Demolici¨® de casa nostra

En el passat existia alguna possibilitat que en parlar de Catalunya com casa nostra pogu¨¦s donar-se alguna aproximaci¨® sem¨¤ntica comuna, per descomptat cada vegada m¨¦s vaga. Avui, at¨¨s l¡¯impacte distorsionant del procesisme, quan alg¨² fa refer¨¨ncia a casa nostra, s¡¯imposa la pregunta: Casa nostra, de quants i de qui? En realitat, casa nostra va acabar delimitant un nosaltres i un ells. El panorama de descomposici¨® pol¨ªtica a Catalunya t¨¦ a veure amb aix¨° des del moment en qu¨¨, per ser de casa nostra, perqu¨¨ pert¨¤nyer abrigalli i legitimi, es donava per descomptat que la roba bruta cal rentar-la a casa, a casa nostra. Com rentar a casa la roba bruta del Palau de la M¨²sica, de les trames convergents o de la fam¨ªlia Pujol? En paral¡¤lel amb la idea tan arcaica i pairalista de rentar la roba bruta a casa, es dona la tesi d¡¯un sobiranisme que en saltar-se la llei redunda en l¡¯entel¨¨quia d¡¯un excepcionalisme catal¨¤, f¨¤cilment ali¨¨ a l¡¯ordre constitucional. Al mateix temps, com a oficina d¡¯ocupaci¨®, el nacionalisme radical ha engendrat un lumpen medi¨¤tic i pseudointel¡¤lectual d¡¯una bel¡¤licositat que va en augment a mesura que apareixen nous indicis del frac¨¤s del proc¨¦s de separaci¨® d¡¯Espanya. En el futur, recompondre el sentit de casa nostra ser¨¤ impracticable, afegint frustraci¨® a l¡¯emocionalisme secessionista. Estem en una frontera sem¨¤ntica, en la qual nom¨¦s si el llenguatge serveix per conviure ser¨¤ possible veure¡¯s cara a cara amb el futur.

El secessionisme ha acabat amb una certa significaci¨® concertada de casa nostra i ha dividit la societat catalana, generant factors de col¡¤lisi¨® interna i exclusivisme que fins abans de la crisi del 2008 quedaven arraconats encara que ¨Ccom s¡¯ha vist despr¨¦s¨C ja anaven erosionant els fonaments del pluralisme. Com a cas flagrant, TV3 i Catalunya R¨¤dio estan decebent les seves audi¨¨ncies amb un sectarisme que alhora perjudica l¡¯autoestima dels bons professionals que, mentre van poder, es van esfor?ar per la credibilitat d¡¯uns mitjans de comunicaci¨® que s¨®n part del b¨¦ p¨²blic, a c¨¤rrec del contribuent, sigui votant del partit que sigui i refereixi com refereixi lliurement la seva identitat.

En els fastos commemoratius del 1714 va quedar pal¨¨s, de forma extremada, la concepci¨® excloent de la casa nostra d¡¯uns altres temps. Quan es va pretendre convertir una guerra de successi¨® en una guerra de secessi¨®, la societat catalana va quedar lesionada, tant per la falta de rigor hist¨°ric com per la submissi¨® dels fastos a la din¨¤mica del proc¨¦s. Casa nostra quedava al servei de la parcialitat i dels errors t¨¤ctics d¡¯Artur Mas. De tot all¨°, en veritat, queda poca cosa, excepte les reflexions dels pocs historiadors que van gosar posar en q¨¹esti¨® els biaixos interpretatius del 1714. El lliscament del nacionalisme cap al proc¨¦s secessionista confirmava amplament la seva ruptura amb el catalanisme cultural i hist¨°ric. Comen?ava una altra cosa, d¡¯una banda el caos argumental per part dels qui propugnaven un determinisme de la naci¨® catalana; d¡¯una altra, la insatisfacci¨® d¡¯aquella ciutadania de Catalunya que se sentia o b¨¦ aliena o b¨¦ enfrontada a la idea d¡¯independitzar-se d¡¯Espanya quedant fora de la Uni¨® Europea. El sentit ¨²ltim de casa nostra ¨¦s avui una antigalla que obstaculitza la reflexi¨® col¡¤lectiva i el contrast d¡¯opinions, la conversa p¨²blica que ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia d¡¯una societat civil.

Ralf Dahrendorf va indagar amb encert el concepte d¡¯oportunitats vitals, ¨¦s a dir, el conjunt de possibilitats i ocasions que la seva societat o la seva posici¨® social espec¨ªfica ofereixen a l¡¯individu. La vida mateixa ¨¦s una resposta a aquestes oportunitats. D¡¯aqu¨ª es dedu?en dos elements: les opcions i els vincles. Opcions per exercir el dret individual a triar; vincles com la pertinen?a, la llar, la mem¨°ria del passat, la comunitat hist¨°rica, la religi¨®. D¡¯aquesta manera, les oportunitats donen espai per a l¡¯elecci¨® personal i els vincles mantenen arrelaments i perman¨¨ncies. En l¡¯equilibri variable entre opcions i vincles les societats poden afrontar d¡¯una part l¡¯assoliment de l¡¯autonomia individual i d¡¯una altra el risc d¡¯atomitzaci¨®. En aquests moments, casa nostra no seria una oportunitat vital per tots perqu¨¨ es predefineix en termes d¡¯exclusi¨®. Els seus casos de corrupci¨® la llastren penosament i el que queda del catalanisme sembla m¨¦s obstinat a conservar quotes de poder que a projectar-se al segle XXI. Per contra, si equilibra opcions i vincles, la llibertat afirma els seus marges.

?Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.