Quatre germans de 110, 109, 103 i 101 anys il¡¤luminen els gens de la longevitat

"Ning¨² t'ha recomanat que deixis de fumar?", li va preguntar a Nova York el metge Nir Barzilai a Helen Kahn. ¡°S¨ª, ¨¦s clar, per¨° els quatre metges que em van recomanar deixar de fumar han mort¡±, va respondre ella. Kahn, a la qual tots anomenaven Happy (Feli?), va fumar durant gaireb¨¦ 95 anys. Va morir, despr¨¦s d'una vida saludable, poques setmanes abans de fer 110 anys.

El seu germ¨¤, Irving Kahn, va ser una llegenda de Wall Street. Va comen?ar a treballar a la Borsa de Nova York poc abans del Crac del 1929. I va seguir anant a treballar com a analista financer fins poc abans de la seva mort, el 2015, a l'edat de 109 anys. Abans van morir el seu germ¨¤ Peter, als 103, i la seva germana Lee, als 101.

¡°Els germans Kahn demostren que tenim la capacitat com a esp¨¨cie de viure fins als 110 anys de manera saludable", afirma el metge Nir Barzilai

"Els germans Kahn demostren que tenim la capacitat com a esp¨¨cie de viure fins als 110 anys de manera saludable. Els quatre van tenir salut fins al final de la seva vida. I tamb¨¦ mostren que existeix un factor gen¨¨tic¡±, explica Barzilai, director de l'Institut per la Investigaci¨® de l'Envelliment de l'Escola de Medicina Albert Einstein, a Nova York.

Barzilai, nascut a Haifa (Israel) el 1955, va tenir una joventut moguda, com a metge de l'Ex¨¨rcit israeli¨¤. Va participar el 1976 en una missi¨® de rescat de 102 jueus segrestats per palestins a l'aeroport d'Entebbe (Uganda), va treballar en un camp de refugiats durant la Guerra de Cambodja fins al 1980 i va ajudar a aixecar un poblet a la terra dels zulus, a Sud-?frica, el 1983.

Ara, Barzilai dirigeix el Projecte dels Gens de la Longevitat, un ambici¨®s estudi per investigar el material gen¨¨tic de 670 persones que han viscut al voltant de 100 anys o m¨¦s. Tots s¨®n jueus asquenazites, una poblaci¨® hist¨°ricament homog¨¨nia que constitueix un laboratori perfecte per estudiar la seva gen¨¨tica. El treball va comen?ar el 1998. La majoria, com els germans Kahn, ja ha mort. Per¨° el seu ADN segueix parlant.

¡°El 60% dels nostres homes centenaris i el 30% de les nostres dones van fumar durant un llarg per¨ªode de temps. Gaireb¨¦ el 50% eren obesos durant la seva vida i menys del 50% feien exercici. No fan res saludable. Tenen gens que els protegeixen. I els hem de trobar¡±, proclama Barzilai.

Els germans Kahn, relata, tenien una mutaci¨® en un gen associada a nivells m¨¦s alts de colesterol bo. ¡°I hi ha m¨¦s proporci¨® de persones amb aquesta mutaci¨® entre els centenaris que en qualsevol altre rang d'edat¡±, assenyala el metge israeli¨¤. Les persones que presenten aquesta mutaci¨® tenen, a m¨¦s, menys probabilitats de patir alzheimer.

El 60% dels homes centenaris i el 30% de les dones van fumar durant un llarg per¨ªode de temps: els seus gens, aparentment, els protegeixen

Al congr¨¦s de Madrid, el metge israeli¨¤ va avan?ar una nova troballa. ¡°Els ponis viuen m¨¦s que la resta dels cavalls. I els gossos petits viuen m¨¦s que els grans. Jo pensava que aix¨° no passava amb els humans, per¨° estava equivocat. M¨¦s de la meitat dels meus centenaris no tenen una activitat correcta de l'hormona del creixement, per diverses raons¡±, detalla. Els seus resultats, afirma, es publicaran pr¨°ximament a la revista especialitzada Science Advances.

Aquests mecanismes s¨®n m¨¦s habituals en les dones. ¡°Una quantitat baixa d'hormona del creixement les protegeix de morir. Fins i tot les dones de 100 anys, si tenen molt poca hormona del creixement, viuran el doble de temps m¨¦s que les dones de 100 anys amb nivells m¨¦s alts¡±, subratlla Barzilai.

Al final d'aquest estiu, el metge pret¨¦n comen?ar un assaig cl¨ªnic que ser¨¤ revolucionari si confirma les seves sospites. La hip¨°tesi de Barzilai, com la de molts experts, ¨¦s que les malalties associades a l'envelliment ¡ªcom el c¨¤ncer, l'alzheimer, els atacs cerebrals i els problemes cardiovasculars¡ª es poden retardar en bloc.

Barzilai creu que un f¨¤rmac, la metformina, retardar¨¤ en bloc les malalties de l'envelliment

L'assaig, que costar¨¤ 70 milions de d¨°lars, reclutar¨¤ 3.000 persones d'entre 65 i 80 anys. La meitat d'elles prendr¨¤ metformina, un f¨¤rmac molt utilitzat per controlar la quantitat de sucre a la sang en pacients amb diabetis tipus 2. Per¨°, en aquest cas, ning¨² t¨¦ diabetis. L'altra meitat dels participants no prendr¨¤ res.

L'equip de Barzilai creu que la metformina retardar¨¤ les malalties de l'envelliment respecte al grup de control. Proves en animals i dades epidemiol¨°giques en humans associen la metformina a una major longevitat i a menys casos de c¨¤ncer, alzheimer i malalties cardiovasculars.

L'assaig cl¨ªnic, segons reconeix Barzilai, a m¨¦s d'una prova de concepte en realitat ¨¦s una excusa. En l'actualitat, l'Administraci¨® d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) avalua els f¨¤rmacs i els aprova per a una determinada indicaci¨®, per¨° no posseeix cap indicaci¨® per al retard en bloc de les malalties associades a l'envelliment. Si la metformina funciona, i ¨¦s un f¨¤rmac gen¨¨ric i barat la seguretat del qual est¨¤ ¨¤mpliament demostrada, la FDA obrir¨¤ la porta a assajos amb altres f¨¤rmacs m¨¦s prometedors contra l'envelliment, per¨° amb majors riscos, com la rapamicina.

Barzilai, conegut pels seus col¡¤legues per encadenar un acudit rere un altre, ¨¦s optimista respecte al futur. Al congr¨¦s de Madrid, va comen?ar la seva xerrada explicant el cas d'un home de 100 anys que va anar a fer-se una asseguran?a de vida. ¡°No fem p¨°lisses a persones de 100 anys¡±, li van dir. ¡°Com que no? La meva mare s'acaba de fer una asseguran?a de vida aqu¨ª¡±, va respondre. Despr¨¦s de demanar-li disculpes, els empleats de l'asseguradora el van citar perqu¨¨ sign¨¦s els papers el seg¨¹ent dimarts. ¡°Dimarts no puc. Es casa el meu avi¡±, va lamentar l'home de 100 anys. ¡°El seu avi?¡±, van exclamar els treballadors. ¡°S¨ª, ell no volia, per¨° els seus pares l'han pressionat¡±, va contestar el centenari.