Els gurus de la independ¨¨ncia en ¡®terra hostil¡¯

Per superar la por esc¨¨nica, el primer que va fer Ferran Oliva en la seva croada per sumar suports a la independ¨¨ncia va ser entrar a la seu d¡¯una penya del Reial Madrid de la prov¨ªncia de Girona. Contra el seu pron¨°stic, Oliva assegura que va trobar amabilitat i inter¨¨s per la seva tasca, la seva principal dedicaci¨® vital actualment: conv¨¨ncer la poblaci¨® catalana que se sent espanyola que la separaci¨® de Catalunya tamb¨¦ seria bona per a ells. Aquell baptisme de foc es va produir fa dos anys. Oliva i el seu amic Xavier Ludevid encap?alen avui l¡¯equip de 20 monitors que t¨¦ l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) per difondre les bondats de la independ¨¨ncia a les comunitats dels que ells anomenen ¡°la gent que t¨¦ el coraz¨®n part¨ªo¡±.

El cantautor i diputat Llu¨ªs Llach ¨¦s una de les quatre icones de l¡¯ideari de Ludevid i Oliva. Juntament amb Llach hi ha Gandhi, Mandela i Paco Candel, el periodista que va dedicar la seva vida a reivindicar els immigrants vinguts de tot Espanya per donar empenta a l¡¯economia catalana. Consideren Llach ¡°el nostre Mandela, un petit Mandela¡±. En ell hi han trobat complicitat, un padr¨ª des dels seus inicis preparant la base social de l¡¯ANC per atraure la ciutadania que no vol saber res de la independ¨¨ncia. Llach va dir fa dues setmanes en una de les seves pol¨¨miques confer¨¨ncies que el sobiranisme ha de ¡°sortir al carrer a predicar la bona nova perqu¨¨ no ens donen un micr¨°fon¡±. Llach, com Ludevid i Oliva, repeteix la mateixa dada: el 80% dels mitjans de comunicaci¨® que es consumeixen a Catalunya s¨®n contraris a la independ¨¨ncia, no volen donar veu als seus representants i, sobretot, menteixen.

Els cursets de formaci¨® de l¡¯ANC per acostar-se als sectors m¨¦s refractaris a la secessi¨® han vist la llum per primer cop a la premsa aquest 2017. El diari La Vanguardia va publicar aquest febrer passat una s¨ªntesi dels seus documents de treball en qu¨¨ es presentaven estrat¨¨gies per explicar la q¨¹esti¨® a un personatge protot¨ªpic, ¡°la senyora Encarni¡±. Llach tamb¨¦ ha posat el focus sobre aquests en les seves xerrades p¨²bliques i ha arribat a explicar que s¨®n accions dirigides per psic¨°legs i ¡°amb m¨¨todes cient¨ªfics¡± per guanyar-se la confian?a ¡°dels barris m¨¦s dif¨ªcils¡±. La realitat ¨¦s que darrere de tot aix¨° no hi ha psic¨°legs sin¨® un arquitecte, Ludevid, i un directiu d¡¯empresa jubilat, Oliva. Durant mig any en pr¨¤ctiques, entre el 2014 i el 2015, i una dedicaci¨® exhaustiva per recollir documentaci¨® i exemples, Ludevid i Oliva van elaborar un programa de formaci¨® que fins avui ha preparat 4.000 voluntaris de l¡¯ANC i ha creat un equip de 20 monitors. Els seus 20 deixebles han superat processos de selecci¨® per corregir qui t¨¦ una mala ret¨°rica, per evitar excessos de timidesa i fins i tot la rectificaci¨® d¡¯errades analitzant v¨ªdeos de la seva acci¨® a peu de carrer.

Els errors que van detectar al principi, amb els 200 afins que es van sumar a les seves visites inici¨¤tiques per les comarques de Girona, era un exc¨¦s d¡¯un argumentari ¡°massa identitari¡± pel que fa a la defensa de la cultura en catal¨¤, per¨° tamb¨¦ un exc¨¦s d¡¯arguments econ¨°mics i racionals. ¡°?s millor arribar al cor¡±, apunten els seus documents de treball. Oliva confirma que ell ¨¦s autor d¡¯una de les frases m¨¦s reprodu?des als cursets: ¡°Jo, pel castell¨¤, mato¡±. Oliva es refereix a quan, repartint tr¨ªptics de l¡¯ANC o de S¨²mate ¨Cl¡¯associaci¨® de castellanoparlants independentistes¨C, si alg¨² els recrimina que el castell¨¤ deixar¨¤ de ser oficial, els voluntaris han de garantir que defensaran al m¨¤xim la seva cultura. Hi ha veus de l¡¯independentisme que creuen que el castell¨¤ no ha de ser reconegut com a idioma oficial del nou Estat: aix¨ª ho han demanat 300 acad¨¨mics o exconselleres d¡¯Ensenyament com Irene Rigau i Carme-Laura Gil amb el manifest Koin¨¦. Olivia i Ludevid asseguren que aquestes posicions, tot i que poden ser influents, s¨®n marginals entre l¡¯independentisme.

