El purgatori de Jordi Pujol

El fet que a l¡¯oasi catal¨¤ hi hagu¨¦s un toll de corrupci¨® t¨¦ la l¨°gica perversa de la cobd¨ªcia humana i de l¡¯especulaci¨®, per¨° en el cas de la dinastia Pujol s¡¯afegeix un element de patrimonialitzaci¨® met¨°dica de Catalunya. Per als qui durant d¨¨cades van confiar gaireb¨¦ cegament en Pujol el moment actual ¨¦s com un esvaniment cr¨°nic. Les inc¨°gnites s¨®n aclaparadores perqu¨¨ no sabem com es gestionaven els fons d¡¯Andorra, fins a quin punt els fills tenien el benepl¨¤cit dels grans o si alguna cosa de tot aix¨° t¨¦ a veure amb la fallida de Banca Catalana. En un dinar en deixar la presid¨¨ncia de la Generalitat, Jordi Pujol comentava que successives comissions municipals concorrien al seu despatx d¡¯expresident amb la petici¨® de perm¨ªs per erigir la seva est¨¤tua a la pla?a del poble. Per¨° Pujol ¨Cva dir¨C nom¨¦s volia tres o quatre est¨¤tues i va enumerar les ciutats o pobles m¨¦s indicats.

En aquests moments el seu fill, Jordi Pujol Ferrusola, ¨¦s a la pres¨® i la just¨ªcia inspecciona les possibles implicacions de la seva esposa, Marta Ferrusola, en tota la trama din¨¤stica. Deuen haver passat segles des que Pujol, abra?at a la quatribarrada quan va esclatar el cas de Banca Catalana, aconsegu¨ªs un r¨¨dit electoral i la massa convergent aclam¨¦s Marta Ferrusola: ¡°Aix¨° s¨ª que ¨¦s una dona¡±. En fi, el pa¨ªs estava a la seva m¨¤ i al mateix temps un aventurer com Jordi Pujol Ferrusola s¡¯entrenava per a la depredaci¨® i el saqueig. Ara molts diuen que ja ho sabien per¨° ning¨² ho va dir ni per descomptat ho va denunciar.

La visi¨® heroica que Pujol tenia de Catalunya, procedent del magisteri intel¡¤lectual de Jordi Gal¨ª, significava ¨Csegons ell mateix va escriure¨C que quan es defensa una cosa cal estar disposat a donar la vida per aix¨°. Alguns respect¨¤vem el Pujol que no trencava amb l¡¯Estat i que, malgrat la pol¨ªtica de peix al cove, era un mal menor si se¡¯l comparava amb els desperfectes hist¨°rics que la pol¨ªtica va infligir en altres moments, especialment quan Esquerra Republicana va fer el sorpasso a la Lliga de Camb¨® als anys trenta. Aquest respecte potser deixava de costat el component ¨¨pic i m¨ªstic de la seva concepci¨® identit¨¤ria de Catalunya, que la seva esposa va portar a extrems tan expressius en els seus judicis menyspreadors sobre els catalans castellanoparlants, que el seu marit va haver de demanar disculpes p¨²blicament. Per¨° ell tamb¨¦ tenia rampells de naturalesa equiparable: en ocasi¨® d¡¯un comentari del dibuixant Javier Mariscal sobre Catalunya, Pujol va pressionar per obtenir una rectificaci¨® p¨²blica i fins i tot va haver-hi una fotografia d¡¯aquell ab¨²s d¡¯autoritat. Tampoc va passar res.

Ara aquell Pujol passeja pel purgatori. Si est¨¤ perm¨¨s citar sant Pau, ja ho va dir tot: ¡°Un dia es veur¨¤ el treball de cadasc¨². Es far¨¤ p¨²blic en el dia del judici, quan tot sigui provat pel foc. El foc, doncs, provar¨¤ l¡¯obra de cadasc¨². Si el que has constru?t resisteix el foc, ser¨¤ premiat. Per¨° si l¡¯obra es converteix en cendres, l¡¯obrer haur¨¤ de pagar. Se salvar¨¤ per¨° no sense passar pel foc¡±. Tot aix¨° tamb¨¦ t¨¦ a veure amb l¡¯origen montserrat¨ª del pujolisme, que tant irritava Tarradellas i Josep Pla. En espera del judici, ¨¦s molt probable que Pujol no tingui est¨¤tues que el commemorin ni quedi a les p¨¤gines de la hist¨°ria com un heroi, un m¨ªstic o un l¨ªder impol¡¤lut. En certa manera, entre Herder i Montesquieu, Pujol sempre va preferir Herder. ?s a dir: la naci¨® amb prioritat davant de l¡¯individu i, segons sembla, tamb¨¦ per sobre de la llei.

En els seus escrits des de la pres¨®, on va anar per defensar la idea de Catalunya en temps de la dictadura franquista, descrivia la situaci¨® catalana a principis dels anys seixanta com un pa¨ªs intensament treballat per forces de descomposici¨®, fruit de la mediocritat d¡¯unes generacions i d¡¯un moment hist¨°ric, atiades, organitzades i acuradament conservades per una situaci¨® pol¨ªtica i hostil. ?s ¨Cdeia¨C un pa¨ªs abocat al precipici de la seva destrucci¨®. Sens dubte, despr¨¦s d¡¯arribar al poder pol¨ªtic va deixar un llegat encara que no sembla que sigui una Catalunya que ¨Ccom ha dit Marta Rovira d¡¯ERC, en un arravatament proca?¨C es defineix per llegir i estimar m¨¦s que ning¨². Aix¨° inclou Isl¨¤ndia i Alemanya.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor