Abdu?ts per Gil de Biedma

Las personas del verbo. Contra Jaime Gil de Biedma, ¨¦s alguna cosa m¨¦s, i alguna cosa menys, que una biografia esc¨¨nica entorn de la figura del poeta m¨¦s influent de la segona meitat del segle XX a Espanya. En realitat ¨¦s una mena de puzle les peces del qual han encaixat minuciosament un grapat d¡¯abdu?ts per Gil de Biedma com el director Joan Oll¨¦, els actors Mario Gas, Pep Munn¨¦, Ivan Benet i Judit Farr¨¦s, aix¨ª com el m¨²sic i cantant Joan Manuel Serrat (ha regalat la composici¨® de No volver¨¦ a ser joven), acompanyats d¡¯altres professionals, de les veus de Fabi¨¤ Estap¨¦, Gabriel Ferrater i Juan Mars¨¦ i de la producci¨® del Teatre Lliure (Llu¨ªs Pasqual un altre abdu?t), on romandr¨¤ (Gr¨¤cia) del 3 al 28 de maig.

Oll¨¦ torna a pujar als escenaris textos no dram¨¤tics, com ha estat fent des dels anys 70 del segle passat amb Rafael Alberti, Salvat-Papasseit, Merc¨¨ Rodoreda, Mario Vargas Llosa i Javier Cercas, entre d¡¯altres. Aquesta vegada parteix de poemes, entrevistes, textos, correspond¨¨ncia i viv¨¨ncies de l¡¯escriptor, adscrit a la generaci¨® del 50: ¡°?s un itinerari per l¡¯experi¨¨ncia personal del poeta i, al mateix temps, una cr¨°nica d¡¯Espanya des de la Guerra Civil fins a la Barcelona preol¨ªmpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb descarnada sinceritat, les relacions d¡¯ell amb si mateix i amb els altres¡±, apunta Oll¨¦, creador d¡¯aquest espectacle que qualifica de s¨ªntesi que radiografia un home la poesia del qual t¨¦ massa coincid¨¨ncia amb els fets que va viure, i amb altres universos que es troben en la literatura de T. S. Elliot o en la pintura de Francis Bacon.

En aquest recorregut, Ivan Benet ¨¦s un transsumpte del poeta jove, en Munn¨¨ apareix el Gil de Biedma madur i Mario Gas s¡¯endinsa en el poeta p¨°stum el vers del qual ¡°Contra Jaime Gil de Biedma¡± (Poemas p¨®stumos, 1968) dona t¨ªtol a l¡¯espectacle, juntament amb Las personas del verbo, llibre que recull la seva poesia completa. Per la seva banda l¡¯actriu i cantant Judit Farr¨¦s encarna les dones importants d¡¯aquest poeta en el qual l¡¯experi¨¨ncia de la seva vida ¨¦s la protagonista de la seva obra.

Es dona la circumst¨¤ncia que tant Oll¨¦, com Munn¨¦, Gas i Serrat van con¨¨ixer personalment Gil de Biedma i es van sentir fortament atrets per la personalitat i la poesia d¡¯aquesta icona barcelonina, nascut a Nava de la Asunci¨®n (Seg¨°via), al qual ja quedaran units per a tota la vida a trav¨¦s dels escenaris. Als anys 80 del segle passat ja va haver-hi un intent de posar en peu un espectacle en el qual intervenien Juan Mars¨¦, N¨²ria Espert, Mario Gas, Serrat i Gil de Biedma; all¨° no va veure la llum, per¨° encara avui Gas recorda que les trobades, que no van arribar a ser ni assajos, van ser divertides. En el cas de Munn¨¦, que en con¨¨ixer Gil de Biedma es va sentir atrapat ¡°per la seva lucidesa, el seu apassionament pausat i el seu sentit de l¡¯humor¡±, el seu lligam ¨¦s molt profund, ja que fa tres lustres que passeja el seu espectacle Las rosas de papel basat ¨ªntegrament en la figura de l¡¯autor: ¡°Creia que el coneixia profundament, per¨° el Gil de Biedma d¡¯Oll¨¦ ¨¦s diferent del meu i m¡¯ha enriquit la visi¨® que tenia d¡¯ell¡±.

Pintura de Bacon

Ara hem posat dempeus una elegia del seu m¨®n interior, no una exposici¨® de dades, ni d¡¯estils po¨¨tics, i hi veiem el rerefons contradictori i turmentat de Jaime, com en la pintura de Bacon, on trobem una amargor incerta¡±, sost¨¦ Gas, que recorda que la conversa de Gil de Biedma era profundament enriquidora i brillant. De fet s¨®n molts els experts en la seva poesia que mantenen que l¡¯autor de Moralidades va ser sempre un reconciliador del llenguatge parlat amb el llenguatge po¨¨tic.

Tots coincideixen a assenyalar que treballen amb un material fora de s¨¨rie i que el poeta, mort de sida el 1990, va ser ¡°l¡¯¨²ltim dandi¡±, que tot i ser trencador, no feia p¨²blica la seva homosexualitat per no ferir la fam¨ªlia, i en el qual la seva vida transcorria entre un lux¨®s despatx de la Compa?¨ªa de Tabacos de Filipinas, el seu ¨¤mbit familiar d¡¯alta burgesia, els locals de la gauche divine barcelonina, els caus del m¨®n gai, les llargues i et¨ªliques converses amb els seus amics, el seu comprom¨ªs pol¨ªtic antifranquista, molt proper a la milit¨¤ncia del partit comunista (en el qual no va ser adm¨¨s per ser homosexual) i el seu contradictori m¨®n interior.