Galetes de descoberta i no s¨®n ¡®quelitas¡¯

Suara, com aquell que diu fa un parell d¡¯anys, s¡¯ha escampat s¨°lidament el secret entre els entesos: al mercat hi ha una nova galeta d¡¯oli excel¡¤lent, senzilla, gens pesada, de categoria, no industrial, que ha subsistit al vertigen de la novetat i a sortir fora del poble. No ¨¦s la negra de la marca Bo-bonetes de l¡¯exjugador de futbol Pep Bonet, que esdevenia incorrecta a la panxa. La pe?a de descoberta tampoc ve de la novetat fugissera. Ara n¡¯hi ha de coventes, ex¨°tiques, mesclades, mistificades. No.

El gran qu¨¨, la galeta amorosa, ve d¡¯Art¨¤, del forn de sa Pla?a, indret que mai no he visitat, ni s¨¦ qui ¨¦s l¡¯amo o la madona. Emper¨°, com d¡¯altres, reconec el tast interessat, no apegal¨®s, cruixent i amb sensaci¨® de novetat del seu producte galeter. Normal, de qualitat, manufacturat. Fa crec-crec, sabor no exagerat, fora noses ni sabors empestats com de llenya crua o gust final de petroli que de vegades s¡¯estrav¨¦ a d¡¯altres. Amollen algunes miques i s¡¯esfloren al paladar i tenen bon cuit i recuit.

S¨®n de farina de blat, oli, sal, una mica de llevat i cap conservant, sense sa?m. Algun moment, als amants de la porcella rostida amb desig i imaginaci¨® els recorden el tast de la corna del porquet daurat.

Record on la vaig comprar primer i qui la recoman¨¤ aleshores. Fou el botiguer Paco de l¡¯exbar Kansas de Felanitx i seguiren en Miquel de can Picafort i na Maria Ant¨°nia de Santa Margalida, en Pep de Montu?ri. Ells i m¨¦s s¨®n de la confraria d¡¯aquest h¨¤bit de descoberta, i s¨®n molts m¨¦s els qui refereixen el gust pel producte natural, sa, per la seva capacitat de connectar, potser, amb el gust infantil de descoberta de les origin¨¤ries i seculars galetes d¡¯oli/barco que ten¨ªem del forn o pastisseria m¨¦s avinent.

De les artesanes, sense gran xarxa comercial, hi ha la de forn dels Paners de Ciutat, les Marga¡¯s gegants (inflades) de cas Concos, la Soledat, o dels Forats a la Vila, l¡¯exforn d¡¯Es Port, que era dels familiars de l¡¯heroi tanquista republic¨¤ Antoni Coll. (El pen¨²ltim forner Coll, m¨¦s que jubilat cada dissabte, a casa seva, enfornava dos quilos de galetes i una coca: en duia una penyora als nins del restaurant del Puig de son Salvador i al seu banquer amic que ja no hi ¨¦s, en Massut¨ª vell.

En Juanito (Joan) Bibiloni, m¨²sic gegant i cavallista vitenc, t¨¦ al cap la idea i la prova de fer les seves galetes manacorines, t¨¦ el nom registrat i no el puc dir. Esperem. N¡¯hi ha moltes, prou galetes de forn i d¡¯algun col¡¤lectiu bio/eco que s¨®n foc i pesta. Cares i no comestibles. S¨®n una moda.

Ja tenen el cr¨¨dit comercial de majories considerables les rossellones de Porreres, les gori de Muro, altres Rossell¨® d¡¯Inca, un esplet dels pocs forns real que queden als pobles i ciutat, a Mallorca, que sovint fan galetes d¡¯oli, de barco o de forner, menudes, llevat de les d¡¯Eivissa i Formentera que s¨®n gegantines, d¡¯un pam d¡¯amples, dures i bones. Crosta i crec-crec assegurat.

Les galetes de forn pugnen menudes amb l¡¯hegemonia de la marca industrial de fama, Quely i les seves quelitas com una moneda d¡¯euro, que han convertit el seu nom en el gen¨¨ric de les galetes: a qui expliquem ara que el color but¨¤ va ser primer que la botella de gas but¨¤. No totes les galetes s¨®n quelitas. Al rev¨¦s.

Sigilosament, els menjadors galeters de queixal o barra prima, es compten i reconeixen sense mercadot¨¨cnia ni lobbies de taula i ordinador i xarxes socials la hist¨°ria interessant de les d¡¯Art¨¤ (n¡¯hi ha m¨¦s, segur). Les galetes artanenques les tastaren amb sobrassada i pat¨¦s del poeta fil¨°sof Munar parlamentaris de tot l¡¯arc i de cada illa de la comissi¨® de control d¡¯IB3 en la visita a la seu de la televisi¨®. Un berenar auster i interessant amb cocarrois i ensa?mades de Santa Pon?a.

Aquesta galeta austera, viatgera, de subsist¨¨ncia i recordan?a, mai no esgota la curiositat de la novetat, mai no cansa en la capacitat de sorpresa si neix d¡¯una proposta certa, honesta, encertada, humil.

?s un producte, un menjar, com¨², popular, entre els illencs i ve?ns del continent i mar enll¨¤. No ¨¦s car, ¨¦s un aliment intergeneracional, antic per¨° actual perqu¨¨ ¨¦s de masses. ?s petit¨® i un poc addictiu.

No ¨¦s dol? ni blan ni vist¨®s. No ¨¦s humit, ni tampoc greix¨®s. No duu secret amagat, farciment o cobertura ni t¨¦ autoria, tampoc duu aferrats fins ara egos superlatius afegits a la seva hist¨°ria.

La recepta no ¨¦s can¨°nica ni est¨¤ registrada. Es pot fer a casa.

?s eixut, sec, auster. ?s com un pa, un minipa, i li diuen galeta. Sols ¨¦s l¡¯apologia de la humilitat, de la resist¨¨ncia.

Un home pel carrer fica la m¨¤ a la butxaca del vestit i treu una galeta d¡¯avituallament; l¡¯alta executiva informa i no para i, devora el seu ordinador, maneja discretament la bossa de queviures galeters. A milers cada dia, en la llarga jornada.

Una mare banya una pe?a en la seva saliva perqu¨¨ el seu nad¨® s¡¯eginyi en la joguina entre les genives i es calmi el mal per treure les dents. Un pare, un home vell, sopa ritualment com cada dia de galetes trempades (amanides), xapades o esflorades, amb un raig d¡¯oli, un esquitx de vinagre i pols de pebre vermell, pebre bord. A la mar el pescador no amolla el tim¨® o el volant¨ª i en mossega, amb sobrassada vella o formatge de Ma¨®.

Un illenc viatja, va a la mar, a la muntanya o la pres¨® ¨Csi fa el cas¨C i no amolla la bossa de galetes d¡¯oli, de barco, del tren, d¡¯Inca, en deien, o d¡¯Art¨¤, que tamb¨¦ tenia tren. ?s una balsa de salvaci¨®. Una excusa, barata.