s extremadament po¨¨tica. Un dels trets m¨¦s singulars, a part dels temes i els enquadraments, sempre exquisits, ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia d¡¯ombres, un fet que confereix una atmosfera suspesa a les fotografies i n¡¯elimina en sentit de la perspectiva. De les tres dimensions, els objectes, plantes, persones i construccions, es transformen en dues, en un sol pla, hipn¨°tic, contemplatiu i ext¨¤tic.