Les prim¨¤ries del PSOE decidiran el futur del centreesquerra

Els 187.000 afiliats del PSOE decideixen aquest diumenge molt m¨¦s que qui ser¨¤ el seu secretari general. L¡¯elecci¨® dels militants marcar¨¤ el futur del centreesquerra al nostre pa¨ªs, on se situen m¨¦s de la meitat dels espanyols, segons les enquestes del CIS. Les m¨¦s grans vict¨°ries electorals del Partit Socialista es van aconseguir gr¨¤cies al vot d¡¯aquest col¡¤lectiu ideol¨°gic, per¨° l¡¯arribada de dos nous jugadors a la pol¨ªtica espanyola (Podem i Ciutadans) ha substitu?t el bipartidisme per un pluripartidisme competitiu que va acabar descol¡¤locant l¡¯anterior direcci¨® socialista, que va aconseguir els pitjors resultats de la seva hist¨°ria recent. El nou secretari general haur¨¤ de renovar la socialdemocr¨¤cia, atreure els joves i recuperar la cultura de partit de govern.

El candidat o candidata que surti escollit secretari general PSOE t¨¦ davant seu un enorme repte: iniciar la remuntada electoral, despr¨¦s de tres eleccions generals en les quals els socialistes van perdre prop de sis milions de vots i, el que ¨¦s pitjor, van deixar de ser l¡¯¨²nica refer¨¨ncia progressista a Espanya. Els cinc milions de vots aconseguits al juny del 2016 poden ser un s¨°l sobre el qual ren¨¦ixer o, per contra, un sostre que els asfixi? i els porti a l¡¯abisme. Per poder remuntar, el partit ha de recuperar la credibilitat, ocupar el m¨¤xim espai de centreesquerra, adaptar la doctrina socialdem¨°crata als nous temps, atreure els joves i recuperar la cultura de partit de govern. Una tasca complicada que comen?a per posar fi a la tremenda divisi¨® interna i iniciar una nova etapa d¡¯unitat i lleialtat entre els diferents l¨ªders i tend¨¨ncies pol¨ªtiques.

Al marge de la personalitat dels candidats, dels pros i els contres de cadascun, i dels suports p¨²blics amb qu¨¨ compten, hi ha dades que mostren el rumb que hauria d¡¯emprendre el partit per evitar caure en la irrellev¨¤ncia que han aconseguit els seus col¡¤legues de Fran?a, el Regne Unit, Holanda i Gr¨¨cia. A Espanya, el 50% dels ciutadans se situen entre el 3 i el 5 en la seva posici¨® ideol¨°gica en una taula que va de l¡¯1 (extrema esquerra) al 10 (extrema dreta). O el que ¨¦s el mateix, la meitat dels espanyols es declara de centre, centreesquerra o d¡¯esquerra moderada.

Les dades corresponen al Centre d¡¯Estudis Sociol¨°gics i el perfil no s¡¯ha mogut gaire des que es van comen?ar a fer aquestes enquestes fa 40 anys. La mitjana ideol¨°gica declarada pels espanyols s¡¯ha situat entre el 4,6 i el 4,9 durant les ¨²ltimes quatre d¨¨cades. En temps del bipartidisme els dos partits majoritaris (PSOE i PP) han arribat al poder quan han estat capa?os d¡¯aconseguir els vots d¡¯aquest centre ideol¨°gic i unir-lo al seu calador de vots tradicional.

Des que el 2015 van irrompre dos partits nous (Podem i Ciutadans) i es va conformar un nou escenari de multipartidisme competitiu, la lluita per aquest espai ha estat m¨¦s aferrissada i el PSOE ha passejat sense rumb deixant-se arrabassar vots des de l¡¯esquerra i des del centre sense respondre amb una proposta capa? d¡¯ocupar l¡¯espai pol¨ªtic m¨¦s gran possible. I en pol¨ªtica, l¡¯espai que deixes lliure l¡¯ocupen immediatament els teus contrincants.