Rec¨®rrer el carrer

Tal com ha revelat Llach en p¨²blic, una de les claus dels equips de l¡¯ANC ¨¦s escoltar l¡¯interlocutor i no marejar-lo d¡¯entrada amb lemes independentistes. ¡°Primer calen preguntes sobre quines s¨®n les seves preocupacions¡±. En un document dels cursos al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, una de les participants destaca que ¡°vaig fer ¨²s d¡¯una pregunta clau per fer pensar un senyor andal¨²s¡±. Oliva posa d¡¯exemple una d¡¯aquestes q¨¹estions clau dels seus cursos: ¡°Pot dir-me per qu¨¨ el 50% de la terra agr¨ªcola d¡¯Andalusia pertany a dotze fam¨ªlies castellanes des de fa 500 anys?¡±. Quan se¡¯l pregunta per l¡¯origen d¡¯aquesta dada, Oliva cita el Sindicat Andal¨²s de Treballadors. M¨¦s tard, per correu electr¨°nic, Oliva aporta una cita segons la qual, ¡°els principals terratinents el 1960¡± eren vuit marquesos, dos ducs, un comte i ¡°89 propietaris m¨¦s¡±.

?s inevitable la sensaci¨® que aquests equips de voluntaris actuen com una mena de mormons que van de casa en casa repartint b¨ªblies. Ludevid i Oliva ho descarten categ¨°ricament i neguen que visitin la gent a casa seva: la seva feina ¨¦s rec¨®rrer amb una motxilla carregada de propaganda la via p¨²blica, els bars, centres c¨ªvics o de jubilats, entre d¡¯altres. No volen replicar la campanya de la Gigaenquesta que l¡¯ANC va dur a terme el 2014 i en qu¨¨ centenars dels seus membres anaven de porta en porta buscant nous afins. L¡¯Audi¨¨ncia Nacional ha multat l¡¯ANC per recopilar dades dels ciutadans de forma irregular en aquella campanya. ¡°?s una acci¨® molt invasiva¡±, diu Ludevid, i afegeix que funciona en pa?sos de clima menys c¨¤lid com el Regne Unit. En les seves hores de recerca, el refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia d¡¯Esc¨°cia ¨¦s un referent.

Ludevid ¨¦s gerent d¡¯Espai P¨²blic de l¡¯Ajuntament de Sabadell. Abans va ser gerent d¡¯Urbanisme de Figueres i arquitecte de l¡¯Ajuntament de Mollet del Vall¨¨s. Ludevid explica que el tracte amb els ve?ns li ha servit per a la seva tasca a l¡¯ANC. Oliva ofereix la seva experi¨¨ncia com a comercial i tamb¨¦ la seva tenacitat: ha finalitzat dues vegades el Par¨ªs-Dakar en moto. Els testimonis dels seus cursets incideixen ¡°en la genuflexi¨® que cal fer¡± per lliurar els prospectes de propaganda. Ludevid corregeix que no es tracta de fer cap genuflexi¨® per¨° s¨ª de ser ¡°versallesc¡± i amable. Oliva afegeix que la difer¨¨ncia la marca acostar-se a les persones ¡°amb un somriure¡±. ?s l¡¯abec¨¦ del m¨¤rqueting, al cap i a la fi. Ells concedeixen que ¨¦s aix¨ª, per¨° no volen ser considerats ni venedors ni seductors, nom¨¦s persones educades que volen ¡°sumar aquesta gent al projecte de la independ¨¨ncia¡±. Un altre objectiu b¨¤sic del m¨¤rqueting ¨¦s generar al consumidor una nova necessitat i al mateix temps aportar-ne la satisfacci¨®. I sempre amb un somriure.