Lli?ons del periodisme

Si hi ha una altra cosa que es pot aprendre del periodisme esportiu ¨¦s que en la vida no hi ha res de transcendental. Les coses sempre venen i se¡¯n van¡±, escriu Richard Ford. Els llibres de Ford, com aquest d¡¯El periodista esportiu, o El dia de la independ¨¨ncia, tenen al meu parer la gran virtut de copsar l¡¯estat d¡¯¨¤nim de la seua societat. Despr¨¦s de llegir Ford, s¡¯ent¨¦n molt millor l¡¯Am¨¨rica de Donald de Trump.

Ford descriu a la perfecci¨® la desfeta de tota una societat, abocada al capitalisme m¨¦s reaccionari i a una mena de melancolia insuperable. Com ara quan diu: ¡°La majoria de la gent perd l¡¯ocasi¨® de dedicar-se a la seua vocaci¨® tardana i a partir d¡¯aquell moment ho fan tot a mitges¡±. A partir d¡¯aquell moment s¨®n advocats a mitges, agents immobiliaris a mitges, professors universitaris a mitges. El corc del tedi existencial els corrou l¡¯¨¤nima, i transporten amb ells all¨° que Kundera va denominar la insuportable lleugeresa de l¡¯¨¦sser. ¡°Molts redactors de la revista s¨®n antics professionals d¡¯universitat o escriptors frustrats¡±, remata en una altra digressi¨®.

Richard Ford ¨¦s digressiu (de vegades massa) i empra aquells excursos per a reflexionar sobre el seu temps. Quants periodistes s¨®n antics professors d¡¯universitat o escriptors frustrats? I quants d¡¯ells arrosseguen un cansament vital, un desistiment profund, un f¨¤stic insuperable? Certament, a bona part del periodisme espanyol li falta passi¨®, li falta il¡¤lusi¨®, li manca professionalitat i independ¨¨ncia. No ¨¦s estrany que ara hagen enganxat Francisco Marhuenda coaccionant la ¡°Cifu¡±, o anomenant ¡°zorra¡± la seua ajudant. Al capdavall, Marhuenda ¨¦s un d¡¯aquells xitxarel¡¤los que descriu Ford, un c¨ªnic disposat a qualsevol cosa, i que emprar¨¤ el diari per a la defensa dels interessos m¨¦s inconfessables dels seus propietaris.

Per¨° La Raz¨®n, ¡°mi diario¡± com diu sempre, no ¨¦s massa diferent d¡¯altres grans mitjans, que empren les seues p¨¤gines per a impartir bastonades a aquells que no col¡¤laboren amb els seus objectius m¨¦s primaris. Aquests mitjans viuen en gran part de les ajudes oficials, dels anuncis ministerials, de les campanyes publicit¨¤ries encobertes: alguns periodistes destacats, amb massa freq¨¹¨¨ncia, acaben al servei d¡¯un grup, i utilitzen el rotatiu per al seu ajustament de comptes (econ¨°mics i personals). Aix¨° fa que aquests professionals a poc a poc es vagen desentenent de tot all¨° d¡¯inter¨¨s p¨²blic, i com aquell periodista esportiu de Ford pensen ¡°que en la vida no hi ha res de transcendental.

Les coses sempre venen i se¡¯n van¡±, i per tant de la mateixa manera que avui carreguen contra un a l¡¯endem¨¤ poden carregar contra un altre. I aix¨ª les coses, sovint les informacions a desvelar varien en funci¨® dels interessos del mitj¨¤ i no dels lectors. Els lectors? Ui, els lectors... Els lectors ja no es creuen res. Estan tots deprimits, somn¨¤mbuls en una societat sense nord.