¡°Les llibreries ¡®indies¡¯ han tocat sostre a Barcelona¡±

Pregunta. La clau de la Calders est¨¤ en el rigor, el numerus clausus de la seva oferta? No t¨¦ un punt de sibaritisme?

Resposta. La nostra opci¨® es veu com a sibaritisme per l¡¯adulteraci¨® que ha patit la literatura, on hi ha una inflaci¨® evident, es publica massa i massa cosa immediata, que ja no compta ni sobreviure un Sant Jordi. Dels best-sellers d¡¯aquesta Diada, no n¡¯hem venut cap. Descartar aix¨° no ¨¦s sibaritisme, sin¨® comprom¨ªs amb la qualitat liter¨¤ria, que tamb¨¦ pot ser popular.

P. Quan venen els comercials de les editorials a la botiga, vost¨¨s qu¨¨ trien?

R. Tirem per llibres de fons i, entre les novetats, el que intu?m que aguantar¨¤ d¡¯aqu¨ª uns anys. Tamb¨¦ podr¨ªem anar a l¡¯altre extrem i tirar de llibres que duren un mes, tipus pop-up store, per¨° volem llibres que durin... perqu¨¨ nosaltres volem durar, tamb¨¦.

P. ?s un criteri basat molt en el seu gust.

R. S¨ª, diem: ¡°Aquest llibre ¨¦s dolent¡±, per¨° no ho diem perqu¨¨ s¨ª: aqu¨ª hem llegit molt¨ªssim, estem envoltats de gent que ha llegit molt¨ªssim. I tamb¨¦ valorem la qualitat del llibre com a objecte: si est¨¤ ben tradu?t, corregit, editat sense cutreries¡­ Oi que una tassa mal dissenyada ¨¦s una merda de tassa?

P. Les pressions editorials els deixen marge per a aquesta selecci¨®? Unes llibreries van denunciar maniobres dels grans grups per for?ar-les a comprar al febrer els grans t¨ªtols de Sant Jordi i aix¨ª no aplicar-los el descompte tradicional per la Diada...

R. Aix¨° ho fan els grans grups, que publiquen coses que ja no toquem massa. El col¡¤lectiu Bestiari es queixava que a les petites no els servien prou Ruiz Zaf¨®n, Falcones, Redondo... Vaig pensar: no els tingueu. Et diuen: ¡°Si no tens aquest llibre, perdr¨¤s vendes¡±. No ¨¦s aix¨ª: si segueixes la l¨ªnia de no tenir-los, el p¨²blic que el vol ja no et ve a buscar-los. I si venen, els pots tenir en dos dies. O li recomanes una altra cosa, que acostuma a funcionar.

P. Les vendes d¡¯aquests llibres no ajuden a tenir els d¡¯altres editorials, com argumenten alguns llibreters?

R. Nosaltres no tenim ni la superf¨ªcie ni el fons de Laie o la Central, que els calen molt m¨¦s recursos per mantenir el fons i l¡¯estructura, necessiten una circulaci¨® molt m¨¦s gran. Tenen best-sellers, per¨° sense piles. Amb els editors ¨¦s el mateix quan diuen que fan uns t¨ªtols que s¨®n els que paguen els m¨¦s minoritaris. Dep¨¨n de si tens una infraestructura enorme.

P. Una excusa dels editors?

R. Total. La crisi va deixar-ho tot for?a dimensionat, amb la ratificaci¨® d¡¯un lector dur. El sector havia crescut per una inflaci¨® de la banda del best-seller. Ara que la demanda ¨¦s m¨¦s petita, hauria de decr¨¦ixer i, en canvi, s¡¯ha seguit mantenint la producci¨® a base de youtubers i tal per alimentar el monstre. Als EUA Oxfam demana que la gent pari de dur-los Els pilars de la terra i Cinquanta ombres d¡¯en Grey; tothom se¡¯n desf¨¤.

