La batalla del policia que ha descobert als 47 anys que ¨¦s negre
Un sergent de Michigan reclama mig mili¨® de d¨°lars d'indemnitzaci¨® pel tracte racista que ha rebut despr¨¦s de revelar que t¨¦ sang afroamericana
Un sergent de policia de Hastings (Michigan) reclama mig mili¨® de d¨°lars a la seva ciutat pels comentaris racistes dels seus companys. El policia, Cleon Brown, ¨¦s blanc. O almenys sempre s'havia identificat com a tal. Per¨° tot va canviar quan va revelar a la resta d'agents amb els quals treballa que havia descobert, amb 47 anys, que un 18% de la seva sang ¨¦s d'avantpassats de l'?frica subsahariana, despr¨¦s de fer-se una prova d'ADN.
Brown ha declarat al diari The New York Times que ho va celebrar amb ¡°orgull¡±. El seu pare, amb els cabells m¨¦s arrissats i la pell de la cara m¨¦s fosca, sempre li havia explicat que els seus avantpassats havien estat nadius americans. El policia no ho havia posat en dubte fins que a la seva filla li van diagnosticar una malaltia que acostumen a patir els afroamericans i va resultar que la resposta, i el secret, es trobava en els seus gens.
La revelaci¨® de Brown, segons assenyala l'agent, va portar els seus companys a anomenar-lo ¡°Kunta¡± ¨Cen refer¨¨ncia a un personatge de la s¨¨rie de televisi¨® Ra¨ªces¨C, deixar-li una figura el Nadal passat d'un Pare Noel negre amb un 18% escrit a la barba o murmurar-li les paraules ¡°Black Lives Matter¡± quan passaven pel seu costat.
¡°Sento que m'ha obert els ulls¡±, declara l'agent referint-se al racisme al seu pa¨ªs. Brown ha conegut el seu veritable passat en un moment d'intensa divisi¨® racial als Estats Units, despr¨¦s de les morts de diversos afroamericans per trets de la policia ¨Cgravades o retransmeses en directe en alguns casos¨C,?que van inspirar el moviment ciutad¨¤ Black Lives Matter contra la viol¨¨ncia policial i el racisme.
Brown ha demandat l'Ajuntament de la seva ciutat per un suposat cas de racisme teixit amb la complicada hist¨°ria racial dels EUA des de l'¨¨poca de l'esclavitud. El sergent ha reconegut, per exemple, que el seu pare sempre ha afirmat que els seus avantpassats eren nadius americans, per¨° no africans. Historiadors nord-americans han documentat milers de casos d'afroamericans que ¡°es van fer passar¡± per blancs per evitar ser v¨ªctimes de la discriminaci¨® gr¨¤cies al fet que tenien la pell de la cara m¨¦s clara.
Aquest va ser el cas de milers de soldats que es van inscriure com a blancs a l'Ex¨¨rcit durant la Segona Guerra Mundial per despr¨¦s poder retornar com a ciutadans de primera classe i no tornar a quedar atrapats per les pol¨ªtiques de segregaci¨® racial. I ¨¦s tamb¨¦ la hist¨°ria dels fills d'Anatole Broyard, un cr¨ªtic literari del Times que va fer tota la seva carrera al Village de Nova York com un escriptor blanc. Poc despr¨¦s de la seva mort, els descendents de Broyard van saber gr¨¤cies a un article per a la revista New Yorker?que havia nascut a Nova Orleans de pare i mare negres.
La identificaci¨® amb una ra?a diferent tamb¨¦ s'ha donat en tots dos sentits. Fa dos anys, Rachel Dolezal va sacsejar els EUA en revelar que es definia com a negra tot i que havia nascut rossa i amb els ulls blaus. Dolezal, que va cr¨¦ixer amb quatre germans adoptius afroamericans, va formular sense voler-ho una inc¨°moda pregunta que planteja la idea de ra?a i el racisme com una creaci¨® cultural. Qui decideix si som blancs, negres o llatins? Nosaltres, segons el color de la nostra pell? La societat, segons com ens percep? I per qu¨¨? Pesa m¨¦s la nostra experi¨¨ncia o el nostre color de pell?
Un article de The Wall Street Journal va q¨¹estionar el 2010 per qu¨¨ el llavors president Barack Obama s'havia identificat com a ¡°negre¡± al q¨¹estionari del cens quan descendeix de pare afric¨¤ i de mare blanca. ¡°Obama va rebutjar l'opci¨® de definir-se com biracial, una cosa que per descomptat ¨¦s¡±, deia el text. ¡°Ell va repudiar la seva mare blanca i els seus avis blancs¡±, continuava, acusant el president de ¡°romandre lligat a classificacions racials heretades de temps m¨¦s desagradables¡±.
L'autora recorda la regla de la ¡°gota de sang¡±, que establia que qualsevol que declar¨¦s que tenia ancestres afroamericans era considerat legalment negre i subjecte a la segregaci¨®. Llavors, era la societat, el sistema legal, el que determinava la identitat racial d'una persona. Fa pocs anys, Shaun King, del moviment Black Lives Matter, i el reporter de The Washington Post Wesley Lowery?van ser ¡°investigats¡± per diversos mitjans conservadors que al¡¤legaven que ¡°no s¨®n realment negres¡± tot i que diuen que ho s¨®n. I ara que Brown, el policia blanc que va descobrir amb orgull el seu passat afroameric¨¤, vol reivindicar la seva identitat, la societat els segueix preguntant per qu¨¨.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.