El camp literari de Riba

Pierre Bourdieu, un dels grans soci¨°legs de la Fran?a del segle XX, va encunyar un concepte que nom¨¦s era nou com a paraula ¡ªperqu¨¨ els estudiosos de la literatura francesa sempre han estat molt atents a all¨° que en diuen el milieu¡ª, que venia a significar el conjunt d¡¯esdeveniments i de circumst¨¤ncies que afavoreixen, si no generen, i sobretot acaben d¡¯explicar, la producci¨® liter¨¤ria d¡¯un autor, o de tota una generaci¨®, en un moment determinat de la hist¨°ria: ¡°el camp literari¡±. Aix¨° no tenia res a veure amb la idea marxiana segons la qual tota producci¨® art¨ªstica est¨¤ supeditada, ¡°en ¨²ltima inst¨¤ncia¡±, a determinacions d¡¯ordre econ¨°mic; tesi, per cert, que Marx va haver d¡¯empassar-se el dia que li van dir que al temps de la reina Isabel I Anglaterra va ser un pa¨ªs d¡¯enduran?a, fretura i mendacitat per als anglesos del carrer, per¨° que va donar, tanmateix, figures tan assenyalades com Marlowe i Shakespeare.

En temps de Carles Riba ¡ªuna vida no gaire llarga per¨° que abra?a des dels ¨²ltims moments de la Renaixen?a fins a la cat¨¤strofe de l¡¯exili i de la postguerra, passant pel modernisme i el noucentisme catalans, i, naturalment, per les normes i el diccionari de Fabra¡ª hi havia, a Catalunya, camps literaris. N¡¯hi ha un que envolta i determina la biografia i l¡¯obra de Jacint Verdaguer, n¡¯hi ha un altre que pot dibuixar-se al voltant de la figura de Joan Maragall, i un altre, el tercer i ¨²ltim del segle, que acompanya permanentment la figura de Riba, des dels seus primers escrits en prosa fins a les Elegies de Bierville i la segona versi¨® de la traducci¨® de l¡¯Odissea.

Aix¨° ¨¦s el que ha dibuixat magistralment Carles-Jordi Guardiola al llibre Carles Riba. Retrat de grup. Protagonistes de la cultura catalana del segle XX (La Canyada, Val¨¨ncia, Edicions 3 i 4, 2017), que b¨¦ podria haver portat aquest t¨ªtol m¨¦s curt: El camp literari de Carles Riba. Perqu¨¨ d¡¯aix¨° es tracta: Guardiola, ben conegut pels seus estudis a l¡¯entorn d¡¯aquest fen¨°menu dit Riba, ha repassat els avatars m¨¦s rellevants de la seva vida, tots, per¨° nom¨¦s en la mesura que permetessin no solament aclarir algunes boires que existeixen sobre l¡¯obra i el car¨¤cter de Riba, sin¨®, en especial, dibuixar la geografia, el mapa, el camp, dins el qual s¡¯insereix una figura tan important com la seva, i tamb¨¦ gr¨¤cies al qual es generen obres com la seva i la d¡¯altres escriptors que no s¡¯hi assemblen gens. Per a tal fi, Guardiola no ha fet all¨° que solen fer els deixebles de Molas ¡ª¨¦sser a qui dedica el llibre i de qui diu, tan err¨°niament com magn¨¤nima, que es troba ¡°a l¡¯origen de tot¡±; quan, de fet, es troba a l¡¯origen de tot el contrari¡ª, val a dir, actuar amb aquella llei determinista i marxista que ja hem esmentat, sin¨® recorrent a tota la informaci¨® ¡ªcartes, tasques editorials, relacions amb els col¡¤legues, estat de la cr¨ªtica liter¨¤ria, opinions period¨ªstiques, rerefons dels avatars de la hist¨°ria de la primera meitat de la Catalunya del segle XX, semblances i dissemblances entre bona part dels grans autors de l¡¯¨¨poca i dels protagonistes de les empreses editores m¨¦s rellevants d¡¯aquell moment: Camb¨® i Sagarra en primer lloc, Crexells, Estelrich, Cruzet i Crusat, Jan¨¦s, Vinyoli, Oliver, Benguerel, Serrahima, i m¨¦s¡ª, tot no pas per aclarir l¡¯obra de Riba, sin¨® per definir aquell marc general de determinacions i conseq¨¹¨¨ncies, amistats i desavinences, benanan?a i estretor, llarguesa (Camb¨®) i avar¨ªcia, que Bourdieu va anomenar ¡°un camp literari¡±.

Quan aquest camp ha quedat prou aclarit i dibuixat, llavors encaixa tot, o gaireb¨¦ tot, m¨¦s enll¨¤ del geni dels uns o la capacitat migrada d¡¯uns altres; llavors s¡¯eleva, en el panorama de la hist¨°ria, no solament un per¨ªode d¡¯aquells que agraden tant als historiadors de la literatura formats en l¡¯escola molinera, sin¨® una geografia global: pol¨ªtica, econ¨°mica, cultural, educativa i religiosa (almenys tot aix¨°), en qu¨¨ es creuen les vides i les fidelitats, els exilis i les conniv¨¨ncies, el catalanisme i l¡¯est¨¨tica liter¨¤ria, les aficions dels p¨²blics i els seus desdenys. (Per exemple: Sagarra i Riba no van tenir una relaci¨® dif¨ªcil solament a causa de la seva diferent actitud davant el franquisme, ni tan sols pel fet que l¡¯un fos petit esquifit i lleig ¡ªm¡¯ho va dir en Riquer¡ª, i l¡¯altre gros, expandit i simp¨¤tic ¡ªm¡¯ho va dir el seu fill¡ª, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ Riba tirava a l¡¯obra intel¡¤ligent i perfecta ¡ªcom Val¨¦ry¡ª i l¡¯altre es delia per l¡¯¨¨xit popular i la solv¨¨ncia econ¨°mica.) Tant se val: aqu¨ª queden les obres de tots els esmentats, i els judicis de valor est¨¨tic importen poc en aquest cas: el que importa ¨¦s que ens adonem que hi va haver un temps en qu¨¨ a Catalunya hi havia un camp literari que permetia el conreu de les obres liter¨¤ries m¨¦s diverses, amb munific¨¨ncia o sense: la terra era f¨¨rtil, l¡¯ambient ¡ªmalgrat la guerra i els exilis¡ª optimista, el clima productiu, l¡¯atmosfera oxigenada, el paisatge rialler. Exactament al rev¨¦s que ara.