El ¡®Big Bang¡¯ de Wembley

Hi ha un abans i un despr¨¦s de Johan Cruyff. Tamb¨¦ se sap que el futbol no ser¨¤ el mateix amb Leo Messi que sense, de la mateixa manera que hi va haver una ¨¨poca anterior i posterior a Ladislao Kubala. Igualment, es podria parlar de l¡¯impacte que va suposar l¡¯arribada i la posterior sortida de Pepe Samitier. La hist¨°ria del FC Barcelona es pot parcel¡¤lar de manera interessada a partir dels entrenadors, dels presidents o dels jugadors, o si es vol, dels triomfs i dels fracassos, sobretot si es t¨¦ en compte que futbolistes ¨²nics, com Diego Maradona o Ronaldo Naz¨¢rio, no van poder guanyar la Lliga. Hi ha, no obstant aix¨°, una cita que s¡¯accepta com el moment culminant del Bar?a i justament avui en fa 25 anys, i ¨¦s quan el Dream Team va guanyar la primera Copa d¡¯Europa.

Abans de Wembley, el Bar?a havia perdut dues finals, a Berna (1961) i a Sevilla (1986), i el Reial Madrid ja tenia sis trofeus, mentre que despr¨¦s del 1992 tots dos clubs es reparteixen cinc Champions cadascun a l¡¯espera que l¡¯equip de Zinedine Zidane s¡¯enfronti al Juventus el dia 3 de juny a Cardiff. La difer¨¨ncia ha estat, en canvi, molt notable a la Lliga, perqu¨¨ els blaugrana han aconseguit 13 t¨ªtols per 7 dels madridistes des del c¨¨lebre gol de Ronald Koeman contra el Sampdoria al m¨ªtic estadi de Londres. L¡¯embranzida barcelonista, que fins llavors sumava 11 campionats dom¨¨stics per 25 del seu principal rival, ha estat excel¡¤lent, tamb¨¦ a la Copa del Rei (sis contra tres i 22 respecte a 16 per a un total de 28-19), i el 27 disputaran la final el Bar?a i l¡¯Alab¨¨s.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Veig la grandesa del meu pare en les seves alineacions¡±

Cruyff passa la pilota

El gol de Koeman

Malgrat la humiliant derrota contra el Milan a Atenes 1994, el Bar?a va passar a ser un equip guanyador des de Wembley. La marca es va combinar molt b¨¦ amb el relat i el club va conquistar els aficionats amb un futbol revolucionari i un estil de joc ¨²nic, hereu del que van protagonitzar l¡¯Ajax i Holanda als setanta i l¡¯Honv¨¦d i Hongria en la d¨¨cada dels cinquanta i que no va arribar a culminar a Munic 1974 ni a Berna 1954. El segell blaugrana va tenir molt a veure en el doble triomf de la selecci¨® espanyola a l¡¯Eurocopa (2008 i 2012) i al Mundial del 2010. Tampoc es recorda al Camp Nou un equip tan harm¨°nic i equilibrat com el de Pep Guardiola. L¡¯¨¨xit va generar tanta ret¨°rica que va arribar qualificar-se d¡¯embafador despr¨¦s que no funcion¨¦s com a ant¨ªdot el m¨¨tode de Jos¨¦ Mourinho.

L¡¯apologia sobre aquell equip es va considerar t¨°xica en alguns ambients quan se li va donar un car¨¤cter de divinitat, portador d¡¯una simbologia i uns valors ¨²nics, avui ja menys perceptibles al Bar?a. El Bar?a de Guardiola ha estat segurament el m¨¦s admirat de tots els Bar?a; el Dream Team ¨¦s possiblement el m¨¦s estimat: va fer feli? la gent perqu¨¨ va ser el retrat de la vida mateixa, per imperfecte i irrepetible i, al mateix temps, per inoblidable, com tot el que passa per primera vegada, punt de partida per menjar-se el m¨®n despr¨¦s d¡¯haver passat molta gana amb un somriure a la boca. Les grans vict¨°ries es van alternar amb estrepitoses derrotes perqu¨¨ tingu¨¦s aura de realitat, res a veure amb la ficci¨® en la qual es van basar algunes hist¨°ries anteriors a Wembley 1992.

