Es pot o no es pot?

Algunes de les coses que han passat durant les eleccions presidencials que s¡¯acaben de celebrar a Fran?a han ratificat el que m¨¦s temia l¡¯esquerra a Espanya. Entre aquestes pors en destaca una de molt paralitzant, perqu¨¨ alimenta una forta sensaci¨® d¡¯impot¨¨ncia: comprovar que la dist¨¤ncia existent al final de la legislatura entre la c¨²pula del partit socialista franc¨¨s i les seves bases socials i electorals ¨¦s immensa i tendeix a cr¨¦ixer.

El que havia provocat aquestes pors no eren les males expectatives electorals i la seva rotunda confirmaci¨® a les urnes. Tampoc venen nom¨¦s del fet que Fran?ois Hollande guany¨¦s les eleccions presidencials del 2012 amb el comprom¨ªs de for?ar l¡¯abandonament de les pol¨ªtiques d¡¯austeritat imposades per la Uni¨® Europea (UE) i despr¨¦s s¡¯oblid¨¦s de la promesa que havia fet. Ell i el seu primer ministre, Manuel Valls, van aplicar amb entusiasme des del Govern les receptes del neoliberalisme dictades per la UE i aix¨° els va enemistar directament amb les seves bases socials, ¨¦s clar. Tot aix¨° ha estat greu i ha minat l¡¯enorme confian?a dipositada en el partit el 2012, per¨° encara hi ha m¨¦s factors. El que ha provocat l¡¯estupefacci¨® i l¡¯allunyament massiu dels electors ha estat la ins¨°lita maniobra d¡¯Hollande i Valls al final de la legislatura, que ha consistit a negar el seu suport al candidat del seu partit a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica, Beno?t Hamon, i donar-lo a un altre candidat, el liberal Emmanuel Macron. Amb una particularitat rellevant: Hamon havia estat designat candidat mitjan?ant el vot directe dels afiliats i simpatitzants socialistes en unes eleccions prim¨¤ries.

Si Hollande, que va ser primer secretari del Partit Socialista fins que va accedir a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica, i Valls, que a m¨¦s d¡¯ex-primer ministre amb Hollande va ser el candidat derrotat per Hamon en les eleccions prim¨¤ries socialistes, es van atrevir a actuar directament contra Hamon i van recomanar als francesos que votessin el candidat liberal, qu¨¨ cal esperar del Partit Socialista? Valls va proclamar el seu diagn¨°stic: ¡°Aquest partit est¨¤ mort¡±. Si tots els seus afiliats fessin com ell, ¨¦s a dir, fessin campanya pel candidat d¡¯un altre partit en unes eleccions, doncs s¨ª, estaria ben mort.

Esdeveniments com aquests incideixen directament en alguns dels debats pol¨ªtics espanyols m¨¦s candents. Fins i tot generen una sensaci¨® de d¨¦j¨¤-vu. A Espanya hem vist com la c¨²pula socialista for?ava el suport del seu grup parlamentari a la investidura d¡¯un president de Govern conservador, Mariano Rajoy, que ¨¦s un entusiasta de les pol¨ªtiques neoliberals (a m¨¦s de cap d¡¯un partit amb uns insuportables nivells de corrupci¨®). No ¨¦s el mateix que Hollande i Valls al?ant Macron, per¨° sona molt semblant, sobretot perqu¨¨ tamb¨¦ s¡¯ha fet en contra de l¡¯opini¨® de les bases socials i electorals del mateix partit socialista i en contra del secretari general designat pels afiliats en unes eleccions prim¨¤ries.

Un altre dels aspectes que les eleccions franceses realcen en l¡¯escenari espanyol ¨¦s l¡¯emerg¨¨ncia i el refor?ament del partit que se situa a l¡¯esquerra del socialista. A Fran?a ha passat el que ja hav¨ªem vist abans a Espanya. El que aportava Podem com a intent de recuperaci¨® de la intransig¨¨ncia en el rebuig de les pol¨ªtiques econ¨°miques aplicades i les seves destructives conseq¨¹¨¨ncies socials ha tingut el seu correlat al nord dels Pirineus amb la marca de La France Insoumise. Tant all¨¤ com aqu¨ª, aquesta emerg¨¨ncia ha sabut introduir una bona dosi d¡¯esperan?a en els mitjans progressistes i els sectors socials perjudicats per les pol¨ªtiques dictades des de Brussel¡¤les, per¨° al mateix temps ha demostrat que amb el voluntarisme no n¡¯hi ha prou, que la seva innegable for?a ¨¦s de moment insuficient per substituir alhora el que durant d¨¨cades han representat conjuntament els partits comunistes i socialistes.

Aquesta batalla francesa i la que es lliura ara mateix a Espanya al si del PSOE i entre el PSOE i Podem fa pensar en aquell principi de l¡¯evoluci¨® segons el qual la necessitat crea l¡¯¨°rgan. Qui va ser un ef¨ªmer aspirant del PSOE a president del Govern, Josep Borrell, ho va subratllar la setmana passada en la presentaci¨® a Barcelona del seu llibre sobre la crisi del PSOE. L¡¯hegemonia de les pol¨ªtiques econ¨°miques neoliberals ha provocat la resposta i el creixement dels qui diuen ¡°s¨ª que es pot¡± combatre-les i substituir-les, mentre el partit socialista corre el risc de quedar-se com un partit conformista, el dels que diuen que ¡°no es pot¡±.