La Diada de la Moreneta

L'entronitzaci¨® va comen?ar d¡¯una manera t¨ªpicament eclesi¨¤stica: com una col¡¤lecta. Per¨° ben aviat, desbordant les intencions i les expectatives inicials, es va convertir en una mobilitzaci¨® popular, no sols religiosa, sin¨® tamb¨¦ nacional, perqu¨¨ va esdevenir una crida a la reconciliaci¨® dels catalans, despr¨¦s de la guerra incivil.

El P. Adalbert Franquesa, sagrist¨¤ major o rector el santuari, era testimoni dels inconvenients pr¨¤ctics de l¡¯acc¨¦s dels fidels per venerar la imatge de la Mare de D¨¦u en el tron antic. Volia dedicar-li un tron nou, m¨¦s digne, m¨¦s preci¨®s i sobretot m¨¦s funcional. L¡¯antic estava bastant atrotinat, amb una sola escaleta per pujar i baixar, com encara es pot veure en un quadre exposat a la pinacoteca de Montserrat. El P. Adalbert va proposar el projecte a l¡¯abat Aureli M. Escarr¨¦, per¨° aleshores aquest estava molt engrescat en les costoses obres de la fa?ana, i en el primer moment va rebutjar la idea per manca de recursos. El P. Adalbert li va assegurar que la devoci¨® popular seria prou generosa per sufragar totes les despeses. Amb el perm¨ªs del P. Abat per fer un primer tempteig amb alguns rectors i altres persones significatives, i la resposta va ser tan entusiasta que el projecte es va posar en marxa. A mesura que es posava de manifest la reacci¨® del poble, el mateix P. Abat Escarr¨¦ se¡¯l va fer seu. Va descobrir qu¨¨ era el poble per a Montserrat, i qu¨¨ havia de ser Montserrat per al poble: un gran gresol. Els catalans ens movem, com en un p¨¨ndol, entre l¡¯associaci¨® (enlloc de l¡¯Estat hi ha tantes associacions com a Catalunya) i la divisi¨® (ens barallem en els moments en qu¨¨ m¨¦s caldria la unitat).

En aquella primera postguerra, la situaci¨® de Catalunya era molt penosa. A Espanya, uns havien guanyat la guerra i uns altres l¡¯havien perduda, per¨° a Catalunya tots l¡¯hav¨ªem perduda. A Espanya, l¡¯Esgl¨¦sia se sentia triomfant, per¨° a Catalunya fins l¡¯Esgl¨¦sia era ven?uda. L¡¯Esgl¨¦sia catalana havia sigut perseguida el 1936 per ser Esgl¨¦sia, i el 1939 ho era per ser catalana. El cardenal Vidal i Barraquer, mort feia quatre anys a l¡¯exili, n¡¯era el s¨ªmbol. Els fejocistes (membres de la Federaci¨® de Joves Cristians de Catalunya), que havien tingut tants morts en la persecuci¨® a Catalunya i tamb¨¦ molts lluitant al Ter? de Montserrat, van ser prohibits. Per incre?ble que sembli avui, el diari falangista Solidaridad Nacional (els dies 7, 8, 9 i 12 de juliol de 1939) havia arribat a denunciar els sacerdots que casaven o confessaven en catal¨¤: ¡°No es pecado, no se?or, confesar y anunciar en catal¨¢n los desposorios, en las tablillas de las iglesias; es¡­ algo peor. Durante todo lo que va de siglo, el separatismo catal¨¢n ha tenido feudos casi invulnerables en la Iglesia y en la Escuela. Jam¨¢s propaganda pol¨ªtica ni discurso demag¨®gico alguno hizo m¨¢s da?o a Espa?a que esta labor constante e inteligente que desde la Escuela y desde la Iglesia se hizo[¡­]. ?Cuidado que se filtran! Se filtran y se sit¨²an y hablan y chillan¡­ ?Y obran! ?Habr¨¢, pues, que obrar tambi¨¦n!¡±. Ara, aquella Esgl¨¦sia catalana que semblava morta rebrotava i faria de gresol.

