Les dues Frances, una fractura global

Era l¡¯¨²ltim gran m¨ªting de Marine Le Pen davant la primera volta de les eleccions franceses el 23 d¡¯abril i els milers de persones que omplien la sala a Marsella entonaven el c¨¤ntic ofici¨®s del partit. On est chez nous, ¡®Som a casa nostra¡¯.

Un detall cridava l¡¯atenci¨®. Pocs, entre el p¨²blic, venien de la mateixa ciutat de Marsella, sin¨® de petites ciutats i pobles propers. Par¨ªs quedava molt lluny: ¡°Par¨ªs¡­ Par¨ªs¡­ Deixa¡¯m en pau amb Par¨ªs¡±, feia broma Guy Ballester, que s¡¯havia despla?at des de Nimes per veure Le Pen. ¡°Vingui al sud!¡±

¡°Abans, el meu barri a Aviny¨® era com un poble¡±, evocava un altre votant del Front Nacional, Guy Ughetto. ¡°Ara ja no. Les botigues tancaven, el centre es buidava, calia anar a comprar als hipermercats als afores¡±.

Era una mostra fidedigna de l¡¯anomenada Fran?a perif¨¨rica: la de les petites ciutats desconnectades de la globalitzaci¨®, les classes populars d¡¯origen europeu, copejades pel tancament de les velles f¨¤briques, desconcertades pels signes de la fi d¡¯un estil de vida, d¡¯una cultura. Eren seguidors de Le Pen, per¨° podrien haver estat militants pel Brexit fa un any al Regne Unit o votants de Donald Trump als Estats Units a la tardor del 2016 en una ciutat d¡¯Ohio o Michigan.

¡°El gran secret de la mundialitzaci¨® ¨¦s que hi havia un preu a pagar, la desaparici¨® de la classe mitjana occidental¡±, diu, en una la terrassa a la pla?a de la Rep¨²blica de Par¨ªs, el ge¨°graf Christophe Guilluy, autor de La France p¨¦riph¨¦rique, llibre de refer¨¨ncia per entendre la nova onada populista, el model de la qual s¡¯ha aplicat a altres pa?sos desenvolupats. ¡°?s un xoc cultural, social i pol¨ªtic que t¨¦ com a conseq¨¹¨¨ncia la recomposici¨® pol¨ªtica dels pol¨ªtics desenvolupats¡±. Marine Le Pen i el seu rival en la segona volta de les eleccions, el diumenge, Emmanuel Macron ¨Ctots dos, aliens als dos partits hegem¨°nics a Fran?a¨C ho han ent¨¨s millor que ning¨². Potser Trump tamb¨¦.

La fractura a Fran?a ¨Cfractura doble: un mapa partit en dos, vagament est i oest, i una divisi¨® entre grans ciutats i la perif¨¨ria de les petites ciutats i ¨¤rees rurals¨C ¨¦s una fractura transnacional. L¡¯esquema franc¨¨s reprodueix el dels EUA i altres pa?sos on l¡¯¨²ltim any han xocat les forces del replegament populista i les de l¡¯ordre liberal.

Als EUA, la candidata dem¨°crata Hillary Clinton va tenir millor resultat a les costes i el republic¨¤ Donald Trump, a l¡¯interior. Per¨° dins de l¡¯interior, Clinton va derrotar Trump a les ciutats. Hi havia dos mapes: costes/interior; ciutats/perif¨¨ria. Com a Fran?a.

Herv¨¦ Le Bras s¡¯asseu en un caf¨¨ del bulevard Montparnasse, col¡¤loca la seva tauleta a la taula i comen?a a mostrar mapes. Le Bras ¨¦s historiador i dem¨°graf a l¡¯Escola d¡¯Alts Estudis en Ci¨¨ncies Socials, i autor, entre desenes de llibres, del recent Malaise dans l'identit¨¦. Ha fet una dissecci¨® del vot del Front Nacional i, comparant mapes des del 1984, quan aquest partit ultra va irrompre a escena, fins avui, amb prou feines hi veu difer¨¨ncia. ¡°El gran nord-est, el Mediterrani i la vall de la Garona s¨®n les regions de l¡¯FN. I aix¨° gaireb¨¦ no canvia¡±, diu.

La falla que divideix aquestes dues Frances es correspon, segons Le Bras, amb altres de m¨¦s profundes. Le Bras cita un assaig de l¡¯historiador Marc Bloch, Les caract¨¨res originaux de l'histoire rurale fran?aise, del 1931. ¡°Bloch demostra la mateixa divisi¨®. Les regions en qu¨¨ l¡¯FN ¨¦s fort s¨®n les regions en qu¨¨ la poblaci¨® vivia agrupada i les que no voten l¡¯FN s¨®n les regions en qu¨¨ la poblaci¨® vivia dispersa¡±, explica. Les primeres regions van patir amb m¨¦s intensitat el cop de la modernitat, accelerat a partir dels anys setanta: es van desarticular, com constatava el votant de l¡¯FN d¡¯Aviny¨® inquiet pel tancament de comer?os al centre. ¡°Tot el que abans passava al poble, al grup ¨Cla feina, el comer?, l¡¯oci¨C va passar a l¡¯exterior. Mentrestant, per a les comunitats a?llades la modernitat va ser bona perqu¨¨ van poder reagrupar-se, van poder trencar l¡¯a?llament¡±, exposa Le Bras. Per a aquests, la modernitat va ser positiva. ¡°Sabem que aquestes difer¨¨ncies remunten almenys al temps de Carlemany¡±, afegeix Le Bras. ¡°Bloch va anar una mica massa lluny i va dir que datava de l¡¯¨¨poca dels d¨°lmens¡±.

La novetat respecte al mapa del 1984 ¨Co al de Carlemany, o al dels d¨°lmens¨C ¨¦s que ¡°abans, el vot FN era el mateix a les grans ciutats i al camp¡±. ¡°Cada vegada m¨¦s ha baixat a les grans ciutats i ha augmentat al camp¡±, afegeix.