Turisme vital

La dimensi¨® i l'abast del turisme s¨®n extraordinaris. En el sentit m¨¦s propi del terme. Avui m¨¦s que mai milers i milers de persones es mouen cada dia d'un lloc a l'altre sense que aquest despla?ament tingui a veure amb la feina o amb altres obligacions o interessos. Ho fan per ¡°visitar¡±, per ¡°con¨¨ixer¡±, per ¡°viure¡± una realitat diferent de la seva realitat habitual. Ja es pot afirmar que el turisme ¨¦s, en el seu conjunt, el sector d¡¯activitat econ¨°mica m¨¦s important del m¨®n. A Europa representa el 10% del PIB, per¨° a Espanya ja ¨¦s superior al 15%.

Les dades de l¡¯Organitzaci¨® Mundial del Turisme apunten que si el 1950 els viatgers internacionals eren poc m¨¦s de 25 milions, l¡¯any 2000 en van ser m¨¦s de 700 milions i el 2015 ja van arribar als 1.200. A Gr¨¨cia han passat de 50.000 turistes el 1950 a m¨¦s de 23 milions el 2015. I ja s¨®n molts els enclavaments en qu¨¨ el nombre de visitants supera ¨¤mpliament el dels habitants. ?s una activitat econ¨°mica rellevant, per¨° tamb¨¦ molt contaminant, no nom¨¦s pel gran augment de vols, sin¨® tamb¨¦ pels efectes que genera en l¡¯h¨¤bitat en qu¨¨ es desenvolupa, especialment en el cas del turisme de neu (obligat a fabricar cada vegada m¨¦s neu).

El turisme, en les seves diferents variants, ja forma part de la nostra vida i, en molts casos, altera tamb¨¦ la manera en qu¨¨ vivim. La democratitzaci¨® del lleure, les vacances pagades, la reducci¨® dels costos de transport, l'accessibilitat a la informaci¨® i l¡¯autogesti¨® de les vacances han anat generant una clara massificaci¨® d¡¯un fenomen considerat, fins fa relativament poc, m¨¦s aviat elitista. La idea del ¡°grand tour¡±, de les guies exclusives, de la recerca del que ¨¦s pintoresc i genu¨ª, ha anat deixant pas als viatges empaquetats en qu¨¨ es visiten els llocs que s'han vist mil vegades a la televisi¨® i les pel¡¤l¨ªcules, on tothom s¡¯ha de fer el selfie que certifiqui la seva pres¨¨ncia als llocs amb m¨¦s ¡°estrelles¡±. La combinaci¨® de certificacions de ¡°patrimoni de la humanitat¡±, menjar ¡°a visitar¡± i viatges de baix cost ha anat produint efectes a tot arreu.

En un molt lluny¨¤ 1820, Sthendal es queixava que Flor¨¨ncia ¡°no ¨¦s res m¨¦s que un museu ple d¡¯estrangers que alteren els costums propis¡±. Els centres hist¨°rics de Flor¨¨ncia, Roma, San Gimignano o tot Ven¨¨cia s¨®n indrets en qu¨¨ costa trobar llocs no pensats per als turistes. ?s diferent una ciutat tur¨ªstica que una ciutat que viu tamb¨¦ del turisme. La situaci¨® ara, en molts altres enclavaments, ¨¦s que s¡¯est¨¤ a punt d'arribar a un punt de no retorn. Mentre aquest punt no se supera, els turistes gaudeixen i accedeixen a serveis pensats per als residents. Quan s¡¯arriba a aquest punt de saturaci¨®, els residents es veuen obligats a utilitzar els serveis pensats per als turistes.

Fa pocs dies es publicava al diari brit¨¤nic The Independent que Barcelona forma part d¡¯un conjunt de ciutats i zones m¨¦s aviat hostils al turisme. A la llista hi figuren, entre d¡¯altres, la ciutat d¡¯Amsterdam, l¡¯illa de Santorini o la zona de Cinque Terre, a la Lig¨²ria italiana. La inclusi¨® de Barcelona es relacionava amb les mesures que s¡¯han pres per limitar la pressi¨® del turisme a la ciutat i, m¨¦s concretament, amb la congelaci¨® o reducci¨® de llic¨¨ncies per a hotels i apartaments a les zones que han tingut m¨¦s pressi¨® en aquests ¨²ltims anys. Em sembla raonable que el tema s¡¯abordi abans que les coses empitjorin.

El triangle ¡°turista-sector tur¨ªstic-ciutat¡± forma un sistema ecol¨°gic que ha d¡¯aconseguir establir relacions i aliances que no trastoquin greument els equilibris fr¨¤gils existents i que mantinguin la ciutat com un espai complex i plural de persones i activitats. I aix¨° requereix diferenciar situacions i crear espais en qu¨¨ les tensions inevitables es puguin debatre. Ens trobem en aquesta situaci¨® en qu¨¨ el turisme ha arribat a ser el sector econ¨°mic m¨¦s rellevant de la ciutat. Aix¨° obliga a regular-lo i a replantejar algunes de les seves constants actuals, at¨¨s el seu creixement accelerat, els efectes directes i indirectes que genera i les condicions de treball de molts dels que s¡¯hi dediquen.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.