La il¡¤lusi¨® com a valor pol¨ªtic

Fins ara, per analitzar la pol¨ªtica, calia utilitzar l¡¯economia, la hist¨°ria, la sociologia, el dret, la geografia, la filosofia pol¨ªtica, la tecnologia, la psicologia o la demografia, entre altres ci¨¨ncies connexes o derivades d¡¯aquestes. Totes, en graus diferents, contribu?en a fer que els problemes pol¨ªtics s¡¯aclarissin, poguessin entendre¡¯s i, fins on fos possible, solucionar-se.

En els ¨²ltims temps, de totes les ci¨¨ncies enumerades, una d¡¯elles, fins fa poc de poca import¨¤ncia en l¡¯an¨¤lisi pol¨ªtica, ¨¦s preponderant: la psicologia. Cada vegada m¨¦s, el m¨®n pol¨ªtic tendeix a explicar-se des d¡¯aquesta ci¨¨ncia, que s¡¯aplica tant als governants com als governats, tant a la psicologia individual com a la psicologia de masses.

La revoluci¨® tecnol¨°gica dels mitjans de comunicaci¨® ha contribu?t amb for?a a aquest fenomen. Del periodisme que buscava ¨¤vidament la veritat estem passant al que es dedica a fabricar la postveritat, una manera nova i sofisticada de referir-nos al que abans anomen¨¤vem, ras i curt, mentida. La vella censura, que cr¨¨iem desapareguda, ha renascut amb la postcensura, l¡¯aiguat d¡¯insults que vomiten les xarxes per infondre por als qui s¡¯atreveixen ¨Camb m¨¦s o menys encert, aix¨° no ¨¦s rellevant¨C a q¨¹estionar certs dogmes que es consideren intocables. Es vol tenir la certesa, la certesa absoluta i indiscutible, no dubtes, precisament el fonament de tot el m¨®n modern.

Cogito ergo sum? Ni parlar-ne. Rebre consignes per no pensar, o pensar amb el cor i no amb el cervell. La fe ¨¦s el que ens condueix a la veritat, Hitler dixit. Mal moment per al coneixement i la ra¨® i, en canvi, bon moment per a la incultura i la passi¨®, les emocions i els sentiments desmesurats. De la modernitat hem passat, segons sembla, a la postmodernitat. El perill es veia venir des que seguint el rastre de Nietzche, Heidegger o Wittgenstein, pensadors, per dir-ho d¡¯alguna manera, com Foucault, Lacan, Lyotard, Baudrillard, Deleuze, Barthes, Derrida o Vattimo, entre d¡¯altres, van irrompre amb m¨¦s ¨¨xit del previst en el panorama filos¨°fic contemporani.

Que Pedro S¨¢nchez arrasi en les prim¨¤ries del PSOE t¨¦ poques explicacions fredament raonables. Sembla que aquells militants que volen un PSOE fort, capa? d¡¯arribar a la presid¨¨ncia del Govern espanyol, escullen precisament el l¨ªder que en sis mesos ha perdut dues eleccions, cada vegada per m¨¦s marge de difer¨¨ncia respecte al PP i amb els pitjors resultats obtinguts pel seu partit des dels inicis de la transici¨® democr¨¤tica. No dic que la culpa d¡¯aquestes derrotes fos de S¨¢nchez, per¨° alguna part en deu tenir i, en tot cas, en el partit socialista hi ha una dign¨ªssima tradici¨® d¡¯assumir la responsabilitat de les derrotes, amb culpa o sense: Felipe Gonz¨¢lez, primer, i, sobretot, Joaqu¨ªn Almunia i Alfredo P¨¦rez Rubalcaba van dimitir per fracassos electorals de molta menys entitat.

A m¨¦s, les dues grans consignes del vencedor de les prim¨¤ries han estat d¡¯una profunditat perfectament descriptible: primer va ser el ¡°no ¨¦s no¡± i ara, el ¡°s¨ª ¨¦s s¨ª¡±. I els arguments s¡¯han basat en una postveritat: que a S¨¢nchez el va fer fora de males maneres la vella elit del PSOE al Comit¨¨ Federal del passat 1 d¡¯octubre, quan la veritat ¨¦s que ell va posar d¡¯entrada el seu c¨¤rrec a disposici¨® d¡¯aquest Comit¨¨ si no s¡¯acceptava convocar un Congr¨¦s extraordinari en el termini d¡¯un mes, una cosa ins¨°lita en la hist¨°ria del partit socialista. En perdre la votaci¨®, va dimitir del seu c¨¤rrec. Volunt¨¤riament. Decisi¨® comprensible per falta de suport per¨°, al cap i a la fi, volunt¨¤ria. En tot cas, ning¨² el va fer fora, encara que molts en tinguessin ganes per raons justificades.

Consignes de publicitat comercial, arguments fal¡¤la?os, per¨° ¨Ci aqu¨ª hi ha el factor psicol¨°gic¨C, a S¨¢nchez els militants l¡¯han votat amb il¡¤lusi¨®. Deia el que ells volien: guanyar i fer fora el PP del Govern. Per¨° la ra¨® indica que aix¨° requereix guanyar les eleccions o encap?alar una coalici¨® viable i coherent per governar. Ni es guanyaven les eleccions, al contrari, es perdien estrepitosament, ni es va aconseguir en nou mesos una coalici¨® viable. Per¨° Pedro S¨¢nchez, pel que sigui, suscita il¡¤lusi¨®, d¡¯una manera semblant al tul dels vestits de n¨²via, i aix¨° ¨¦s avui, segons sembla, el que venen els consultors de comunicaci¨® pol¨ªtica. Els il¡¤lusos guanyen; no anem b¨¦.