El Bar?a no va fer un gran partit. Ni Cruyff va alinear tres defenses, sin¨® que en van ser quatre. Ni tan sols va formar Txiki Begiristain; ho va fer Julito Salinas. El gol no va arribar despr¨¦s d¡¯un canvi d¡¯orientaci¨®, ni hi va intervenir cap extrem, ni es van comptar abans vint passades dels volants, tampoc va apar¨¨ixer el tercer home i encara menys el mig centre, ni va ser decisiu el talent de Laudrup ni la rauxa de St¨°itxkov. Eusebio va caure en la pr¨°rroga com una fulla, el van enroscar perqu¨¨ no jugu¨¦s la pilota i l¡¯¨¤rbitre va xiular una falta que els italians van protestar, conscients d¡¯una fatalitat expressada en Vialli, assegut a la banqueta amb una tovallola que li tapava la cara per no veure la falta que Koeman, l¡¯home que tenia el cap i les cames m¨¦s fortes del Bar?a, va posar la pilota a la xarxa: 1-0 (minut 111).

N¨²?ez i Cruyff van funcionar com un matrimoni de conveni¨¨ncia amb mil i una picabaralles davant del testimoni d¡¯una premsa fracturada fins a Wembley

El gol va ser a pilota parada, igual que a Kaiserslautern, quan Bakero va evitar en el pen¨²ltim minut l¡¯eliminaci¨® amb rematant de cap una centrada de Koeman. No es t¨¦ const¨¤ncia, en qualsevol cas, de cap queixa per l¡¯actuaci¨® blaugrana perqu¨¨, malgrat no mostrar els seus signes d¡¯identitat futbol¨ªstics, l¡¯equip va ser igualment reconeixible, conseq¨¹ent amb el seu ideari desacomplexat, vitalista per naturalesa, de moviment continu, ple de jugadors que semblaven figures del pop, mal defensor i bon atacant, ple de pics de joc i sobretot imaginatiu, instintiu, capa? d¡¯improvisar, captivador com Cruyff. No ¨¦s casual que la majoria dels futbolistes que van disputar la final siguin avui entrenadors perqu¨¨ se senten dipositaris d¡¯una manera d¡¯entendre el joc que els va sorprendre quan la van aprendre als rondos de la Masia.

Aquell grup va funcionar com una gran fam¨ªlia, variada i encantadora, c¨°mplices tots d¡¯una hist¨°ria que va culminar quan Zubizarreta, el capit¨¤ al camp, va delegar en Alexanco, el capit¨¤ de la plantilla, en el moment de recollir la Copa de Europa. La directiva va voler prescindir d¡¯Alexanco quan el 1988 va ser acusat de presumpta violaci¨® a Papendal. No va ser l¡¯¨²nica desavinen?a de la junta de Josep Llu¨ªs N¨²?ez amb Cruyff. Tots dos van funcionar com un matrimoni de conveni¨¨ncia amb mil i una picabaralles davant del testimoni d¡¯una premsa fracturada a favor d¡¯un o l¡¯altre fins a Wembley. Tres dies abans de la final, N¨²?ez va arribar a anunciar la seva dimissi¨® en una entrevista concedida a Llu¨ªs Canut a TV3, com si volgu¨¦s capitalitzar la cita de Londres.