Els santuaris solen ser llocs on es practica la pietat individual i els fidels preguen per les seves necessitats personals o familiars. A Montserrat tamb¨¦ es dona aquesta pr¨¤ctica individual, per¨°, a m¨¦s, ¨¦s un lloc de trobades. Anys enrere hi havia, en el repl¨¤ de la pujada al Cambril de la Mare de D¨¦u, tota una gran paret coberta de banderins que havien ofert grups que havien pujat a Montserrat i volien deixar-hi un record. En un cert moment es van retirar, per raons higi¨¨niques, tots aquells banderins, per¨° la corrua de grups que pugen a Montserrat no ha parat. I no es tracta ¨²nicament d¡¯entitats religioses, sin¨® tamb¨¦ d¡¯esportives, culturals, empresarials, corals, esbarts, excursionistes, etc. Sobretot els diumenges, en qu¨¨ la r¨¤dio i la televisi¨® retransmeten la missa conventual solemne, uns representants de les associacions presents agafen el micr¨°fon i expliquen a tot Catalunya qui s¨®n i per qu¨¨ han pujat a Montserrat. El m¨¦s col¡¤lectiu de tots aquests actes va ser l¡¯Entronitzaci¨® de la Mare de D¨¦u, el 27 d¡¯abril del 1947. No va ser un acte merament religi¨®s, sin¨® que aquella invocaci¨® religiosa va convocar una mobilitzaci¨® de tot el pa¨ªs. La quantitat de joies de fam¨ªlia que es van oferir per al tron i per a les obres que caldria emprendre va ser extraordin¨¤ria. Al valor material s¡¯hi afegia el sentimental, molt superior. El motiu inicialment explicitat era recollir fons per a un tron de la Mare de D¨¦u, per¨° ben aviat va emergir una altra motivaci¨®: la represa de consci¨¨ncia de la identitat del poble catal¨¤ i la reconciliaci¨® nacional.

Per a la preparaci¨® de la festa es va crear un organisme que en van dir la Comissi¨® Abat Oliba. Es va haver de demanar perm¨ªs a les autoritats, que el van concedir sense imaginar-se el tsunami que els cauria a sobre. Presidia la Comissi¨® Abat Oliba el Sr. F¨¨lix Escalas, home ben vist del r¨¨gim (havia estat president de la Generalitat despr¨¦s del 6 d¡¯octubre de 1934). N¡¯era el secretari F¨¨lix Millet i Maristany, l¡¯antic president dels fejocistes, que aleshores feia de mecenes d¡¯una colla de projectes culturals. Per¨° hi va haver alg¨² que va tenir la idea genial d¡¯excitar la tend¨¨ncia associacionista dels catalans i convertir aquella recapta en una mobilitzaci¨® popular. Aquest home va ser Josep Benet i Morell, secretari particular de F¨¨lix Millet; per tant, el secretari del secretari de la Comissi¨® Abat Oliba. Estava molt vinculat amb Montserrat: les p¨¤gines en qu¨¨ parla dels anys que va ser a l¡¯escolania s¨®n sens dubte les m¨¦s sentides de les seves mem¨°ries.

