Sense lleng¨¹es oficials

La pregunta continua sense resposta. Ser¨¤ el castell¨¤ llengua oficial en la Catalunya independent? Els redactors de la pr¨°xima llei de ruptura (a un esborrany de la qual ha tingut acc¨¦s el diari EL PA?S) han decidit tirar la pilota endavant i evitar assumir riscos innecessaris, tot deixant un dels assumptes m¨¦s delicats de la construcci¨® del nou estat per als redactors de la nova constituci¨®. Si alg¨² es creia que el dilema quedaria resolt ara, s'haur¨¤ d'esperar.

La nova llei eludeix, en el seu articulat quant a llengua, fer cap mena de refer¨¨ncia a l'oficialitat ling¨¹¨ªstica, una de les opcions que s'havien plantejat en els darrers mesos en la nombrosa bibliografia sobre la q¨¹esti¨®. Una manera com una altra d'amagar el cap sota l'ala. Tal com ha titulat recentment El Peri¨®dico, amb el text de la llei ¨¦s cert que el castell¨¤ no ser¨¤ oficial, per¨° al capdavall tampoc ho ser¨¤ el catal¨¤, perqu¨¨ aquesta condici¨® no es reconeix, expl¨ªcitament, per a cap de les dues lleng¨¹es. O tots o ning¨², deuen haver dit els redactors, i sembla haver guanyat la segona opci¨®, per b¨¦ que ¨¦s al catal¨¤ que pertoca la condici¨® de llengua normal de les institucions.

Hi ha, no obstant aix¨°, una omissi¨® encara m¨¦s inquietant, i que delata els equilibris que es deuen estar fent per no aixecar suspic¨¤cies. No hi ha cap esment als drets i deures pel que fa a les dues lleng¨¹es: enlloc no es diu que els ciutadans tinguin el dret de saber catal¨¤ i castell¨¤ (curiosament, a l'Aran s¨ª que tenen el dret de saber l'aran¨¨s), com no hi ha enlloc un deure, el de saber la llengua catalana, que ja hauria d'estar reconegut en la Catalunya auton¨°mica si Espanya cregu¨¦s realment en la igualtat entre lleng¨¹es. En aquest sentit, la nova llei no suposa cap novetat, en tant que es limita a garantir els usos vigents de totes dues lleng¨¹es, sense m¨¦s gosadies.

S¨ª que insisteixen diversos articles de l'esborrany en el concepte d'"opci¨® ling¨¹¨ªstica", el qual inclou el dret d'¨²s de qualsevol de les dues lleng¨¹es i, a la vegada, el deure de l'administraci¨® de respondre-hi, una manera d'apaivagar la m¨¦s freq¨¹ent de les condemnes al proc¨¦s, que ¨¦s la persecuci¨® de la llengua castellana tan bon punt es fundi l'estat propi. Si alguna cosa assegura l'esborrany ¨¦s que els ciutadans podran utilitzar la llengua que vulguin davant dels poders i serveis p¨²blics, siguin institucions, administraci¨® de just¨ªcia o fins i tot empreses privades amb atenci¨® al p¨²blic, les quals estaran lligades al deure de "disponibilitat ling¨¹¨ªstica"; no est¨¤ clar qu¨¨ vol dir aix¨°, per¨° sembla que el ciutad¨¤ tindr¨¤ el dret de ser respost, tant en serveis p¨²blics com privats, sempre en la seva pr¨°pia llengua.

Ben mirat, tanmateix, els progressos per a la llengua catalana no s¨®n gaires. Hi ha un evident aven? que no deixa de ser conseq¨¹¨¨ncia de la fundaci¨® d'un estat, aix¨° ¨¦s, que el tracte ling¨¹¨ªstic habitual en les institucions p¨²bliques s'est¨¦n tamb¨¦ a l'administraci¨® de just¨ªcia, ministeri fiscal, notaris i registres p¨²blics, els quals passarien a integrar-se al nou ordenament jur¨ªdic. En certa manera, el que fa l'esborrany ¨¦s equiparar els usos ling¨¹¨ªstics que de moment depenen de l'estat amb els que depenen de la Generalitat, que ja cauen sota la Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica. Sempre, per¨°, sota l'esmentat dret d'"opci¨® ling¨¹¨ªstica" (i per tant en resposta a la tria dels ciutadans), per al compliment del qual es posaran els mitjans necessaris pel que fa a formaci¨® del personal ¡ª¨¦s a dir, jutges, fiscals, notaris, etc.¡ª, a fi de garantir un percentatge suficient de coneixement del catal¨¤ en aquests professionals.

Tot apunta, com hem dit, que la llei evita els debats m¨¦s espinosos i s'inclina per una redacci¨® m¨¦s aviat esmussada, provant de mantenir el comprom¨ªs de la nova administraci¨® amb la llengua catalana a trav¨¦s de la garantia al ciutad¨¤ d'emprar totes dues lleng¨¹es. Si el nou estat comporta algun canvi substancial pel que fa al r¨¨gim ling¨¹¨ªstic, ser¨¤ en les pantalles seg¨¹ents.