El D¨¦u Fontcuberta recrea el G¨¨nesi al festival Llum BCN

¡°En el principi, D¨¦u va crear el cel i la terra. La terra era ca¨°tica i desolada. Les tenebres cobrien la superf¨ªcie de l¡¯abisme i l¡¯esperit de D¨¦u planava per damunt les aig¨¹es. I D¨¦u digu¨¦: ¡°Que hi hagi llum¡±. I hi hagu¨¦ llum¡±. Aix¨ª comen?a l¡¯Antic Testament. I tamb¨¦ G¨¨nesi.IA, la instal¡¤laci¨® que l¡¯artista conceptual Joan Fontcuberta ha mostrat al p¨²blic aquest passat cap de setmana en el marc de la 14a edici¨® del festival Llum BCN 2025, al barri del Poblenou.

La proposta consisteix en la projecci¨® a la fa?ana del Disseny Hub Barcelona de paisatges virtuals generats amb intel¡¤lig¨¨ncia artificial a partir dels versicles del G¨¨nesi que representen des del sorgiment de la llum i la foscor fins al cor del Jard¨ª de l¡¯Ed¨¨n. A voltes, sembla que aquestes escenes fotorealistes creades amb programes com Midjourney, Flux i Stable Diffusion emergeixen del cel vespert¨ª d¡¯una Barcelona ennuvolada. La veu del mateix Fontcuberta, recreada tamb¨¦ a partir d¡¯IA, recita els versicles en dotze idiomes diferents de manera simult¨¤nia. Quan ens situem al mig de la pla?a de Santiago Pey, les dotze lleng¨¹es se superposen i es crea una cacofonia que ens remet a un altre episodi b¨ªblic, el de la Torre de Babel.

¡°Molt probablement ara estem en el segle de les foscors. Quan em van convidar a participar al festival vaig pensar que en comptes de treballar sobre la llum, podria treballar sobre la foscor¡±, explica Fontcuberta que confronta amb ironia l¡¯obra creada pel D¨¦u sobrenatural amb la creaci¨® realitzada pel D¨¦u de la tecnologia d¡¯avui: la intel¡¤lig¨¨ncia artificial. A la vegada que ens convida a reflexionar sobre el concepte de creaci¨®, tamb¨¦ sobre la creaci¨® fotogr¨¤fica: ara, la imatge ja no neix de la llum, sin¨® dels promts, del codi i dels algoritmes.

Sis minuts i mig d¡¯imatges animades reprodu?des en bucle sobre els 90 metres d¡¯amplada i els 50 metres d¡¯al?ada del lateral esquerre del museu del disseny. Aquest lapse, el que en un principi se¡¯ns mostra com un m¨®n meravell¨®s, l¡¯Arc¨¤dia, el m¨®n previ; acaba de forma inquietant. En els ¨²ltims segons escoltem ¡°el b¨¦ i el mal¡± repetit com una lletania mentre veiem imatges de les grans trag¨¨dies d¡¯avui: la guerra d¡¯Ucra?na, bombardejos a Gaza, refugiats que travessen el Mediterrani, la pand¨¨mia de la covid-19... De sobte, un zumzeig ens porta a la visi¨® d¡¯un immens magatzem de servidors dels supercomputadors d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial.

¡°Amb aquest final hi ha un corol¡¤lari que ens ve a dir ?vam fer el Jard¨ª de l¡¯Ed¨¨n, per¨° despr¨¦s nosaltres l¡¯hem espatllat; no hem sigut capa?os de conservar aquest parad¨ªs i l¡¯hem tornat en un infern?. Amb aix¨° ens torna a remetre a la pregunta de si el futur d¡¯aquesta intel¡¤lig¨¨ncia artificial ¨¦s una societat en un parad¨ªs o una societat en l¡¯infern¡±, resumeix Fontcuberta, l¡¯¨²nic espanyol en haver rebut el prestigi¨®s Premi Hasselblad de Fotografia el 2013, que fa m¨¦s de vint-i-cinc anys que treballa en la generaci¨® d¡¯imatges a partir de programes inform¨¤tics, quan la IA s¡¯aplicava encara de manera embrion¨¤ria.

Davant del DHub hi ha una bona gentada que mira la instal¡¤laci¨®, b¨¦ com un espectable visual, b¨¦ com un exercici de pensament cr¨ªtic. Fontcuberta no ofereix respostes, sin¨® interrogants. Quin impacte tindr¨¤ la IA en la nostra manera d¡¯entendre i interpretar el m¨®n? Quin paper hi juga l¡¯autor en un sistema on la imatge es genera a partir d¡¯ordres textuals? Com afecten aquestes eines la creaci¨® art¨ªstica? Li pregunto al mateix Fontcuberta: ¡°Pels artistes que ens autodefinim com a conceptuals, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial expandeix molt¨ªssim la nostra capacitat de treball perqu¨¨ ens estalvia una energia que la podem concentrar m¨¦s en el contingut¡±. ¡°La intel¡¤lig¨¨ncia artificial l¡¯hem d¡¯entendre com un instrument que ha de col¡¤laborar amb nosaltres, que ha de ser s¨²bdit de les nostres decisions. Per tant, el problema est¨¤ en els humans¡±, detalla el premi Nacional de Fotografia (1998) que segueix: ¡°L¡¯eina en s¨ª no t¨¦ una moral prefixada; tot dependr¨¤ de l¡¯¨²s que en fem¡±. I acaba: ¡°A m¨¦s, suposant que ens h¨¤gimde resistir contra la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, com m¨¦s la coneguem, com m¨¦s a fons l¡¯experimentem, m¨¦s recursos tindrem per oposar-nos-hi¡±.