Nosaltres, vosaltres

Aix¨° no ¨¦s un article sin¨® un conte pol¨ªtic que comen?a aix¨ª:

"La meva primera baralla no va ser pel Proc¨¦s sin¨® pels pronoms. Cada vegada que discut¨ªem sobre la independ¨¨ncia de Catalunya, i discut¨ªem molt, desapareixien el seu jo i el meu tu, que es convertien en un nosaltres i un vosaltres que a mi em indignaven. Ella es convertia en representant i portaveu de tots els que combregaven amb les mateixes creences i les mateixes propostes pol¨ªtiques mentre que jo, sense moure un dit, em convertia en la figura sim¨¨trica, exactament advers¨¤ria, dels qui s'hi oposaven.

Li va costar adonar-se¡¯n. No ¨¦s estrany, perqu¨¨ va disposar d'ajudes. La primera, la que va dividir els catalans en independentistes i unionistes i m¨¦s tard entre independentistes i dependentistes. M¨¦s tard, la que va convertir aquesta divisi¨® entre dem¨°crates i 'no dem¨°crates', un eufemisme prudent pel m¨¦s directe de feixistes, senzillament.

Va comprendre el problema que jo li plantejava el dia en qu¨¨ per fi es va decidir a llegir la novel¡¤la P¨¤tria, per recomanaci¨® meva llargament ajornada, de Fernando Aramburu. "M'ha agradat", va recon¨¨ixer. "Em sembla convincent la seva descripci¨® del dolor ocasionat per ETA entre els familiars dels assassinats per la banda, i no tant en canvi la psicologia dels abertzales que van donar el seu suport moral a la viol¨¨ncia pol¨ªtica ". Vaig respirar alleujat perqu¨¨ m'he trobat d¡¯altres amics independentistes que ni tan sols han volgut llegir el cap¨ªtol de promoci¨® de la novel¡¤la que han publicat els diaris.

Sempre he pensat que caldr¨¤ acudir a les urnes en algun moment per consultar-nos sobre com ha de ser la nostra relaci¨® amb Espanya

Ella no, ella la va llegir sencera i b¨¦, m¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota. Em va fer notar com al Pa¨ªs Basc no va ser el llenguatge sin¨® la viol¨¨ncia pol¨ªtica la que va dividir el pa¨ªs en dos segments, especialment en els pobles, on tothom es coneix: nosaltres i vosaltres, est¨¤s amb uns o est¨¤s amb els altres, o cedeixes a la pressi¨® ambiental i et sumes al suport a la lluita armada o et converteixes, primer en sospit¨®s i molt aviat en culpable i, per tant, f¨¤cil diana i fins i tot reu de mort.

"Res a veure", em va aclarir, amb tota la ra¨®, i jo l'hi vaig donar. "Millor que ens hagin dirigit uns corruptes que no pas uns assassins", va afegir. 'Haurien de llegir-la papanates que admiraven la viol¨¨ncia dels bascos, i sobretot els que a m¨¦s els donen la ra¨® tirant en el compte de l'Estat espanyol la corrupci¨® del pujolisme". Jo no havia caigut en el compte de la subtilesa de la meva amiga independentista. No ¨¦s fonamentalment per l¡¯antinacionalisme que se li suposa a Aramburu que molts independentistes catalans no volen llegir P¨¤tria sin¨® perqu¨¨ no suporten la destrucci¨® del seu mite d'una Euskadi sempre m¨¦s preparada que Catalunya per fer cam¨ª tota sola sense Espanya.

I els pronoms ¨¦s clar, que ni tan sols s¨®n una exclusiva dels nacionalismes a l'hora d'utilitzar-los indecentment per dividir els ciutadans en dos segments enfrontats. En el cas basc, la perversitat ¨¦s m¨¦s gran perqu¨¨ no hi ha manera de sortir del mecanisme endimoniat si no vols utilitzar les mateixes armes, les armes. Ho va fer el GAL, amb el patrocini que tots coneixem, i ja es va veure la cat¨¤strofe moral i pol¨ªtica que van organitzar. Per cert, que Aramburu no amaga el goril¡¤la que hi ha dins l¡¯habitaci¨®: la tortura, la guerra bruta, i la responsabilitat de l'Estat en la retroalimentaci¨® de la din¨¤mica violenta.

El llenguatge t¨¦ l'avantatge que permet participar en les seves guerres amb les mateixes armes ling¨¹¨ªstiques. I he de recon¨¨ixer que la lectura de P¨¤tria em va facilitar les coses. "Per qu¨¨ vols incloure'm en un vosaltres, un unionisme o un dependentisme que no em representen?", li vaig dir. "Quan alg¨² que no ¨¦s catal¨¤, un periodista brit¨¤nic o un intel¡¤lectual sevill¨¤ per exemple, defensa les mateixes posicions que jo defenso, a tu et sembla una prova de la comprensi¨® que t¨¦ el proc¨¦s fora de Catalunya", li vaig dir, crec que amb tota la ra¨®, per¨° quan ho faig jo ...?

Sempre he criticat la falta de reacci¨® pol¨ªtica del PP davant les reclamacions catalanes, moltes d'elles leg¨ªtimes. Sempre he pensat que caldr¨¤ acudir a les urnes en algun moment per consultar-nos sobre com ha de ser la nostra relaci¨® amb Espanya. I mai he amagat la meva prefer¨¨ncia per una soluci¨® a la basca, de reconeixement de l'especificitat catalana a la Constituci¨®. Per¨° compte, als catalans se'ns exigeix molt m¨¦s. Els que no ens adherim incondicionalment al proc¨¦s no som bons catalans i no som bons dem¨°crates.

P¨¤tria d'Aramburu est¨¤ m¨¦s a prop de Catalunya del que pensem, tal com va percebre la meva perspica? amiga. Sempre ¨¦s millor parlar d'utilitzar les armes, per¨° compte amb les paraules. El llenguatge tamb¨¦ serveix per excloure i dividir. Sol ser nom¨¦s el comen?ament, per¨° les paraules poden tenir conseq¨¹¨¨ncies. Tenen l'avantatge que s¨®n reversibles. Certament, el perd¨® per les paraules indegudes i fins i tot pels insults ¨¦s m¨¦s f¨¤cil, i potser ¨¦s per on haur¨ªem de comen?ar si volem rectificar i sortir del laberint".

I aqu¨ª s¡¯acaba l'ap¨°leg. Que cadasc¨² l¡¯entengui com li sembli.