Una biblioteca anomenada Oriol Bohigas

¡°Totes les ciutats espanyoles volien tenir un Oriol que les pens¨¦s¡±. L'arquitecte Rafael Moneo glossava d'aquesta manera el que per a ell representava la figura d'Oriol Bohigas. Alguna cosa dif¨ªcil de resumir perqu¨¨ Bohigas ha estat arquitecte, urbanista, pol¨ªtic, pensador cultural, agitador, fundador de revistes i editorials, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, president de l'Ateneu barcelon¨ª¡­. I, per sobre de tot, una m¨¤quina d'engegar projectes i iniciatives. Com els ¡°petits congressos¡± que es feien a Madrid en la d¨¨cada dels seixanta i que es van convertir en un instrument que va forjar la cultura arquitect¨°nica de l'¨¨poca: ¡°Ten¨ªem molt inter¨¨s a con¨¨ixer el que venia de Barcelona i tamb¨¦ d'It¨¤lia i Bohigas n'era el fil conductor¡±, va continuar Moneo. En aquesta ¨¨poca, l'arquitecte catal¨¤ va ser l'impulsor d'una de les publicacions professionals de pes d'aquells temps, Arquitecturas Bis.

Afable i sense perdre el gest somrient als seus 92 anys, Bohigas assistia a aquest parlament i a uns altres en un acte que es va celebrar a la biblioteca de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) que a partir d'ara portar¨¤ el seu nom: Biblioteca Oriol Bohigas. Precisament ell, que va ser l'impulsor de la xarxa de biblioteques de Barcelona en la seva etapa com a regidor de Cultura de l'Ajuntament, entre els anys 1991 i 1994. ¡°Encara recordo que ho q¨¹estionava tot. Per exemple, quan es va comen?ar a enfocar la necessitat d'un pla de biblioteques, Bohigas tenia clar un canvi d'escala. No volia que fossin nom¨¦s les t¨ªpiques sales de lectura, sin¨® uns equipaments que fossin motors culturals dels barris en els quals passessin moltes coses¡±. Aix¨° ho explicava l'escriptor Jordi Coca que en els primers anys de la d¨¨cada dels 90 ¡ªamb Pasqual Maragall com a alcalde¡ª va ser el responsable d'Acci¨® Cultural del Consistori. 27 anys despr¨¦s d'aquell primer impuls, Barcelona t¨¦ una xarxa de 40 biblioteques que s¨®n, a m¨¦s, els centres culturals m¨¦s valorats pels barcelonins.

L'arquitecte dona 4.000 llibres a m¨¦s dels seus articles de premsa

Desenes d'estudiants ocupaven completament l'espai central de la biblioteca de l'ETSAB en un acte de reconeixement a Bohigas en el qual tamb¨¦ es va oficialitzar la donaci¨® de la seva biblioteca professional del seu despatx MBM, integrada per 4.000 volums. 91 metres lineals de llibres, revistes especialitzades en arquitectura, urbanisme i hist¨°ria dels segles XIX i XX. Un fons bibliogr¨¤fic que Bohigas ha anat conformant en els seus viatges, especialment per It¨¤lia, Fran?a, Anglaterra i els Estats Units. De fet, estan agrupats per unitats geogr¨¤fiques. A m¨¦s d'aquest fons, l'ETSAB tamb¨¦ va rebre tots els articles de premsa escrits per l'arquitecte entre 1945 i 2015 que seran digitalitzats. A l'entrada de la biblioteca s'ha muntat una petita exposici¨® Portafolios Bohigas amb alguns materials personals de l'arquitecte, com unes l¨¤mines del 1945, llibres i algun document dels seus m¨¦s de 60 anys de professi¨® que va arrencar el 1951 ja d'una forma en¨¨rgica, involucrant-se en el Grup R, el moviment d'avantguarda arquitect¨°nic.

Una altra faceta de l'arquitecte va ser el seu pas com a director de l'ETSAB, entre el 1977 i el 1980. Anys de canvis totals, pol¨ªtics i universitaris.¡±La meitat dels professors eren joves que venien amb la idea d'un nou model d'ensenyament contraposat als temps immediatament passats¡±, recordava l'arquitecte Joan Ravetllat que llavors va ser ajudant a l'Escola. Una ¨¨poca en qu¨¨ tot all¨° relatiu a l'habitatge i al disseny de les seves pol¨ªtiques es va introduir acad¨¨micament de la m¨¤ de Bohigas a qui Ravetllat definia com un director que mantenia un equilibri entre la visi¨® acad¨¨mica i la professional: ¡°alguna cosa que ara s'enyora¡±.

Desenes d'estudiants de l'ETSAB assisteixen a l'acte d'homenatge

Immediatament despr¨¦s de la seva etapa a l'ETSAB, Bohigas va arribar a l'Ajuntament barcelon¨ª com a delegat d'Urbanisme, el 1980, des d'on va comen?ar a desenvolupar i posar en pr¨¤ctica la seva idea de ciutat, des de la urbanitzaci¨® i dignificaci¨® de l'espai p¨²blic ¡ªllavors lleig, brut i gris¡ª fins al disseny de la Barcelona ol¨ªmpica. ¡°El tan grapejat model Barcelona que, en realitat, no existeix m¨¦s enll¨¤ d'una manera digna de construir la ciutat per a tots els seus habitants¡±, explicava el tamb¨¦ arquitecte Eduardo Mangada que va batejar Bohigas com l'¡°arquitecte i constructor de Barcelona¡±.