Barcelona ¨¦s un Titanic?

Fa molt poc, uns amics que volien passar uns dies a Barcelona em van trucar per veure si podien allotjar-se a casa meva, perqu¨¨ tots els hotels eren plens. ¡°Ada Colau t¨¦ ra¨® ¨Cem van dir¨C, a Barcelona hi ha massa turistes¡±. ¡°O potser fan falta m¨¦s hotels¡±, els vaig dir. ¡°Ah!, ¨¦s clar, potser tens ra¨®, ¨¦s una altra manera de veure les coses¡±.

Entretinguts com estem amb la q¨¹esti¨® del proc¨¦s, la transitorietat jur¨ªdica, la desconnexi¨® i altres curioses parauletes?inventades pels nacionalistes per dissimular la seva voluntat de separar-nos de la resta d'Espanya, no prestem prou atenci¨® a una realitat viva que passa per davant dels ulls dels barcelonins, ja comen?a a oferir inconvenients i ¨¦s previsible que tingui greus conseq¨¹¨¨ncies per al futur de la ciutat. Aquesta realitat ¨¦s l'actuaci¨® del Consistori que presideix Ada Colau, un equip sense idees, i pitjor encara, quan en tenen s¨®n nefastes, a m¨¦s de mostrar una manifesta incompet¨¨ncia en la gesti¨®.

Si mirem enrere, si retrocedim a l'any 1979, l'actuaci¨® de l'Ajuntament de Barcelona l'hem de qualificar amb una nota molt alta. Va canviar la ciutat de dalt a baix, comen?ant per reconstruir els barris m¨¦s perif¨¨rics, deixats de la m¨¤ de D¨¦u pel desordenat creixement urban¨ªstic dels anys del segon franquisme, va obrir Barcelona al mar amb diversos quil¨°metres de noves platges on no n'hi havia cap i va rehabilitar Ciutat Vella, que tanta personalitat dona al conjunt de la ciutat.

Un ¨¨xit indiscutible, ben planificat, executat intel¡¤ligentment, amb una qualitat arquitect¨°nica i urban¨ªstica admirable. Serra, Maragall i Clos com a pol¨ªtics, Bohigas i Acebillo com a t¨¨cnics, entre molts altres, mereixen el reconeixement de tots per haver combinat en aquesta transformaci¨® sentit social, ¨¦s a dir, igualtat entre districtes i entre ciutadans, i sentit est¨¨tic, una ciutat bonica i amable. A m¨¦s d'altres factors, per aquest motiu aqu¨ª s'estableixen empreses, se celebren congressos importants i la ciutat s'ha convertit en una important destinaci¨® tur¨ªstica, amb port i aeroport com a factors determinants.

De tot aix¨° se'n beneficien els barcelonins, els que habiten a la ciutat, per naixement o per elecci¨®, ja siguin empresaris ¨Cgrans, mitjans, petits i m¨ªnims¨C o treballadors de tota mena. Tots tenen els mateixos drets, tret que se'ns contagi?n les idees de Marine Le Pen, amb un lema xen¨°fob i racista: ¡°Fran?a per als francesos¡±, similar al de Trump. Doncs b¨¦, el contagi comen?a a apar¨¨ixer, afavorit per l'Ajuntament de Colau. Barcelona ¨¦s dels ve?ns, protegir-los ¨¦s la nostra prioritat, diuen les autoritats municipals. B¨¦, no tinc res a objectar, efectivament es deuen a ells. Per¨° potser haurien de protegir-los amb pol¨ªtiques intel¡¤ligents, cosa que no passa.

En aquest moment, s'acumulen les cr¨ªtiques a l'actuaci¨® municipal: interrupci¨® de les obres de la pla?a de les Gl¨°ries, remodelaci¨® m¨ªnima de la Via Laietana, canvis de noms en carrers i places, supressi¨® de l'est¨¤tua d'Antonio L¨®pez ¨Cun tema que mereix un article a banda¨C i, sobretot, aquesta turismof¨°bia ¨CLe Pen, Le Pen¨C que ja ha originat actes violents contra determinats hotels i que ¨¦s el m¨¦s greu per al futur de la ciutat.

L'economia de Barcelona, com passa en totes les ciutats boniques, especialment europees, est¨¤ basada en els serveis i, entre ells, destaca el turisme. El turisme ¨¦s un actiu econ¨°mic envejable. A m¨¦s de produir riquesa, la reparteix b¨¦, crea empreses de totes les mides, afavoreix el comer?, augmenta exponencialment els llocs de treball i t¨¦ un gran futur.

Doncs b¨¦, l'Ajuntament posa totes les traves imaginables al desenvolupament tur¨ªstic: impedeix la construcci¨® de nous hotels ¨Cfins i tot, de manera arbitr¨¤ria, quan tenen llic¨¨ncia, com ¨¦s el cas del Praktik de les Drassanes¨C i apartaments tur¨ªstics, restringeix fins a l'absurd les terrasses dels establiments de restauraci¨® i fixa uns horaris nocturns limitad¨ªssims, fins i tot en zones on no hi ha habitatges ¨Cper exemple, els xiringuitos de platja a la zona de la Barceloneta i de la Vila Ol¨ªmpica. Amb tot aix¨° aconseguiran que Barcelona sigui una de les ciutats m¨¦s tristes i avorrides d'Europa, i aix¨° tamb¨¦ afectar¨¤ els barcelonins.

Felix de Az¨²a va afirmar el 1981 que, en l'¨¤mbit cultural, Barcelona era un Titanic, un gran vaixell a la deriva. La profecia s'ha complert, ¨¤mpliament. Gaireb¨¦ quaranta anys despr¨¦s, esperem que tota la ciutat no sigui un Titanic, que la profecia aquesta vegada no es compleixi.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.