No culpin els grans

Europa envelleix i molts analistes atribueixen a aquest factor la regressi¨® pol¨ªtica i social que viu el continent. T¨¦ fonament la idea que com m¨¦s grans, m¨¦s conservadors ens tornem? Es pot atribuir la reaparici¨® de solucions autorit¨¤ries, de f¨°bia als estrangers i replegament nacionalista al creixent pes d'una poblaci¨® envellida, nost¨¤lgica del passat i atemorida enfront de les incerteses del futur, com sovint es dona per fet en el discurs p¨²blic?

La resposta, amb dades de diferents pa?sos, ¨¦s categ¨°ricament no. ?s un mite, una llegenda urbana que el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona i l'Open Society Foundation s'han encarregat de desmuntar amb un projecte interdisciplinari¡ªAgein democracies¡ª que ha analitzat el comportament electoral dels majors de 65 anys a tot Europa i la influ¨¨ncia de l'envelliment de la poblaci¨® en la pol¨ªtica. El projecte t¨¦ una part d'an¨¤lisi sociol¨°gica i una altra cultural, que compr¨¨n un llibre, un documental i una obra de teatre sobre el mateix tema. El resultat, sens dubte, far¨¤ parlar.

Que Europa envelleix ¨¦s un fet. S'estima que el 2050 arribar¨¤ als 526 milions d'habitants, dels quals un 30% tindr¨¤ m¨¦s de 65 anys. I cap al 2060, quan els nens que ara neixen en compleixin 40, hi haur¨¤ m¨¦s europeus octogenaris i menors de 15 anys. La qual cosa no ¨¦s cap cat¨¤strofe, sin¨® l'¨¨xit m¨¦s palmari del progr¨¦s hum¨¤. Viure m¨¦s i amb acceptable qualitat de vida ¨¦s el que hem anat perseguint. Per¨° s¨ª que cal t¨¦mer una involuci¨® ¡ªi hi ha signes inquietants que pot passar¡ªno cal atribuir-la a l'envelliment.

La gent gran no s¨®n reaccionaris, o almenys no m¨¦s que altres franges d'edat. I no tenen la culpa de la deriva que ha sumit Europa en una greu crisi institucional i de valors. Els estereotips no resisteixen l'an¨¤lisi emp¨ªrica, i d'aix¨° s'ha encarregat en aquest projecte Achim Goerres, un polit¨°leg alemany que ha dedicat gran part de la seva carrera a analitzar la participaci¨® pol¨ªtica de la gent gran.

Per exemple, les enquestes realitzades en el recent proc¨¦s electoral d'Holanda van demostrar que el suport al Partit per la Llibertat de Geert Wilders era m¨¦s alt entre els votants joves i disminu?a amb l'edat, fins a quedar en amb prou feines un 5% entre els majors de 65 anys. A Fran?a, Marine LePen era l'opci¨® preferida entre els menors de 50 anys, mentre que entre els majors de 65 era la tercera. Segons Goerres, les prefer¨¨ncies pol¨ªtiques acostumen a fixar-se al comen?ament de l'edat adulta i dif¨ªcilment canvien al llarg de la vida. Les circumst¨¤ncies hist¨°riques de cada generaci¨® expliquen millor el sentit del vot que l'edat dels votants.

El que resulta alarmant ¨¦s la facilitat amb la qual certes velles idees cauen en els joves. Precisament perqu¨¨ no han tingut experi¨¨ncies negatives sobre aquest tema, s¨®n v¨ªctimes f¨¤cils d'aquests discursos. La mem¨°ria, en canvi, protegeix la gent gran. Una investigaci¨® realitzada per Yascha Mounki, de la Universitat de Harvard, i Roberto Stefan Foa, de la de Melbourne, mostra que una ¨¤mplia majoria de la gent gran considera que mai estaria legitimat un cop d'estat, nom¨¦s un 36% dels millennials ho comparteix. I a l'inrev¨¦s: mentre que nom¨¦s un 5% de les persones grans creu que la democr¨¤cia no ¨¦s un bon sistema, entre els joves arriba al 13%. Matisos importants. A Hongria, el grup d'edat menys hostil als refugiats ¨¦s el de m¨¦s de 65 anys. Com sost¨¦ Jordi Vaquer, director per Europa d'Open Society, ¡°no es pot donar per descomptat que la societat oberta ¨¦s la de la gent jove¡±.

Goerres explica que hi ha tantes difer¨¨ncies ideol¨°giques dins del grup de la gent gran com dels m¨¦s joves. I en aquestes difer¨¨ncies, a m¨¦s de la hist¨°ria de vida, compten la posici¨® social, el nivell educatiu i altres factors. L'¨²nica gran difer¨¨ncia entre els grans en termes de participaci¨® pol¨ªtica la dona l'estat de salut. Els que la tenen m¨¦s deteriorada, participen menys o no participen gens en pol¨ªtica. D'acord amb aquestes dades, ¡°mai hi haur¨¤ un conflicte pol¨ªtic entre els grans i els joves¡±, assegura Goerres.

Cada societat t¨¦ trets singulars, en funci¨® de l'evoluci¨® hist¨°rica de cada pa¨ªs. Espanya tamb¨¦. L'evoluci¨® de les ¨²ltimes cites electorals abona la idea d'una bretxa pol¨ªtica generacional: una divis¨°ria bastant clara entre grans i joves en relaci¨® a la vella i la nova pol¨ªtica. El PSOE i el PP comparteixen que el gruix dels seus votants es troba a la franja d'edat de m¨¦s de 60 anys. Mentre que Podem i Ciutadans tenen els m¨¤xims suports entre els menors de 45. Per¨° en tots dos blocs d'edat, les prefer¨¨ncies es reparteixen entre una opci¨® d'esquerra i una altra de dreta. ¡°En aquest cas¡±, apunta Goerres, ¡°sembla que els joves es mostren m¨¦s oberts als partits nous, com va passar amb els Verds a Alemanya fa uns anys. Caldr¨¤ veure si els nous partits han capturat l'electorat jove i aquests votants els segueixen acompanyant al llarg de la vida¡±. Interessant.