El soci¨°leg Joan Navarro explica com aquest multipartidisme, despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de Podem i Ciutadans, ha fragmentat els electorats del PP i el PSOE. De quins perfils de vot s¡¯ha apropiat el partit d¡¯Iglesias? ¡°El vot de Podem el 2015 i 2016¡±, explica Navarro, ¡°¨¦s majorit¨¤riament mascul¨ª, menor de 45 anys i de noves classes mitjanes urbanes. Tamb¨¦ ¨¦s l¡¯electorat dels perdedors de la crisi; una generaci¨® bloquejada (menys de 35 anys sense feina) i perdedora (m¨¦s grans de 45 anys que ho han perdut amb la crisi). ?s ideol¨°gicament heterogeni, des de llibertaris a comunistes, passant per socialistes i ecologistes¡±.

El PSOE nom¨¦s ha pogut conservar majorit¨¤riament socialdem¨°crates i socialistes m¨¦s grans de 45 anys i sectors que necessiten l¡¯estat del benestar. Mantenen els seus votants en ciutats interm¨¨dies i m¨¦s al sud que al nord d¡¯Espanya. Han perdut l¡¯hegemonia que van aconseguir entre el 1982 i el 1993 amb Felipe Gonz¨¢lez i entre el 2004 i el 2011 amb Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero.

Un conegut pol¨ªtic socialista que prefereix mantenir-se fora de la contesa de les prim¨¤ries explica que ¡°als anys vuitanta el PSOE representava el retrat sociol¨°gic dels espanyols, de la majoria dels espanyols, i abastava un espectre ampli des de l¡¯esquerra al centre sense complexos. I, a m¨¦s, tenia una clara vocaci¨® de govern, cosa a la qual un partit progressista no pot renunciar¡±.

Alguns soci¨°legs atribueixen aquesta p¨¨rdua de vocaci¨® i d¡¯ambici¨® per governar a la crisi que es va iniciar al PSOE despr¨¦s del daltabaix electoral del 2011 (van perdre 3,5 milions de vots) i que es va agreujar a partir del 2013 i, especialment, quan en les eleccions europees del 2014 apareixen Podem i Ciutadans. ¡°Han estat anys dolent¨ªssims per als socialistes¡±, expliquen els experts de Metroscopia, ¡°que els han portat a una doble bretxa generacional i territorial: han perdut majorit¨¤riament el vot de menors de 35 anys i han punxat a les grans ciutats i al nord i l¡¯¨¤rea mediterr¨¤nia. Encara aix¨ª, el PSOE mant¨¦ el poder en importants comunitats aut¨°nomes i ajuntaments¡±.

Navarro destaca el debilitament dels socialistes a Catalunya a partir del 2011, quan aquesta comunitat havia estat hist¨°ricament un dels caladors de vots m¨¦s importants en les vict¨°ries del PSOE. Tamb¨¦, els resultats negatius de la gesti¨® de la crisi del Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero a partir de maig del 2010.

Ning¨² discuteix que la gran recessi¨® del m¨®n desenvolupat, que es va iniciar el 2008, ha posat en evid¨¨ncia la gesti¨® dels partits socialdem¨°crates europeus, que han acabat en terra de ning¨², perdent vots a dreta i esquerra. Aix¨° ha portat al fet que diversos l¨ªders socialistes europeus s¡¯hagin sumat a la protesta en comptes d¡¯encap?alar les propostes. El socialista catal¨¤ Ram¨®n Obiols va encunyar el terme ¡°esquerra de govern¡± per al PSOE dels anys vuitanta, que va liderar el gran canvi modernitzador a Espanya.

Susana D¨ªaz, presidenta de la Junta d¡¯Andalusia i candidata amb m¨¦s avals en aquestes prim¨¤ries, ho deia divendres en una entrevista a aquest diari: ¡°El patrimoni d¡¯aquest partit s¨®n els seus 22 anys en el Govern d¡¯aquest pa¨ªs¡±. I criticava que el PP m¨¦s feble dels ¨²ltims temps els hagi donat la derrota electoral m¨¦s gran de la democr¨¤cia.

A l¡¯altre costat, l¡¯ex-secretari general Pedro S¨¢nchez insisteix en les seves disjuntives: ¡°Curar o cronificar l¡¯abstenci¨®¡± o ¡°un partit de militants davant un de notables¡±. I Patxi L¨®pez reclama acabar amb la lluita fratricida entre els socialistes i buscar una unitat que els permeti iniciar la remuntada al m¨¦s aviat possible. ¡°El l¨ªder basc ha jugat el paper de casc blau de l¡¯ONU entre dues forces durament enfrontades¡±, comentava un altre important dirigent socialista.