Despr¨¦s d'anys en blanc, els t¨ªtols del Bar?a van ser tants des de Wembley que ara, quan perd, precisa d'exercicis de nost¨¤lgia i afirmaci¨®

N¨²?ez, de qui els jugadors havien demanat la dimissi¨® el 1988 en el Mot¨ª de l¡¯Hesperia, sempre ha presumit de salvar el cap de Cruyff en una assemblea de socis pr¨¨via a la final de la Copa del 1990, dia en qu¨¨ el Bar?a va derrotar el Madrid i es va iniciar el cicle triomfal del Dream Team. Els diferents projectes del president, avalats pels fitxatges del millor entrenador del moment o pel futbolista estrella de l¡¯any, no van acabar de consolidar-se fins que Cruyff va culminar la seva obra contra el Sampdoria. Una q¨¹esti¨® no nom¨¦s de concepte, sin¨® tamb¨¦ de detalls, com va quedar constatat quan el mateix Cruyff va fitxar com a jugador per al Bar?a en la temporada 1973-1974: l¡¯equip que va conquistar la Lliga ocupava la part baixa de la classificaci¨® fins a l¡¯arribada de l¡¯As Volador.

El Bar?a es va acostumar a guanyar amb Cruyff des del Big Bang de Wembley. Els t¨ªtols han estat tants despr¨¦s de tantes temporades en blanc que ara, quan perd, necessita fer exercicis de nost¨¤lgia i afirmaci¨® per defensar l¡¯estil i combatre els dubtes; l¡¯¨²nica certesa ja no ¨¦s un t¨¨cnic ni un president, sin¨® Messi, un jugador que tenia cinc anys quan es va disputar la final de la Copa d¡¯Europa del 1992, la que va canviar la hist¨°ria del Bar?a.

De Guardiola a Vialli, un ¡®Informe Robinson¡¯ de 10

Sobre la final de Wembley s'han escrit ja moltes p¨¤gines i s'han fet multitud d'especials de r¨¤dio i televisi¨®, alguns molt interessants, un especialment meritori com ¨¦s l'em¨¨s per Movistar Zero a l'espai Informe Robinson. La signatura ja ¨¦s una garantia i hi ha pocs periodistes amb la capacitat de treball i precisi¨® de Jos¨¦ Larraza. El documental no nom¨¦s respecta la tradicional qualitat del programa sin¨® que aspira a convertir-se en la pel¡¤l¨ªcula per excel¡¤l¨¨ncia del triomf blaugrana a Londres.

Ha trobat el to, l'enfocament i els protagonistes precisos perqu¨¨ se centra en la final, en l'abans i el despr¨¦s, sense caure en l'adulaci¨® gratu?ta ni homenatges particulars, per m¨¦s que s'ho mereixin figures com Ronald Koeman i Johan Cruyff. La c¨¤mera recull molt b¨¦ les viv¨¨ncies de diversos dels jugadors blaugrana i al mateix temps sorpr¨¨n amb testimonis brillants com el cap de premsa del Kaiserslautern o el davanter itali¨¤ Gianluca Vialli. ¡°Si alguna cosa hagu¨¦s volgut canviar en la meva carrera va ser el resultat d'aquest partit, per¨° amb els anys he ent¨¨s que era millor per al futbol que guany¨¦s el Bar?a i no la Samp¡±, afirma l'ariet despr¨¦s de lamentar-se per fallar tres ocasions i anunciar que les seves botes haurien d'estar al Museu del Barcelona.

L'espectador s'emocionar¨¤ i riur¨¤ perqu¨¨ les intervencions dels futbolistes s¨®n divertides, reveladores i enginyoses, perqu¨¨ s'imposa m¨¦s l'afecte que el respecte, la sinceritat al populisme, expressat en intervencions com les de Koeman ¡ª¡°vam fer tamb¨¦ grans cagades¡±¡ª i Guardiola ¡ª¡°en defensa ¨¦rem una calamitat¡±¡ª, que li donen m¨¦s autenticitat al Dream Team. La naturalitat s'imposa durant 24 entrevistes registrades en quatre mesos amb la col¡¤laboraci¨® imprescindible del periodista Luis Mart¨ªn. L'¨²nic que no van poder gravar va ser N¨²?ez perqu¨¨ l'expresident no parla ni per a un programa de 10.