L¡¯obra de govern

Durant la precampanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de l¡¯any 2003, el programa matinal de Catalunya R¨¤dio va preguntar a l¡¯audi¨¨ncia quin seria el millor successor de Jordi Pujol, si Artur Mas o si Pasqual Maragall. Devien ser molts els oients que van c¨®rrer a marcar el n¨²mero de l¡¯emissora, per¨° jo nom¨¦s recordo una trucada: la d¡¯una senyora de veu ganxuda que s¡¯exclamava nerviosament per la impertin¨¨ncia de la pregunta; la bona dona veia tan clar com l¡¯aigua que, abans que als dos candidats al¡¤ludits, el dret de successi¨® corresponia al fill del patriarca, i el seu comentari es va deixar sentir sense que suscit¨¦s cap reacci¨® adversa ni del conductor del programa ni de cap altre oient. Al capdavall, aquella senyora no feia m¨¦s que reclamar, qui sap si disposant d¡¯informaci¨® privilegiada, el que ja figurava de temps en els plans de la fam¨ªlia: com una aut¨¨ntica Maria Cristina, Artur Mas havia estat cridat a ser el regent que guardaria el tron a Oriol Pujol per quan aquest estigu¨¦s prou madur per ocupar-lo.

Vistes les circumst¨¤ncies, no t¨¦ res de particular que, despr¨¦s de la presa de possessi¨® de Pasqual Maragall com a nou president de la Generalitat, Marta Ferrusola digu¨¦s que s¡¯havia sentit com si els haguessin entrat a robar a casa. Ara que tot sembla indicar que els lladres no eren els que entraven sin¨® els que sortien, el s¨ªmil del lladronici cobra un valor inesperat, per¨° si el que volia dir la primera dama era que els nous inquilins del Palau de la Generalitat arribaven per destruir l¡¯obra de govern del patriarca, no podia anar m¨¦s equivocada. Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira, vigilant dels passos d¡¯un Maragall que ja es comen?ava a trobar en hores baixes, no tenia altra intenci¨® que la d¡¯accelerar el projecte pujolista, el qual sempre havia consistit en la transformaci¨® gradual del pa¨ªs dels catalans en un enorme camp de pastura.

A les tert¨²lies de les r¨¤dios i les televisions catalanes, hi sol haver alg¨² disposat a recordar amb insist¨¨ncia que el 2012 va ser el poble de Catalunya el que, per reacci¨® espont¨¤nia, va prendre possessi¨® del camp, i que el regent, impressionat per les legions de catalans que prenien la iniciativa, no va tenir m¨¦s remei que deixar de ser Maria Cristina per convertir-se en Mois¨¨s. El poble sap de Dret, d¡¯Economia, d¡¯Hist¨°ria i de Socioling¨¹¨ªstica i, en funci¨® de tals sabers, pren una decisi¨® sobirana. Ara, quan cada vegada sembla m¨¦s probable que els Pujol Ferrusola constitu?en una banda criminal, aquests mateixos tertulians diuen compungits que sempre ens quedar¨¤ l¡¯obra de govern. De moment, no els falta ra¨®: l¡¯obra de govern perdura; si sant Llu¨ªs va tenir cent mil fills, Jordi Pujol n¡¯ha tingut m¨¦s d¡¯un mili¨®. M¨¦s de dos milions, segons els organitzadors.