El Mestre de Sixena ¡®tunejat¡¯

Sixena s¡¯est¨¤ convertint en sin¨°nim de conflicte i guerra patrimonial entre Arag¨® i Catalunya. Tot el que t¨¦ a veure amb els b¨¦ns d¡¯aquest monestir d¡¯Osca acaba als jutjats i en un embolic d¡¯acusacions entre les dues comunitats. L¡¯¨²ltim episodi el protagonitza La presentaci¨® de Jes¨²s al temple, una pintura del segle XVI de l¡¯anomenat Mestre de Sixena del retaule major del monestir. L¡¯obra formada per 34 taules va ser desmuntada al segle XVIII i substitu?da per un retaule barroc (a la moda) i va acabar dispersa, primer per l¡¯edifici i despr¨¦s es va anar venent per part de les monges que van utilitzar el seu ric patrimoni per poder subsistir. Despr¨¦s de d¨¨cades en mans privades, la taula ha sortit a la llum despr¨¦s de posar-la a la venda la sala de subhastes Balclis que pretenia vendre-la per 85.000 euros el pr¨°xim 31 de maig. La Generalitat de Catalunya ja havia manifestat la seva intenci¨® de no licitar per ella.

El quadre 'tunejat' del mestre de Sixena | Catalunya

Al cap de pocs dies d¡¯anunciar-ne la subhasta, l¡¯Ajuntament de Sixena ha posat una den¨²ncia per tres conceptes: per vendre-la despr¨¦s del 1923, data en la qual el monestir va ser declarat monument nacional; per tractar-se d¡¯una pe?a falsa que no pertany al Mestre de Sixena i per estafa, en el cas que es provi que no pertany a aquest pintor. Un tres en un que va tenir com a resultat que el dilluns la Policia Nacional deman¨¦s a Balclis que retir¨¦s la pe?a de la venda i que desaparegu¨¦s de la seva p¨¤gina web. La Policia tamb¨¦ va demanar que no la lliuri als seus amos i la deixi a disposici¨® judicial. La den¨²ncia va ser admesa a tr¨¤mit pel jutjat n¨²mero 4 d¡¯Osca per la qual cosa ja s¨®n tres els jutjats afectats pel cas Sixena.

¡°L¡¯autenticitat no ofereix cap dubte, ¨¦s del Mestre de Sixena. L¡¯estat de conservaci¨® s¨ª i ho veu qualsevol que tingui l¡¯ull acostumat a aquest tipus de pintures¡±, explica Enric Carranco, especialista de pintura de Balclis. La clau l¡¯aporta una enorme radiografia que s¡¯ha realitzat a la pe?a que revela que, en efecte, en algun moment, se¡¯n van repintar algunes parts per ¡°tunejar-la i transformar-la en flamenca per adaptar-la al gust dels col¡¤leccionistes, perqu¨¨ es venia millor la pintura de Flandes que la d¡¯Arag¨®. Repintar les obres era molt normal en aquella ¨¨poca¡±; una intervenci¨® que es devia fer entre el 1921 i el 1956 quan a l¡¯Institut Amatller d¡¯Art Hisp¨¤nic es fotografia l¡¯obra i es diu que ¨¦s propietat del comte de Torroella de Montgr¨ª, per la qual cosa possiblement la pe?a feia molts anys que era a la col¡¤lecci¨®.

La radiografia revela que sota la capa superficial s¡¯ha conservat la pintura original del segle XVI del Mestre. ¡°Est¨¤ intacta¡±, remarca Carranco. La radiografia permet veure com els personatges, que conserven el rostre i les mans originals i part de la indument¨¤ria, ¡°s¡¯han adaptat al gust i la moda del moment¡±. Tamb¨¦ l¡¯arquitectura, ja que els arcs renaixentistes de l¡¯edifici que acull l¡¯escena s¡¯han convertit en g¨°tics. En la pintura sorpr¨¨n veure com una de les dones tocada amb un mocador blanc, en l¡¯original no hi era. ¡°?s per horror vacui¡±, explica Carranco, mentre que un altre dels personatges ha passat de portar unes taules de la llei a portar un llibre enorme. En la radiografia tamb¨¦ es veu com el terra escacat no ¨¦s l¡¯original i a un dels personatges se li han cal?at unes sabates noves, amb plataforma. Del que no hi ha rastre ¨¦s de les t¨ªpiques corones de doble aur¨¨ola del Mestre en tots els personatges. ¡°Qui el va restaurar les va treure perqu¨¨ no encaixaven en l¡¯esperit que se li volia donar¡±, assegura Carranco.