De vegades, alg¨² confereix un gran contingut a un c¨¤rrec que sobre el paper era insignificant. Pensem en Prat de la Riba i la Mancomunitat. Salvant les difer¨¨ncies, des d¡¯aquell rac¨® de l¡¯organigrama (secretari del secretari), Benet, amb un grup de joves entusiastes, va crear una xarxa de delegacions de la Comissi¨® Abat Oliba que eren com el que ara, a l¡¯Assemblea Nacional Catalana, en diuen sectorials. A cada parr¨°quia procurava que el rector escoll¨ªs una persona ben considerada i alhora ben catalana i agrup¨¦s tothom qui s¡¯hi volgu¨¦s afegir per a la delegaci¨® parroquial. Per¨° van sorgir, a m¨¦s, delegacions comarcals, municipals i de molts altres ¨¤mbits, religiosos o no, com ara els catalans de Vene?uela o de l¡¯Argentina, els empleats del metro, els cecs de Catalunya o esbarts diversos. Jo, per exemple, treballava a la delegaci¨® universit¨¤ria, que coordinava Josep M. Ainaud de Lasarte. Les ll¨¤nties votives que omplen la bas¨ªlica de Montserrat han volgut perpetuar la pres¨¨ncia d¡¯aquelles delegacions. A Montserrat, als peus de la Mare de D¨¦u, s¡¯havien de trobar tots els catalans, creients i no creients, vencedors o ven?uts de la Guerra Civil. Va ser la primera vegada, despr¨¦s de la terrible guerra fratricida, que podien coincidir multitudin¨¤riament. Josep Benet va organitzar h¨¤bilment la propaganda. La Comissi¨® Abat Oliba es va instal¡¤lar en un local a Barcelona (corre la llegenda que la policia va anar-hi i volia endur-se¡¯n detingut l¡¯Abat Oliba; la llegenda no ¨¦s hist¨°rica, per¨° ¨¦s hist¨°ric que la f¨¨iem c¨®rrer). Des d¡¯all¨ª s¡¯anaven enviant circulars informatives a les delegacions escampades per tot el pa¨ªs, i mantenien el caliu entusiasta i l¡¯atiaven a mesura que s¡¯acostava la gran festa. S¡¯havia demanat perm¨ªs per fer propaganda, i es va demanar poder-ne fer una mica en catal¨¤. El governador Barba Hern¨¢ndez (fundador i director de la Uni¨®n Militar Espa?ola; havia substitu?t Correa V¨¦glisson, i per aix¨° es deia que el nou uniforme de la Falange era ¡°sin correa y con barba¡±) explica a les seves mem¨°ries que l¡¯abat de Montserrat volia posar-lo en la situaci¨® impopular de negar l¡¯autoritzaci¨®, per¨° ell, astutament, havia donat el perm¨ªs. La Comissi¨® Abat Oliba va fer alguna coseta en castell¨¤, per justificar el perm¨ªs, per¨° la gran campanya va ser tota en catal¨¤. Havien prohibit tota propaganda per r¨¤dio en catal¨¤, i tamb¨¦ es va impedir la publicaci¨® d¡¯una revista o butllet¨ª, que hauria repr¨¨s el nom hist¨°ric de La Veu del Montserrat, per¨° la prohibici¨® es va obviar amb circulars, sense periodicitat i enviades com cartes particulars. Aquella manifestaci¨® de catalanitat va ser tan sonada que Barba Hern¨¢ndez va ser destitu?t quinze dies despr¨¦s de l¡¯entronitzaci¨®. El va substituir Baeza Alegr¨ªa, que va ser destitu?t despr¨¦s de la vaga de tramvies del 1951. Despr¨¦s vindria aquella gran bestiassa que es deia Acedo Colunga, que tamb¨¦ van acomiadar despr¨¦s de l¡¯afer Galinsoga del 1959 i els fets del Palau de la M¨²sica del 1960. Franco nomenava els governadors civils, per¨° Catalunya els tombava.

Per a la propaganda de l¡¯entronitzaci¨® es van distribuir milions d¡¯unes estampetes senzilles i barates, amb uns simp¨¤tics dibuixos de Lola Anglada. Per a una d¡¯elles, Josep Benet va redactar aquest text, que era una crida a la unitat catalana i a la reconciliaci¨®: ¡°La construcci¨® del nou Tron de la Moreneta, en la qual hi ha contribu?t tothom: grans i petits, rics i pobres, ha demostrat que el nostre poble encara creu i estima, i que davant d¡¯un gran ideal encara ¨¦s capa? dels m¨¦s bells i grans sacrificis. Sota la mirada amorosa de la Mare de D¨¦u de Montserrat ens sentim tots germans, i solament a la falda de la nostra Mare com¨² podem ofegar aquell individualisme i egoisme que ¨¦s el gran pecat del nostre poble i que tan grans i prometedores esperances ha frustrat. ?s per aix¨° que tots hem de maldar perqu¨¨ la festa de la inauguraci¨® del nou tron, el dia 27 d¡¯abril del 1947, sigui la festa de germanor i uni¨® de la gran fam¨ªlia catalana i de tots els devots de la Moreneta. Aquell dia tots ens hi hem de trobar en la gran casa de la Mare per a oferir-li el s¨ªmbol de la devoci¨® i amor del nostre poble en el seu ric Tron. Ning¨² no n¡¯ha d¡¯¨¦sser excl¨°s d¡¯aquesta festa de fam¨ªlia, pensi com pensi, a menys que ell mateix se n¡¯exclogu¨¦s per odi als seus germans o per desamor a la seva Mare¡±.

En aquells moments tan dif¨ªcils per al nostre pa¨ªs, i en aquells anys tan foscos del primer i m¨¦s dur franquisme, l¡¯entronitzaci¨®, ben transversal, va ser precursora de les Diades d¡¯aquests ¨²ltims anys. Tamb¨¦ s¡¯hi va assemblar per la perfecci¨® de l¡¯organitzaci¨®, amb el lema ¡°A Montserrat tot est¨¤ previst¡±. Eren quasi estructures d¡¯Estat: informaci¨®, transports amb trens i autocars especials, coordinaci¨® del tr¨¤nsit, atenci¨® sanit¨¤ria, servei d¡¯ordre (en curiosa col¡¤laboraci¨® amb les forces d¡¯ordre p¨²blic; el dia de l¡¯entronitzaci¨®, la policia armada repartia estampetes de la Lola Anglada).

