Albert Camus al caf¨¨ cantant

Albert Camus tenia un sentit tr¨¤gic de la llum, i sobretot llum mediterr¨¤nia. Quan passa per Mallorca l¡¯any 1935, per a l¡¯escriptor primerenc la vida i la literatura encara poden ser la mateixa cosa. Fill de menorquina, t¨¦ 21 anys, per¨° nom¨¦s va a Mallorca i Eivissa. ?s la primera vegada que surt d¡¯Alg¨¨ria. De dia, constata ¡°l¨²cid i somrient un joc ¨²nic de les aparences¡±, la pau del claustre de Sant Francesc, la lenta magnific¨¨ncia catedral¨ªcia, una aroma de silenci. Havia arribat a Palma amb la seva dona, l¡¯actriu Simone Hi¨¦, que tenia problemes amb la morfina.

Tot Camus tamb¨¦ ¨¦s sensualitat mediterr¨¤nia, carnal. A la nit, contempla un episodi dionis¨ªac, en un caf¨¨ cantant de la ciutat provincial i portu¨¤ria. Envoltat per un frenes¨ª alcoh¨°lic i canalla, Camus observa una dona gegantina, ¡°una muntanya de carn¡± que canta una copla andalusa i balla, provocativa, trasbalsadora. Triomfa amb tot el cabaret dempeus, en una trucul¨¨ncia d¡¯erotisme mediterrani equiparable a les p¨¤gines de Kazantzakis quan parla de Zorba el Grec. Camus ho escriu a Amor de viure. Parla dels caf¨¨s cantants rere el mercat. Per¨° quin mercat?

Aleshores el mercat encara era a la pla?a Major. Tot i aix¨ª, quan vaig llegir Amor de viure a L¡¯envers et l¡¯endroit pensava que aquell caf¨¨ cantant estrepit¨®s i l¨²bric per for?a havia ser Can Vall¨¦s, a la Porta de Sant Antoni i al costat del barri xino ¡ªEs Brut¡ª, que ara ha desaparegut per una reforma urban¨ªstica. Per qui hagi conegut Can Vall¨¦s, ja fa m¨¦s de tres d¨¨cades, encaixava del tot, atrotinat i encara que ja una mica musti, amb el caf¨¨ cantant de Camus, per¨° de fet no podia ser perqu¨¨ vaig aclarir que nom¨¦s existia des de 1945 i abans havia estat una sala de ball, Can Ximel¡¤li. Aleshores, i encaixa amb les velles nits entorn dels mercats, adeptes a la prostituci¨® mediterr¨¤nia, Camus ho havia indicat b¨¦, situant el caf¨¨ cantant rere la pla?a Major. De fet, fins als anys cinquanta, quan els pagesos els dissabtes baixaven a Palma per fer tractes, a migdia omplien una cantonada de la pla?a Major i era un fet habitual que dinessin de forma pantagru¨¨lica i despr¨¦s visitessin alguna casa de dones que fumen abans de tornar-se¡¯n al poble per contar-ho.

Per la Seu de Palma o voltant pel claustre de pedres ocres de Sant Francesc, Camus veu la mar o com passa un vol d¡¯ocells. En un instant ¡ªdiu¡ª tot podia enfonsar-se, per¨° el miracle continuava. A la nit, el desig, un altre joc d¡¯aparences, una altra duraci¨® del m¨®n. Quina falta fan aquells caf¨¨s cantants.