P. Sembla que les editorials cada cop paguen m¨¦s per comprar espais a llibreries. A la Calders, tamb¨¦?

R. Directament, all¨° de ¡°et pago un tant per llogar-te la taula de novetats¡±, no; per¨° s¨ª all¨° de ¡°et deixo en dip¨°sit 200 llibres amb un descompte addicional del 5% i em muntes una taula¡±. Es fa molt, per¨° no hi hem entrat. Per¨° s¨ª, em consta que paguen per l¡¯espai d¡¯aparadors, per posar publicitat a les alarmes de la porta¡­ Fins i tot per la llista de m¨¦s venuts. Mercat.

P. Per qu¨¨ es van manifestar a trav¨¦s de les xarxes socials contra la campanya de l¡¯Ajuntament de Barcelona que enviava llibres a Donald Trump?

R. Perqu¨¨ la campanya en si ¨¦s dolenta, parteix d¡¯un insult: ¡°Si no llegeixes ets idiota, com en Trump¡±. S¨ª, va per a ell, per¨° amb una campanya de foment a la lectura et dirigeixes a tothom que no llegeix. I dit i portat aix¨ª, aix¨° no va enlloc. B¨¦, s¨ª: va tenir tuits i retuits, per¨° res m¨¦s, perqu¨¨ ¨¦s un acudit, dolent i car¨ªssim. Per¨°, a banda, vam obrir fa tres anys, va arribar Ada Colau a l¡¯Ajuntament i va fer un gest de di¨¤leg tipus ajuntem forces, sempre amb el sector... Amb la Generalitat, igual amb el conseller Santi Vila. Doncs a cada curs les campanyes, o surten d¡¯una ag¨¨ncia de publicitat o surten del mateix despatx del pol¨ªtic. I aix¨° s¡¯ajunta amb el fet que no hi ha mai diners per a la cultura, per¨° surten per a aquests raves. Tamb¨¦ va passar amb la campanya de la Generalitat del Segell de Qualitat de les Llibreries: no hi havia diners, per¨° de sobte apareixien 600 euros per llibreria que anaven directes a Aenor.

P. Per qu¨¨ s¡¯est¨¤ donant tant ara aquest perfil de llibreter m¨¦s combatiu?

R. Perqu¨¨ el model de llibreria ha canviat. De sobte, hem passat de ser nom¨¦s botiga a agent cultural. Ser-ho ¨¦s una manera d¡¯ajudar la botiga, ess¨¨ncia del nostre ofici: recomanar llibres. Per¨° sense que hi hagi activitats culturals, una llibreria avui ho t¨¦ m¨¦s dif¨ªcil per sobreviure. Et dona visibilitat.

P. Al seu llibre hi ha una bufetada als mitjans de comunicaci¨® i, en particular, a TV3 i Catalunya R¨¤dio per no tractar b¨¦ els llibres.

R. Els mitjans p¨²blics hi han de dedicar un espai per obligaci¨® de la seva naturalesa. Tenen una responsabilitat. Han de tenir un espai pel mateix motiu que hi ha d¡¯haver biblioteques o un auditori. Tampoc sabria dir un periodista que tingui avui autoritat recomanant llibres. La darrera ¨¦s Mercedes Mil¨¤: un desastre.

P. Qu¨¨ caldria canviar en el sector del llibre?

R. El Gremi de Llibreters fa molt de temps que fa les coses igual, nom¨¦s de missatger entre institucions i llibreries. A la campanya de Trump va fer de corretja de transmissi¨®. Tamb¨¦ caldria invertir la tend¨¨ncia a la queixa, cal recuperar la dignitat: venem llibres, cultura! Per aix¨° per Sant Jordi no faria descompte: hi ha demanda un dia? Doncs, m¨¦s car, com els llagostins per Nadal... I caldria participar de deb¨° en la pol¨ªtica cultural del sector perqu¨¨ tot plegat ja ¨¦s rid¨ªcul.

