Pol¨ªticament incorrecte

El llenguatge de l¡¯anomenat ¡°pol¨ªticament correcte¡± no ha fet sin¨® portar molts afers a un punt d¡¯irracionalitat, manca de l¨°gica i manca de sentit com¨² que esborronen. Exigir, per exemple, que en un govern, o comit¨¨, o el que sigui, hi hagi d¡¯haver tantes dones com homes ser¨¤ sempre injust si hi ha m¨¦s dones que homes que s¨®n adequats per a aquella feina, o a l¡¯inrev¨¦s. Arribar¨¤ un dia que hi haur¨¤ d¡¯haver pertot tants heterosexuals com homosexuals, no?; i tants amics dels gossos com enemics d¡¯aquests animals; i tantes persones amb la tensi¨® arterial alta com amb la pressi¨® baixa; i tants jueus com musulmans, com cat¨°lics, com protestants, com agn¨°stics i com ateus. I totes les ximpleries que se¡¯ns puguin acudir.

?L¡¯impacte d¡¯aquesta tend¨¨ncia ret¨°rica ¨¦s una cosa relativament nova: es remunta als anys 1980, aproximadament, a conseq¨¹¨¨ncia de les leg¨ªtimes vindicacions del sexe femen¨ª, de la lluita contra la segregaci¨® racial, i m¨¦s factors.

La Il¡¤lustraci¨®, corrent cultural i intel¡¤lectual que al capdavall va col¡¤laborar efica?ment a la transformaci¨® de la societat francesa i de totes les d¡¯Europa, tenia molt clar que hi havia discriminacions irracionals i injustes, per¨° no s¡¯aturava a discutir bagatel¡¤les com ara si hem de menjar o rebutjar la carn de porc, els tom¨¤quets sulfatats o una aspirina: arriben fins aqu¨ª els prejudicis derivats de la correcci¨® que estem esmentant.

Montaigne, renaixentista carregat de seny, sempre l¡¯encert¨¤ pel que fa a aquestes q¨¹estions: vegeu el seu fam¨®s cap¨ªtol dels Essais dedicat als can¨ªbals ¡ªque nom¨¦s coneixia per refer¨¨ncies¡ª; per¨° encara van ser m¨¦s expl¨ªcits els il¡¤lustrats del XVIII (sempre n¡¯hi ha hagut), en especial a causa del llibre de Voltaire Essai sur les moeurs (o del Candide mateix), de molts escrits de Diderot i d¡¯una llarga s¨¨rie d¡¯homes i dones de lletres que tenien el cap al lloc que toca: vull dir que no pensaven amb els peus, o sense cap l¨°gica, com passa amb els animalistes ¡ªper qu¨¨ no adopteu un cocodril i li feu moixaines?¡ª o amb els independentistes totals ¡ªfanatisme tot plegat, mancat de la m¨¦s elemental subtilesa dial¨¨ctica.

Hi ha un il¡¤lustrat poc freq¨¹entat, Bernard Le Bouvoir de Fontenelle, que va deixar-nos llibres admirables, com els Entretiens sur la pluralit¨¦ des mondes, i que va escriure un opuscle, ara oport¨², que avui nom¨¦s es troba a les p¨¤gines d¡¯Iberlibro.com (o equivalents), i tamb¨¦ en format PDF a Google, anomenat La R¨¦publique des philosophes. L¡¯autor hi parla d¡¯una suposada ¡°r¨¦publique des ajaoiens¡±, poble tan inventat com Eldorado, en qu¨¨ els ciutadans es mouen d¡¯acord amb els principis de la llei natural: no tenen ni fundador ni religi¨®, ni pr¨°piament govern de la res publica; no coneixen ni sectes ni partits, no llegeixen cap llibre sagrat ni obeeixen cap llei escrita: tot ho fan seguint les lleis de la filosofia natural i ¡°la raison la plus saine¡±. Res d¡¯estrany en el conjunt de les propostes il¡¤lustrades, que s¨®n les que van donar naixen?a a totes les utopies del XIX, molt ben conegudes pels barcelonins, que tenen un carrer dedicat a la Ic¨¤ria de Cabet.

Aquest llibre, reimpressi¨® de l¡¯edici¨® de 1768, porta un ap¨¨ndix delici¨®s, ¨¦s a dir, una Lettre sur la nudit¨¦ des sauvages, ress¨° ben clar del cap¨ªtol ja esmentat de Montaigne. En aquesta carta, que Fontenelle adre?a a Madame la Marquise de *** (criptograma molt habitual a l¡¯¨¨poca), l¡¯il¡¤lustrat diu a la marquesa que ell ha conegut pobles en qu¨¨ resulta imprescindible que les dones es cobreixin el cap, com encara ¨¦s el cas a quasi totes les religions alcor¨¤niques: la cosa no t¨¦ l¡¯aire d¡¯haver de canviar, perqu¨¨ el mahometisme i les seves variants no han conegut cap figura semblant a la de Joan XXIII, que va revolucionar el culte i la lit¨²rgia cat¨°liques; cosa, diguem-ho de passada, que Luter ja havia fet quatre-cents anys abans.

El que t¨¦ m¨¦s gr¨¤cia ¨¦s que Fontenelle li digui a la marquesa (cat¨°lica, sens dubte) que les musulmanes que no volen de cap manera ensenyar els cabells abans serien capaces d¡¯ensenyar el sexe, perqu¨¨ aix¨° segon no ¨¦s, o no era, tab¨² en aquelles civilitzacions, i descobrir-se el cap encara ho ¨¦s. Fontenelle, ¨¦s clar, es disculpa davant la marquesa per posar un exemple que, sens dubte, devia fer-la enrojolar.

Quin exemple de respecte! Quina mostra de magnanimitat i de llarguesa! Com ha estat possible que Fran?a, pa¨ªs de s¨°lides arrels il¡¤lustrades i republicanes, s¡¯hagi posat tan farruca en q¨¹estions completament secund¨¤ries, com aquesta? De quina manera m¨¦s obsessiva els guanys del pensament il¡¤lustrat cedeixen cada dia m¨¦s de terreny a favor de teories tretes de la m¨¤niga, postmodernes, sense cap fonament racional i menys respecte pels costums diversos dels pobles varis de la terra!