La capella gitana de la Model tindr¨¤ una segona vida
L'Ajuntament de Barcelona vol recuperar les pintures murals d'Helios G¨®mez despr¨¦s del tancament del penal al juny
Ara roman tapada amb una gruixuda capa de cal? que la va blanquejar per decisi¨® de la direcci¨® de Serveis Penitenciaris de la Generalitat el 1998. La Capella Gitana va ser pintada per l'il¡¤lustrador del cartellisme republic¨¤ Helios G¨®mez el 1950, que va estar pres a la Model en diverses ocasions per la seva milit¨¤ncia pol¨ªtica. Ho va fer a inst¨¤ncies del rector del penal, Bienvenido Lahoz, i l'artista va representar santa Eul¨¤lia, copatrona de la ciutat, amb el nen en bra?os, acompanyada d'un cor d'¨¤ngels gitanos i als seus peus diversos presos implorant perd¨®. Se sap que les pintures estan sota la capa de cal? perqu¨¨ el 2001 es va fer un tast a les parets i se'n van descobrir fragments.
L'Associaci¨® Cultural Helios G¨®mez, que t¨¦ Gabriel G¨®mez, fill del pintor mort com a principal promotor, fa anys que batalla per recuperar aquest espai i per impulsar un centre d'art gr¨¤fic pol¨ªtic social que expliqui la mem¨°ria del que ha estat penal durant m¨¦s de 100 anys. ¡°Ens hem tornat a reunir amb responsables municipals de l'¨¤rea de Mem¨°ria Hist¨°rica i fins i tot vaig abordar directament l'alcaldessa Ada Colau fa unes setmanes. Tenim bones paraules per¨° sense concrecions¡±, explica G¨®mez. No obstant aix¨°, la decisi¨® de donar-li una segona vida a la capella per part del Govern municipal sembla clara ja que estudiar¨¤ com recuperar i conservar les pintures d'aquest espai pel ¡°valor patrimonial que tenen i per la hist¨°ria de la pres¨®¡±, segons concreta un portaveu municipal. Abans, es far¨¤ un estudi per veure en quina situaci¨® est¨¤ i si ¨¦s possible recuperar-la i reconstruir-la. ¡°Conceptualment ¨¦s evident que aquesta pintura s'hauria de recuperar i conservar per¨° caldr¨¤ veure com es pot fer¡±, considera el regidor nacionalista Jaume Ciurana.
Tancament imminent
La capella en q¨¹esti¨® est¨¤ a la primera cel¡¤la del primer pis de la quarta galeria, l'espai que van ocupar durant el franquisme els presos condemnats a mort. La cel¡¤la ha rom¨¤s tancada durant anys encara que aquesta galeria ha seguit allotjant poblaci¨® reclusa. G¨®mez ha tingut, tamb¨¦, diverses trobades amb responsables de presons de la Generalitat que no van atendre les seves demandes de recuperar la capella. En l'¨²ltima d'elles, fa unes setmanes, el van instar al fet que ¡°esper¨¦s una mica perqu¨¨ el tancament de la pres¨® ja era imminent¡±, apunta el fill de l'artista. A preguntes d'aquest diari, un portaveu de Just¨ªcia es va limitar a dir que ara ¡°correspondr¨¤¡± a l'Ajuntament prendre la decisi¨® respecte a la capella.
G¨®mez tampoc va aconseguir que es culmin¨¦s un mural realitzat a l'espai que ocupava l'edifici de r¨¨gim obert de la pres¨®, a la cantonada d'Enten?a i Rossell¨®. El mural, promogut per la plataforma Fem nostre l¡¯espai de la Model, nom¨¦s es va realitzar parcialment perqu¨¨ el grafiti reivindicatiu que prenia com a refer¨¨ncia dibuixos d'Helios G¨®mez ¡ªuna imatge dura de la vida del penal¡ª no va agradar la direcci¨® de presons. ¡°Jo segueixo considerant-ho com censura pura i dura¡±, sost¨¦ el fill de l'artista. La versi¨® final ¡ªl'autoritzada¡ª va ser molt m¨¦s light.
A m¨¦s de la q¨¹esti¨® de la capella, l'associaci¨® planteja que aquesta galeria, la quarta, sigui l'espai que es dediqui a explicar la mem¨°ria de la Model a la qual defineixen com un ¡°instrument del terrorisme de l'Estat¡±. Segons la proposta que han fet en un informe, lliurat al Consistori, part del fons que hauria de nodrir aquest centre serien cartells i material gr¨¤fic de la pres¨®. En relaci¨® a aquesta demanda concreta, el Consistori supedita tot all¨° relatiu a l'aspecte memorial de la pres¨® ¡°al proc¨¦s de recuperaci¨® de la Model per a ¨²s ciutad¨¤¡±, un proc¨¦s que es far¨¤ amb la participaci¨® dels ve?ns. Es dona per descomptat que una part de la pres¨® es dedicar¨¤ a explicar la mem¨°ria d'aquest penal i del m¨®n carcerari en general per¨° sense m¨¦s concrecions.
Exposici¨® temporal per explicar 113 anys d'hist¨°ria
Abans de lliurar les claus del penal a l'Ajuntament de Barcelona, el departament de Just¨ªcia de la Generalitat dur¨¤ a terme una exposici¨® temporal ¡ªprobablement fins a la tardor¡ª que explicar¨¤ la seva hist¨°ria centen¨¤ria i inclour¨¤ recorreguts per algunes de les galeries de la Model. La mostra, comissariada per l'historiador Agust¨ª Alcoberro, que va ser director del Museu d'Hist¨°ria de Catalunya entre 2008 i 2014, es denominar¨¤ La Model ens parla, 113 anys, 13 hist¨°ries i girar¨¤ al voltant de 13 personatges singulars que van estar presos a la pres¨®, des de l'expresident de la Generalitat, Llu¨ªs Companys, Salvador Puig Antich o Juan Jos¨¦ Moreno Cuenca, el Vaquilla.
Precisament un dels 13 personatges que s'explicaran en aquests recorreguts ser¨¤ el d'Helios G¨®mez, l'autor de la Capella Gitana, la mem¨°ria de la qual, en opini¨® del seu fill, sempre ha estat menyspreada pels diferents responsables de presons de la Generalitat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.