Macron, l¡¯amic de les lleng¨¹es?

No s¨¦ jo si les bones not¨ªcies que venen del reconeixement del multiling¨¹isme a Fran?a no s¨®n m¨¦s que un enganyabadocs, essent com ¨¦s l¡¯Estat franc¨¨s la trituradora m¨¦s implacable d¡¯Europa pel que fa a la diversitat ling¨¹¨ªstica. I ben mirat, no s¨¦ tampoc si se¡¯n pot dir ¡°bones not¨ªcies¡± de les propostes que ha fet el nou president de la Rep¨²blica francesa, Emmanuel Macron, que ha estat prou h¨¤bil per incloure en el seu programa i en els seus discursos esments suficients per bastir una m¨ªnima esperan?a, per ventura tot buscant un suport que la resta de candidats han obviat. Caldr¨¤ veure si va de deb¨°.

Proposa Macron tota una novetat en la pol¨ªtica francesa des dels temps de la Revoluci¨®, quan a trav¨¦s del primer estudi socioling¨¹¨ªstic de la hist¨°ria (elaborat per Henri Gr¨¦goire el 1794) ja es plantejava la necessitat d¡¯aniquilar els patois i universalitzar l¡¯¨²s de la llengua francesa. Aleshores nom¨¦s tres dels quinze milions de francesos eren parlants de franc¨¨s, sis milions m¨¦s eren capa?os de seguir una conversa en aquesta llengua, i sis m¨¦s senzillament no entenien res de res. D¡¯aleshores en?¨¤, tots els intents de la Rep¨²blica han anat encaminats a anorrear tot rastre de diversitat ling¨¹¨ªstica a fi d¡¯identificar els valors republicans amb la llengua comuna, just fins ara, en qu¨¨ Macron es mostra m¨ªnimament emp¨¤tic.

Veiem per¨° que, segons com, sembla una broma. L¡¯¨²nic esment del programa de Macron a la diversitat ling¨¹¨ªstica (el que tradicionalment a Fran?a en diuen les lleng¨¹es regionals) ¨¦s un afegit cosm¨¨tic a una lloan?a apegalosa de la uniformitat, un posicionament que possiblement comparteix qui aqu¨ª gosa comparar-se amb Macron: ¡°Tots compartim la mateixa llengua, el nostre primer tresor com¨², a la vegada el nostre fonament i el nostre far: el que ens ha fet i el que ens distingeix, nodrit tamb¨¦ per la vitalitat de les nombroses i belles lleng¨¹es regionals¡±. El que ens ha fet i el que ens distingeix ¨¦s el franc¨¨s, ¨¦s clar, mentre que el cors, el bret¨®, el basc, el catal¨¤, l¡¯alemany, l¡¯occit¨¤ i el francoproven?al s¨®n unes boniques parles que, ves per on, demostren una vitalitat ben eixerida despr¨¦s de segles de suplici.

Sort que Macron s¡¯ha hagut de mullar una mica m¨¦s, vist que el seu programa electoral proporciona moments d¡¯humor. En un discurs a Pau, a Occit¨¤nia, el candidat s¡¯estirava en la lloan?a de la diversitat, sempre preservant el franc¨¨s de les amenaces: ¡°[Fran?a] t¨¦ tot de lleng¨¹es de la Bretanya a C¨°rsega que han de poder viure dins la Rep¨²blica, sense amena?ar en cap moment la llengua francesa per¨° fent vibrar la nostra riquesa i la nostra diversitat¡±. Mentre que en la seva visita de campanya a C¨°rsega, on els independentistes presideixen el parlament regional, es va atrevir amb una mesura que aqu¨ª funciona des de les acaballes del franquisme, tot tancant la q¨¹esti¨® de l¡¯oficialitat: ¡°Cal ajudar que el cors s¡¯ensenyi a l¡¯escola. Per¨° deixem els debats te¨°rics de la cooficialitat! La Rep¨²blica t¨¦ una llengua: el franc¨¨s. Aix¨° no ha de canviar, per¨° no impedeix que s¡¯ensenyin les lleng¨¹es que formen part de la vida i la cultura de cadasc¨²¡±. I interpel¡¤lat, com la resta de candidats (tret de Marine Le Pen, la devien deixar per impossible), per la Xarxa Europea per la Igualtat de Lleng¨¹es sobre els seus objectius pel que fa al respecte pels drets ling¨¹¨ªstics, Macron s¡¯ha arribat a comprometre que Fran?a ratifiqui finalment la Carta europea de lleng¨¹es regionals o minorit¨¤ries, signada el 7 de maig de 1999, tot afegint que s¡¯incrementaran els mitjans d¡¯expressi¨® de les identitats regionals i s¡¯ajudar¨¤ en l¡¯aprenentatge de la llengua local a l¡¯escola. ?s un gest esperat per les minories ling¨¹¨ªstiques franceses, per b¨¦ que l¡¯experi¨¨ncia d¡¯altres pa?sos (Espanya, sense anar m¨¦s lluny) demostra que la Carta sempre ha sigut paper mullat.

Tot apunta que Macron fa passos de pardal, m¨¦s com a reacci¨® a l¡¯auditori o l¡¯interlocutor que no pas a iniciativa pr¨°pia, com si digu¨¦s all¨° que s¡¯espera que digui. Caldr¨¤ veure si l¡¯empatia no ha estat m¨¦s que un grumeig per pescar vots.