Vides ins¨°lites i normals

La segona novel¡¤la del poeta Andreu Gomila (Palma, 1977), Continents, ¨¦s un joc desconcertant de trobades i fugides, de confusions i coincid¨¨ncies impossibles entre set personatges que duen una exist¨¨ncia difuminada pel pes d¡¯un passat fosc o per culpa de les fantasies del present: hi ha un poeta que ven droga per sobreviure, un empresari amb una conducta al caire de la delinq¨¹¨¨ncia, una periodista de Barcelona i una altra d¡¯argentina que escriu un assaig sobre els personatges marginals i desapareguts del moviment grunge, un nord-americ¨¤ establert a Buenos Aires, una mexicana que nom¨¦s espera l¡¯ocasi¨® de venjar-se d¡¯una tra?ci¨® i una mallorquina que ha tornat de l¡¯?ndia. Tothom ha abandonat els somnis de grandesa que alguna vegada van gosar tenir, hi ha qui ha deixat enrere l¡¯esperan?a de l¡¯amor per conformar-se amb la promiscu?tat, i, amb l¡¯¨¤nima malalta, solitaris, presoners de la nost¨¤lgia, busquen amb inconst¨¤ncia alguna cosa ¡ªque no saben qu¨¨ ¨¦s¡ª i no poden o no saben dir l¡¯¨²nic que realment els importaria expressar. A pesar de tot, els protagonistes de Continentsno cessen de moure¡¯s a l¡¯espera que aparegui l¡¯oportunitat vital que els reconcili? amb ells mateixos, i el lector els acompanya des de Barcelona fins a Londres, Par¨ªs, Buenos Aires, Zuric, Ciutat de M¨¨xic i Felanitx, a Mallorca, un ¡°poble beix, sense ¨¤ncores, de poetes morts¡±, el lloc on el narrador, el vuit¨¨ personatge, una excentricitat narrativa d¡¯Andreu Gomila excessivament gratu?ta per reafirmar-se com a autor, convoca unes paraules de Miquel Bau?¨¤ i conclou la novel¡¤la.

Andreu Gomila ha creat un espai en el qual les coses s¨®n simult¨¤niament normals i ins¨°lites. La realitat narrada a Continents t¨¦ un car¨¤cter irreal, com si es confongu¨¦s amb el somni i la vida segu¨ªs l¡¯ombra de la mort, el quotidi¨¤ fos l¡¯excepcional i el familiar posse¨ªs el deure d¡¯esdevenir estrany. A pesar que Gomila manipula les situacions m¨¦s absurdes, la novel¡¤la no deixa de banda en cap moment l¡¯anhel de versemblan?a, i la curiositat pel passat d¡¯aquests personatges anodins que viuen tan intensament, la curiositat cap a la incertesa del seu futur, atrapa el lector gr¨¤cies a l¡¯habilitat amb qu¨¨ s¡¯utilitzen i es capgiren els elements tradicionals de la novel¡¤la detectivesca, gr¨¤cies a l¡¯¨¨mfasi del narrador per remoure amb un bistur¨ª els assumptes que pertorben m¨¦s els seus personatges. Per¨° el que satisf¨¤ en especial el lector ¨¦s que aqu¨ª tot es converteixi en narraci¨®, que el llibre vagi plen¨ªssim d¡¯hist¨°ries ¡ªm¨ªnimes o extraordin¨¤ries¡ª, que el decisiu sigui la configuraci¨® de la forma de la novel¡¤la, a la recerca sempre de la brillantor que sobta per ¨°bvia o per inesperada, l¡¯organitzaci¨® narrativa, que tots els fils argumentals es superposin i es complementin i ofereixin una visi¨® fragmentada i discont¨ªnua dels fets, amb llums i ombres, amb perspectives diferents i fins i tot contradict¨°ries: s¨®n els avantatges d¡¯optar per la multiplicitat i de perseguir l¡¯objectiu d¡¯esgotar les combinacions possibles per fer coincidir els personatges en els diferents escenaris de la novel¡¤la. El lector tamb¨¦ pot agrair que a Continents no hi hagi ni una sola espurna de futilesa, que el llenguatge i l¡¯instint err¨¤tic i d¡¯aventura dels personatges, els seus sentiments, es llegeixin com si fossin uns aspectes necess¨¤riament essencials. A l¡¯itinerari desolat que recorren els protagonistes de Continents no hi ha morbositat ret¨°rica, Gomila no t¨¦ mai la voluntat de sorprendre amb les perip¨¨cies sorprenents que els atorga, i, en la intensitat po¨¨tica de les seves emocions i de la geografia que travessen, hi ¨¦s absent qualsevol vel¡¤le?tat l¨ªrica: nom¨¦s hi ha la torbaci¨® de la realitat, que els desbarata els plans i els fa perdre la confian?a en ells mateixos.

A Continents tampoc hi ha artifici literari en les cont¨ªnues refer¨¨ncies liter¨¤ries que puntegen la novel¡¤la, sin¨® que s¡¯integren de ple dins del text: si el nord-americ¨¤, a la UNAM, va al lavabo de senyores en comptes del que li correspon, ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ aix¨ª pot llegir una pintada feta per un personatge de Roberto Bola?o. No podia ser d¡¯altra manera: les seves lli?ons planen arreu de la novel¡¤la, i Andreu Gomila demostra compartir amb ell la mateixa idea de l¡¯escriptura com un ofici perill¨®s que consisteix a ¡°saber meter la cabeza en lo oscuro, saber saltar al vac¨ªo¡±.