Quant a l¡¯acusaci¨® de venda il¡¤legal, l¡¯Ajuntament de Sixena, fa valer el treball de l¡¯historiador de l¡¯art Jos¨¦ Soldevilla que el 1933 va publicar que la taula que ven Balclis, i tres m¨¦s del retaule major, era al monestir i, per tant, va sortir despr¨¦s del fam¨®s 1923. No obstant aix¨°, hi ha altres autors que diuen el contrari. El 1920 i el 1921, Ricardo del Arco va assegurar que ja no quedava res del retaule perqu¨¨ les monges l¡¯havien venut per necessitats de l¡¯edifici. M¨¦s tard, el 1926, Chandler Rathfon Post, gran expert en el Mestre de Sixena, assegura el mateix i que l¡¯obra ¡°havia estat adquirida per alg¨² que no puc precisar¡±. Ho va comprovar despr¨¦s que les monges li deixessin ¡°rec¨®rrer i mirar en totes les depend¨¨ncies del monestir¡±. El 1926 August Mayer tamb¨¦ publica un article en el qual apareix una de les peces que Soldevilla va dir que havia vist el 1933 encara a Sixena i assegura que s¨®n propietat de l¡¯antiquari A. L. Nicholson que la tenia a la venda a Londres. Per cert, es tracta de la mateixa obra que es va subhastar el 1992 i que el 2003 el Ministeri de Cultura va comprar i dipositar al Museu del Prado i que en cap moment Arag¨® o Sixena han reclamat.

La den¨²ncia presentada per l¡¯Ajuntament de Sixena ha estat avalada per l¡¯historiador de l¡¯art Antonio Naval Mas, que el 1999 va publicar un llibre en el qual desacreditava les afirmacions de Soldevilla que el 1933 les obres hi eren: ¡°Sembla que no ¨¦s exacte¡±, ¡°resulta desconcertant el treball d¡¯aquest escriptor¡±. Unes afirmacions que no li han impedit utilitzar-lo per a la den¨²ncia.

Per¨° hi ha m¨¦s dades que aporta la mateixa pintura. La part posterior de la pintura conserva restes de l¡¯estopa i de la cola originals que es van usar per assegurar que les taules no es moguessin i la pintura s¡¯esquerd¨¦s. Tamb¨¦ conserva diverses etiquetes i xapes d¡¯identificaci¨®. En una hi apareixen les sigles ¡°E G C¡± que deuen correspondre a un dels seus primers amos. No s¡¯ha identificat. Una altra ¨¦s una etiqueta que es col¡¤locava als embalums que viatjaven en ferrocarril i porta una data: desembre del 1921. ¡°?s la data en la qual van ser impreses i va estar en vig¨¨ncia uns anys, fins al 1925. Nom¨¦s explica que va viatjar, no quan, per¨° en tot cas abans del 1933, data en la qual Soldevilla diu que la va veure¡±, prossegueix Carranco.

Falta una setmana perqu¨¨ se celebri la subhasta i ara com ara no es pot vendre per la den¨²ncia de l¡¯Ajuntament d¡¯Osca. A Balclis ning¨² li ha reclamat cap documentaci¨®. ¡°Fins ara ning¨² ha vingut a veure-la¡±, es lamenten des de la casa de subhastes. Des de la conselleria de Cultura d¡¯Arag¨®n asseguren que han encarregat un informe als seus t¨¨cnics i perits per verificar in situ si l¡¯obra ¨¦s aut¨¨ntica. Se¡¯ls espera aquest dijous al mat¨ª a Barcelona. Del resultat de la visita dependr¨¤ si opten a comprar-la o no.