El P. Maur M. Boix parlaria m¨¦s tard de la cara i la creu de l¡¯entronitzaci¨®, el contrast diametral entre la vetlla d¡¯aquella nit del 26 d¡¯abril, devota, popular i ben catalana, i l¡¯encarcarament nacionalcat¨°lic de la celebraci¨® del dia 27. Presid¨ª l¡¯acte el cardenal Arce Ochotorena, arquebisbe de Tarragona, que Pius XII havia nomenat legat apost¨°lic, per¨° el Ya, diari ofici¨®s de l¡¯Esgl¨¦sia espanyola, encap?alava el 28 la cr¨°nica de l¡¯acte amb aquest titular: ¡°En nombre del Caudillo, el Ministro de Asuntos Exteriores preside los actos celebrados en honor de Nuestra Se?ora de Montserrat¡±. Despr¨¦s, durant el franquisme, la cara i la creu es repetia cada any per la festa de la Mare de D¨¦u. La nit de la Vetlla, entre llargues preg¨¤ries, cants i sermons de catalanitat abrandada, els representants de les delegacions locals o institucionals de l¡¯antiga Comissi¨® Abat Oliba feien l¡¯ofrena simb¨°lica de ¡°l¡¯oli de la ll¨¤ntia¡±, les ll¨¤nties que es van multiplicar despr¨¦s del 1947 i que encara ornen la bas¨ªlica. De dia, en canvi, venien totes les autoritats: capit¨¤ general, governadors civils i militars, rector de la universitat, cap superior de policia, etc. Assistien a la missa solemne i despr¨¦s prenien part en la process¨® de la imatge per les places. Dinaven amb els monjos al refetor del monestir i a les postres apareixia l¡¯escolania, que els cantava algunes can?onetes, i se n¡¯anaven contents i satisfets. En una d¡¯aquelles ocasions, essent jo novici, em va tocar servir a dinar l¡¯inspector Vicente Juan Creix, que quan jo encara era seglar m¡¯havia sotm¨¨s a durs interrogatoris. Venia en representaci¨® del cap superior de policia, i per tant ocupava un lloc preferent. Diu la regla de sant Benet que els hostes han de ser rebuts com Crist mateix. Vaig fer el que vaig poder. Havent dinat, el va prendre el secretari del P. Abat, P. Maur M. Boix, i el va acompanyar a visitar el monestir. Va ser aleshores que Creix, endut d¡¯un arravatament m¨ªstic, va pronunciar aquella frase immortal: ¡°Lo que m¨¢s me cuesta entender de nuestra religi¨®n es que la Virgen del Pilar y la de Montserrat sean la misma¡±. I va afegir encara: ¡°?Qu¨¦ grandes son los misterios de la Redenci¨®n!¡±

No tot va ser nacionalcat¨°lic, el dia 27. A la roca dita el Gorro Frigi va apar¨¨ixer una gran senyera, perfectament visible des de les places i que en tot el dia no van poder retirar. En contrast amb el pesat discurs del cardenal Arce Ochotorena, de tres quarts d¡¯hora ben bons, sense compassi¨® de la multitud que l¡¯escoltava a ple sol, F¨¨lix Millet, que era molt bon orador i declamava meravellosament, va dirigir com un ¨¤ngel el res de la Visita Espiritual a la Mar de D¨¦u de Montserrat, de Torras i Bages, en catal¨¤, amb aquella cinquena deprecaci¨® que diu: ¡°Feu que no es desfaci mai aquest poble catal¨¤ que V¨®s, espiritualment, engendr¨¤reu¡±.

Un ep¨ªleg important. El grup dels Quaderns de l¡¯exili, amb Joan Sales i Raimon Gal¨ª, des de M¨¨xic, constru?en un cos de doctrina nacionalista, a partir d¡¯una visi¨® nova de la nostra hist¨°ria recent. Com la majoria dels exiliats, creien que s¡¯havien endut la p¨¤tria amb ells a l¡¯exili, per¨° amb les not¨ªcies de l¡¯entronitzaci¨® que els arriben descobreixen que Catalunya encara ¨¦s a Catalunya, i que, malgrat tot, s¡¯hi pot fer bona feina. Abracen aquella incerta gl¨°ria, preparen un darrer n¨²mero dels seus Quaderns dedicat tot ell a l¡¯entronitzaci¨® i retornen.

Hilari Raguer ¨¦s monjo de Montserrat i historiador.