L¡¯esfondrament de la casa Pujol

Per primera vegada un jutge, Jos¨¦ de la Mata, col¡¤loca Marta Ferrusola al centre de l'entramat de negocis (per dir-ho p¨²dicament) de la fam¨ªlia Pujol. Es confirma aix¨ª una trama constru?da sobre els vincles de sang, com correspon a un pa¨ªs amb una casa pairal que va ser pal de paller, i sobre la il¡¤lusi¨® que els diners serien el que soldaria una unitat familiar que la fugida del pare cap a la pol¨ªtica podria haver posat en perill.

Envoltat de policies ¨Cno precisament com a escorta¨C i?en plena operaci¨® escorcoll de casa seva, Jordi Pujol va dir amb un fil de veu: ¡°Ho sento molt¡±. Podria ser l'ep¨ªleg d'una tragicom¨¨dia sobre el poder. Qu¨¨ ¨¦s el que sent? Haver conviscut esquizofr¨¨nicament entre el rol de predicador, entestat a conformar la moral patri¨°tica, i la s¨°rdida realitat de les martingales pol¨ªtiques, econ¨°miques i familiars? Qu¨¨ ¨¦s el que lamenta? Haver-se cregut impune encegat per una concepci¨® patrimonial del pa¨ªs? Viure en la fantasia que la missi¨® que es va autoatribuir li donava impunitat? Una estranya depend¨¨ncia psicol¨°gica que va convertir la seva fam¨ªlia en l'embornal de la seva reputaci¨®? Jordi Pujol va voler reunir en la seva persona els tres components ideol¨°gics de la dreta francesa, definits per Ren¨¦ Remond el 1954: el legitimista, l'orleanista i el bonapartista. Del legitimista, l'organicisme identitari; de l'orleanista, el culte als diners; i del bonapartista, la hiperpresid¨¨ncia. I un va contaminar l'altre, fins a l'explosi¨® final.

Aquests dies ressonen com un eco no tan lluny¨¤ les paraules de Marta Ferrusola quan Pasqual Maragall va entrar com a president al Palau de la Generalitat: ¡°Ens han fet fora de casa¡±. Aix¨ª s'ent¨¦n molt millor la falta de pudor, l'exhibicionisme, la impunitat amb la qual operava un personatge com Jordi Pujol Ferrusola, que ja en mans de la just¨ªcia ha seguit fent de les seves. I la seva impunitat es basava, sens dubte, en la complicitat indirecta d'una part de la societat que negava el que era evident, el que es mostrava amb signes f¨¤cils de detectar, fruit d'un narcisisme infantil. Les institucions del pa¨ªs com una finca particular. ?s casa nostra, tot ens est¨¤ perm¨¨s. Aquesta ha estat la gran perversi¨® del pujolisme, que adopta la seva visibilitat simb¨°lica quan el jutge posa la mare al centre del dibuix.

Catalunya t¨¦ un gran sentit de la censura de la mem¨°ria. Oblida amb molta facilitat les males not¨ªcies, les coses que fan mal. El cas Pujol es dona socialment i culturalment per amortitzat. La pol¨ªtica est¨¤ passant de puntetes per sobre de les not¨ªcies d'aquests dies, ¨¦s el passat, tornar-hi nom¨¦s servir¨¤ per obrir noves bretxes. I, no obstant aix¨°, els advertiments de l'ahir s¨®n b¨¤sics per a la construcci¨® del dem¨¤. Cal entendre com va ser possible que es don¨¦s aquest llarg domini de dues d¨¨cades sobre la societat, constru?t sobre l'h¨¤bit, el clientelisme i la ra¨® patri¨°tica ¨Cbases tradicionals de la servitud volunt¨¤ria¨C, perqu¨¨ no es torni a repetir. La gent dolguda, que n'hi ha, i molta, perqu¨¨ va creure en Pujol ¨Ccegament i sense treure'n cap avantatge personal¨C?prefereix pensar que tot aix¨° no va passar. I, no obstant aix¨°, el cas de la fam¨ªlia Pujol i la corrupci¨® convergent no deixa de perjudicar?el proc¨¦s independentista, tot i que la veritat ¨¦s que t¨¦ la virtut higi¨¨nica de q¨¹estionar el mite del pa¨ªs perfecte, el ¡°No som un pa¨ªs qualsevol¡±, com li agradava dir a l'expresident, que ¨¦s la pretensi¨® de tot nacionalisme. ?s un av¨ªs: la independ¨¨ncia no ¨¦s garantia de virtut ni de neteja institucional, totes les nacions estan fetes de la mateixa pasta: humans. ?s a dir, no cal abaixar mai la gu¨¤rdia democr¨¤tica. I aix¨° comen?a per la cr¨ªtica.

Per¨° el cas Pujol no s'esgota a Catalunya. Sorpr¨¨n el poc inter¨¨s que hi ha en el m¨®n catal¨¤ de furgar en la relaci¨® de les maniobres econ¨°miques del pujolisme amb la resta d'Espanya. Hi ha indicis sobrats per pensar que no era nom¨¦s una trama d'un grup m¨¦s o menys tancat d'amics i coneguts catalans, sin¨® que per aquelles portes van entrar negocis de tot arreu. I que mentre Pujol garantia el control del territori apatxe catal¨¤, no li van faltar complicitats en les altures perqu¨¨ imper¨¦s el silenci. D'aix¨° gaireb¨¦ tot est¨¤ per saber. Veurem fins on arribar¨¤ la just¨ªcia. Aquest gripau no se l'ha d'empassar Catalunya tota sola.