Pactes i pactes

L¡¯acord pressupostari, molt avantatj¨®s, que ha aconseguit el Partit Nacionalista Basc (PNB) amb el Govern de Mariano Rajoy la setmana passada dona motiu a reflexions d¡¯abast divers. ?s notable, per exemple, veure Ciutadans sumant els seus vots als del PNB (137 del PP + 32 de C¡¯s + 5 dels jeltzales + 1 de Coalici¨® Can¨¤ria = 175) per consolidar el privilegi fiscal basc; aquest mateix privilegi que ¨Cen teoria¨C el partit taronja vol suprimir en nom de ¡°la igualtat entre tots els espanyols¡±. Queda ben lluny aquella cantarella que Albert Rivera i els seus padrins intel¡¤lectuals entonaven ara fa una d¨¨cada, segons la qual ¡°els territoris no tenen drets, nom¨¦s els tenen les persones¡±!

En clau catalana, l¡¯unionisme m¨¦s barroer i m¨¦s reiteratiu s¡¯ha llan?at sobre l¡¯ocasi¨® per subratllar que, ¡°de vegades, cinc diputats valen m¨¦s que disset¡± (els que sumen ERC i PDeCAT); per emfatitzar ¡°el model d¡¯Ortuzar i Urkullu¡± per contrast amb la ¡°irrellev¨¤ncia¡± actual del nacionalisme catal¨¤ a Madrid; per contraposar el ¡°pragmatisme¡± d¡¯uns al ¡°fonamentalisme¡± dels altres. Segons certes versions, empresaris an¨°nims ¨Cperqu¨¨ no tinc not¨ªcia que ni el C¨ªrculo de Econom¨ªa ni cap patronal s¡¯hagin pronunciat sobre aquest tema¨C ¡°reclamen a la Generalitat que negoci? com el PNB¡±.

Les opinions s¨®n lliures, per¨° els fets s¨®n sagrats. I el cor interessat al qual m¡¯acabo de referir fingeix ignorar-ne uns quants, sobretot un: que les negociacions, els acords i les concessions, de car¨¤cter econ¨°mic o competencial, entre els successius Governs centrals i el nacionalisme basc no tenen, en la pol¨ªtica espanyola, un impacte, uns efectes ni remotament comparables als del m¨¦s m¨ªnim indici de comprom¨ªs amb Catalunya.

El PNB acaba de subscriure amb Rajoy una entesa vital per al futur parlamentari del president espanyol, i ho ha fet en el moment en qu¨¨ els esc¨¤ndols de corrupci¨® devoren el PP a tota l¡¯Espanya on ha governat o governa. No obstant aix¨°, fora d¡¯alguna queixa d¡¯EH Bildu o del Podem basc, aquesta circumst¨¤ncia no ha estat objecte de cap retret a la resta del pa¨ªs. Per contra, us imagineu quines serien les reaccions si el salvavides del PP governant i corrupte hagu¨¦s estat CDC, o el PDeCAT? No cal que us ho imagineu: n¡¯hi ha prou amb submergir-se en l¡¯hemeroteca del trienni 1993-96, quan els convergents feien de crossa d¡¯un felipisme colpejat pels esc¨¤ndols i for?at a cedir el 15% de l¡¯IRPF: ¡°No pot ser que les regions riques siguin cada vegada m¨¦s riques, i les pobres, m¨¦s pobres¡±, clamaven els portaveus de la dreta espanyola abans de preguntar-se ret¨°ricament ¡°en nom de quina idea pol¨ªtica, de quin principi ¨¨tic es pot avalar aquest Govern [el del PSOE] mendicant i claudicant¡±.

Ara, en canvi, no hi ha ni mendicitat ni claudicaci¨®, ni tampoc xantatge. Si, en lloc de Josu Erkoreka augurant ¡°15 anys de pau fiscal¡±, haguessin dit alguna cosa semblant Joan Tard¨¤ o Gabriel Rufi¨¢n despr¨¦s d¡¯un hipot¨¨tic acord pressupostari entre el Govern i ERC, la polif¨°nica de l¡¯unionisme s¡¯hauria afanyat a recordar que el contrari de la pau ¨¦s la guerra, i que aquest llenguatge bel¡¤licista i agressiu mostra el fons totalitari del sobiranisme...

El PP i el PNB afirmen a l¡¯un¨ªson que el seu acord ¡°no perjudica ning¨²¡±. Per¨° ¨¦s evident que la rebaixa de 569 milions d¡¯euros de la quota anual, m¨¦s la devoluci¨® a Euskadi de 1.400 milions suposadament cobrats de m¨¦s per l¡¯Estat en l¡¯¨²ltima d¨¨cada, s¨ª que perjudica, ja que resta recursos de la caixa comuna; ¨¦s a dir, que el sobrefinan?ament basc ¨¦s l¡¯infrafinan?ament dels altres. Aquesta realitat flagrant ha provocat fuga?os s¨ªmptomes de malestar o decepci¨® a Gal¨ªcia, a Val¨¨ncia, a Extremadura o a Andalusia. Per¨° ni el PSOE andal¨²s ni l¡¯extremeny han destapat el pot dels greuges territorials, com s¨ª que van fer quan Catalunya va reclamar un pacte fiscal; i a ning¨² se li ha passat pel cap recollir signatures contra l¡¯acord Rajoy-PNB, encara menys portar-lo al Constitucional. Ning¨², tampoc, ha titllat els nacionalistes bascos d¡¯aprofitats, fenicis, semites ¨Cep¨ªtets familiars a les o?des del nacionalisme catal¨¤ des de fa d¨¨cades¨C; ning¨², en fi, ha suggerit que, si els bascos volen privilegis, abans ¡°retornin¡± els immigrants espanyols establerts a Euskadi.

I, si us plau, no em digueu que el problema ¨¦s la ¡°deslleialtat¡± catalana. Lustres abans del proc¨¦s, en el zenit d¡¯ETA i del PNB d¡¯Arzalluz, Madrid pactava amb Vit¨°ria sense cap mena d¡¯esc¨¤ndol.

Joan B. Culla ¨¦s historiador.