P. Sou cr¨ªtics amb les subvencions, com els editors independents...

R. ?s pel model de negoci: no puc cobrar una subvenci¨® de 20.000 euros per l¡¯ampliaci¨® d¡¯un fons de llibres que despr¨¦s no puc mantenir. No puc cr¨¦ixer a base de subvencions...

P. Per qu¨¨ s¡¯ha produ?t aquesta simbiosi entre llibreries i editorials independents?

R. Perqu¨¨ treballem junts. Tot ho fem amb tracte directe amb els editors i traductors. A mi m¡¯¨¦s m¨¦s f¨¤cil trucar a l¡¯Eug¨¨nia Broggi, editora de L¡¯Altra Editorial, o a la Laura Huerga, de Raig Verd, que a no s¨¦ qui de Planeta: l¡¯acc¨¦s als seus editors ¨¦s molt dif¨ªcil. Un dia vaig telefonar al Grup Planeta demanant per una editorial d¡¯ells i la recepcionista em va dir que no era seva....

P. Mant¨¦ la tesi que la ficci¨® m¨¦s comercial est¨¤ tocada per la crisi.

R. La caiguda d¡¯aquesta ficci¨® de best-seller s¡¯ha vist molt clara amb la crisi: abans podien arribar fins al mili¨® d¡¯exemplars; ara amb prou feines arriben als 100.000. I aix¨° aguantava un percentatge del negoci bestial. La crisi ha tocat m¨¦s aquesta mena de ficci¨®, sostinguda per gent que no s¨®n tan lectors. I aquests grups s¡¯han aguantat fusionant segells i editors, carregant-se col¡¤leccions, acomiadant gent... La crisi s¡¯ha emportat per davant els llibres de supervendes m¨¦s que els de fons: la qualitat ¨¦s m¨¦s estable i l¡¯altra va per modes i inversions boges...

P. L¡¯ecosistema del llibre a Catalunya nom¨¦s dona per a editorials i llibreries petites?

R. No, el que passa ¨¦s que, com que s¡¯ha redu?t el p¨²blic de llibres supervendes, el que queda ¨¦s gent que s¨®n lectors m¨¦s forts i han crescut llibreries de t¨ªtols de qualitat, diguem-ne. A aquestes els est¨¤ anat b¨¦, i les grans llibreries aguantaran. Per grans vull dir tipus La Central. Les d¡¯El Corte Ingl¨¦s o la FNAC, si fossin llibreries soles, ja haurien caigut. No cauran, per¨° van reduint pres¨¨ncia.

P. Barcelona dona per a moltes m¨¦s llibreries indies?

R. No, s¡¯ha assolit un sostre i fins i tot en tancar¨¤ alguna. Hem tocat sostre; a Barcelona, si m¨¦s no. Jo no obriria una sucursal de la Calders a Barcelona, ni tenint ja el nom fet. Hi ha una concentraci¨® brutal. Un factor cabdal ¨¦s el dels lloguers; nosaltres, perqu¨¨ en tenim un de 15 anys, si no...

P. Quin fons t¨¦ la Calders?

R. Van comen?ar amb 6.000 t¨ªtols i ara en tenim 12.000, uns 24.000 exemplars... No ¨¦s molt, per¨° vam muntar la llibreria en un moment de sector arrasat. Ara aquesta part est¨¤ creixent, lentament, per¨° ho fem: nosaltres i les editorials petites. La gent lectora compra molt, tenim clients de cinc i sis llibres cada mes... ?s m¨¦s f¨¤cil aguantar una llibreria aix¨ª que una que ve d¡¯abans amb 10 treballadors, local gran al centre... Si cau alguna, ser¨¤ de les mitjanes m¨¦s que de les petites.

P. Els best-sellers de la Calders segueixen essent tan particulars?

R. S¨ª: Incerta gl¨°ria i El d¨ªa del watusi; i Mumbo Jumbo... L¡¯ha llegit? ?s incre?ble, incre?ble. Miri, est¨¤ aqu¨ª...